Un informe redactat pel Tribunal de Comptes de la Unió Europea declara que són els contribuents europeus els qui acaben sufragant els costos de la contaminació provocada pel sector privat. El document afirma que a vegades s’utilitzen diners públics per a “finançar actuacions de neteja o mediambientals”, que haurien d’anar a càrrec dels contaminadors. Viorel Stefan, membre del TCE responsable de l’informe, assegura que per a complir els objectius del Pacte Verd de la UE de forma justa i eficient, “els contaminadors han de pagar els danys mediambientals que causen”. L’informe afegeix que, malgrat la política comuna de la UE, els estats membres segueixen sense responsabilitzar les indústries del dany mediambiental.
Un dels problemes principals que assenyala l’informe és que, molts cops, la contaminació concreta d’un lloc es va produir fa tant de temps que els causants ja no existeixen, o no és possible identificar-los. Aquesta “contaminació òrfena” ha causat que la UE hagi hagut de finançar projectes de recuperació del medi amb fons públics. L’informe ressalta que les empreses que no tenen seguretat financera no acaben sufragant els danys mediambientals, que acaben pagant els contribuents europeus. De moment, només set estats membres (Eslovènia, Espanya, Itàlia, Irlanda, Portugal i República Txeca) exigeixen garanties financeres per a les responsabilitats mediambientals.
Entre el 2014 i el 2020, la UE va destinar al voltant de 29.000 milions d’euros a projectes dedicats a la protecció del medi ambient. Sis de cada deu masses d’aigua superficial, com rius o llacs, no es troben en bon estat químic a la UE, i hi ha gairebé 3 milions d’emplaçaments potencialment contaminats, conclou el document.
