La comissió de Normativa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha plantejat aquest dimecres una proposta per accelerar l’expulsió d’ocupes quan aquests no puguin demostrar-ne la titularitat 48 hores després de la denúncia dels legítims propietaris. Aquesta proposta es concreta amb la incorporació d’un nou article 544 a la llei d’enjudiciament criminal i la modificació de l’article 13 de la mateixa llei. El president de la comissió, Jesús Sánchez García, ha explicat que aquest dijous faran arribar la proposta a les formacions polítiques. La petició arriba després que s’hagin disparat les “ocupacions delinqüencials a través de màfies”, segons Julio Naveira, degà dels advocats de Mataró.
“Si en les primeres 48 hores després de la presentació de la denúncia no s’acredita la titularitat o algun títol que legitimi aquesta ocupació, l’ocupació ha de ser immediata”, ha dit Naveira per explicar la proposta.
L’article 544 bis que proposen afegir inclouria que davant les ocupacions il·legals “el jutge o tribunal adoptarà motivadament la mesura de desallotjament en el termini màxim de 48 hores des de la petició cautelar” sempre que els ocupants “no exhibeixin el títol jurídic que legitimi la permanència en l’immoble”.
“Per coherència” la comissió també demana una modificació de l’article 13 del mateix text legal que inclou que “es consideren diligències primeres la de consignar les proves de delicte que puguin desaparèixer, la de recollir i posar en custòdia tot el que porti a la comprovació i a la identificació del delinqüent, la de detenir, si escau, als presumptes responsables del delicte, i la de protegir els ofesos o perjudicats”.
Els advocats denuncien que la legislació vigent no compleix amb les expectatives dels afectats, ja que el jutge d’instrucció no pot adoptar diligències prèvies i només pot assenyalar la celebració el judici, que tindria lloc nou o deu mesos després, de manera que els qui tenen l’habitatge habitual ocupat no el poden recuperar immediatament.
La comissió recorda que a França la policia pot desallotjar un ocupant il·legal durant les primeres 48 hores d’ocupació des que té coneixement de fet; a Alemanya també es recupera la possessió dels habitatges ocupats en 24 hores després de la denúncia del propietari; Regne Unit també disposa d’un sistema policial urgent per recuperar l’immoble després de la denúncia, i a Itàlia el jutjat pot ordenar immediatament a la policia el desallotjament de l’immoble ocupat acreditada la titularitat.
L’ICAB avala la proposta de reforma legislativa d’aquesta comissió i adverteix que “la resposta de l’Estat per donar solució a la creixent ocupació de propietats no pot demorar-se”.
Un fenomen a l’alça
La comissió apunta que la dilació en l’enjudiciament dels delictes d’usurpació d’immobles i l’absència de regulació de la mesura cautelar de desallotjament han contribuït a la proliferació de conductes il·lícites, on sota la falsa aparença d’una ocupació basada en la necessitat, s’oculten determinats grups o persones que “operen en la més absoluta opacitat i impunitat obtenint beneficis econòmics per l’ocupació d’un habitatge”.
Afegeixen que aquest tipus d’ocupació s’està produint no només en habitatges buits, sinó en l’habitatge habitual de moltes persones, ja que es realitza una obertura violenta de portes amb l’objectiu d’intentar cobrar indemnitzacions que ronden els 600 euros a canvi del desallotjament voluntari.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’ocupació és un fenomen en expansió. El 2008 es van registrar 622 usurpacions, 836 el 2011 i 1.071 el 2012. Aquesta tendència a l’alça ha continuat, ja que del 2013 al 2018 s’han registrat 669, 2.402, 3.278, 6.132, 6.757 i 6.028 ocupacions, respectivament.
“La situació és especialment preocupant a Catalunya”, assenyala la comissió, que indica que és on es produeixen més ocupacions al mes. Entre el gener i el juny del 2020 se n’han registrat 20 al dia, segons el Sistema Estadístic del Ministeri de l’Interior.
Aquestes xifres indiquen que el 48,5% dels immobles ocupats durant el 2020 es van registrar a Catalunya, on s’han presentat 3.611 denúncies durant el primer semestre de l’any, gairebé mig miler més que en el mateix període de l’any anterior. Andalusia, el segon territori del rànquing, va registrar-ne 1.183 el 2018, i els segueix la Comunitat de Madrid amb 657, segons dades del Ministeri de Justícia.
