L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat un estudi sociològic, titulat ‘Discriminació a la carta’ per tal de detectar el grau de discriminació per origen ètnic per part dels agents immobiliaris que operen a la ciutat. Es tracta d’un treball de camp que s’ha fet a partir de 350 trucades a diferents agències en nom d’una propietat fictícia que vol llogar un habitatge i sol·licita que del procés de selecció se n’excloguin “les persones immigrants”. De les respostes obtingudes per part dels agents immobiliaris contactats, se n’extreu que una àmplia majoria accepta explícitament la discriminació, concretament en un 62% dels casos.
En el 24% dels casos l’acceptació de la discriminació no és directa però es detecten diverses pràctiques que resulten igualment en l’exclusió de l’accés a l’habitatge al col·lectiu assenyalat. I només en un 10% dels casos l’agent es nega a acceptar la proposta discriminatòria. D’altra banda, en el 4% dels casos l’agent evita donar resposta a la petició.
L’objectiu de l’estudi és poder situar i quantificar l’abast d’aquest tipus de discriminació i veure fins a quin punt està normalitzada en el sector per tal de poder treballar conjuntament amb agents i entitats per erradicar-la. En aquest sentit, des del consistori s’han traslladat els resultats al Col·legi d’Administradors de Propietats Immobiliàries (API) i la Cambra de la Propietat Urbana i s’ha posat a disposició els recursos que ofereix l’Oficina per la No Discriminació (OND) de formacions, recursos i mediació.
Presència de prejudicis i estereotips
En la petició discriminatòria de la propietat fictícia s’opta conscientment i únicament pel terme “immigrant” sense més explicacions d’origen ètnic, religió o classe social, cosa que s’interpreta que la discriminació va dirigida a aquelles persones que provenen d’uns determinats països. Així, al llarg de l’experiment s’observa en les respostes una clara distinció, entre la població “immigrant” i la població “estrangera”, que quedaria fora del públic diana. Un altre aspecte rellevant que surt a la llum, és que es tracta d’una pràctica a l’ombra. El 19,4% dels agents manifesten de forma espontània que aquesta discriminació no es pot publicitar, sense que la propietat fictícia requereixi que el filtre s’apliqui ja en l’anunci de l’immoble. El fet que la discriminació no es publiciti ni s’expliciti per part dels agents esdevé una dificultat a l’hora de provar si es produeix.
Més discriminació entre agències no col·legiades
L’estudi també ha permès detectar diferències substancials entre els comportaments de les agències col·legiades i els de les no col·legiades. Tot i que l’acceptació de la discriminació és majoritària tant entre col·legiats i no col·legiats, en aquests darrers suposen tres de cada quatre agents, una proporció que baixa a lleugerament per sota de la meitat entre els col·legiats.
Al mateix temps, signifiquen un nombre més alt els agents que rebutgen tota discriminació entre els col·legiats, un 15%, que no entre els que no ho estan, amb una proporció de tan sols el 5%. D’entre els que rebutgen la discriminació, que en conjunt són un 10%, l’experiment ha detectat els tres principals arguments pels quals això es produeix: la reafirmació d’una opció personal antiracista, el compliment de la legalitat vigent, i les creences derivades de les experiències professionals dirigides a desmuntar estereotips racistes. Si bé el compliment de la legalitat és l’argument més utilitzat, l’estudi també ha permès recollir casos en què l’agent manifesta explícitament la incomoditat i la violència simbòlica que produeix una petició d’aquestes característiques.
