La gestió del president Pedro Sánchez, crec, ens abocarà cap a un tancament de l’activitat econòmica durant dues setmanes que haurem d’afrontar sense cap pla de l’administració per disminuir-ne els efectes.
L’efecte més directe és que els negocis no facturaran la meitat d’un mes, i a partir d’aquí ve tot. Les empreses i autònoms hauran de pagar igualment a final de mes els lloguers, subministraments i salaris, així com les compres de matèries primeres. Però els diners no arribaran perquè aquestes dues setmanes seran com quan poses el vídeo en pausa i s’hauran perdut. Moltes empreses, com ja ha anunciat la SEAT, traslladaran l’efecte als seus treballadors amb acomiadaments temporals i aquests es trobaran amb el mateix problema: hauran de pagar les despeses del mes amb la meitat d’ingressos; parlem del lloguer, la hipoteca, la llum, el menjar.
El Gobierno de España hauria de posar en marxa mesures per reduir l’impacte d’aquesta pausa, tant per les empreses, com pels autònoms, com pels treballadors. El problema no és de pagar impostos, el problema serà que durant dues setmanes no es facturarà i per tant les mesures han d’anar encaminades a reduir els efectes d’aquesta manca d’ingressos que provoca no facturar. Crèdits per pagar impostos no és la millor mesura, tampoc ajornar el pagament d’impostos o la seguretat social.
La meva proposta és que les empreses puguin facturar aquests dies d’aturada a l’Estat, és a dir: que tota empresa i autònom afectat per l’estat d’alarma pugui facturar a l’estat el 0,45% del seu volum de vendes de l’any 2019 per cada dia laborable de confinament. Aquesta factura haurà de tenir un finançament independent al sistema bancari fins al dia de venciment, que serà a cobrar per compensació a la liquidació de l’impost de Societats o el de la Renda de les persones. Lògicament acollir-se a aquesta mesura obliga a pagar el sou íntegrament als treballadors.
Dues setmanes representen uns 56.000 milions de PIB, el cost no serà ni la meitat perquè les empreses elèctriques, bancs, telefòniques, supermercats, etc no estan confinades i segueixen facturant. Si l’Estat, que som tots els espanyols, vam regalar 60.000 milions als bancs, crec que ara podem regalar 20.000 milions a les nostres empreses i autònoms, sobretot sabent que els diners aquest cop sí que aniran a les butxaques dels treballadors.
P.S. Aquest article per imperatiu legal està referit a l’Estat Espanyol.
Josep Pedrol
economista
