Dijous, 12 de desembre del 2024

Trump Marxa d’Iran, cohesiona Occident, de moment

|

La premsa mainstream va anunciar que el proppassat 8 de Maig, el President dels Estats Units, Donald Trump, va decidir estripar el pacte nuclear amb l’Iran. Cert? Bé, més o menys. Trump va signar un Memoràndum Executiu, on s’hi reafirmava la seva voluntat de ja expressada el 13 d’Octubre de 2017: cancel·lar el Joint Comprehensive Plan of Action, també conegut com JCPOA, o Iran Nuclear Deal. Per altra banda, cal tenir en compte, també, que el Tractat Nuclear de l’Iran, no és un pacte entre els Estats Units i l’Iran, o no només. Hi són implicats l’Iran i el P5 + 1. És a dir els membres del Consell de Seguretat de l’ONU: Xina, França, Rússia, Regne Unit i els Estats Units; + Alemanya, i la Unió Europea. Per tant, només un dels set jugadors abandona la partida de cartes. Tanmateix, això no vol dir que els demés també hagin de marxar de la taula, tot i que el més probable és que segueixin el lideratge de Washington.

De moment, la gran damnificada de les intencions Nordamericanes serà Alemanya. De fet, l’ambaixador Nord-americà a Alemanya ja ha demanat que les empreses germàniques operant a l’Iran hi deixin de fer negocis. De fet, alemanya representa el 60% dels negocis Europeus a l’Iran.

Aquests són els principals tractes que es poden perdre si la UE abandona el tractat:

  • La francesa TOTAL, ha signat un contracte d’uns €5B per desenvolupar el dipòsit de gas més gran de món. El South Pars. El projecte s’iniciarà el novembre a no ser que els Estats Units el sancionin.
  • Airbus ha assegurat un contracte de €20B per produir 100 avions per Iran Air.
  • ATR (una associació entre Airbus i Leonardo) han acordat vendre 20 avions a l’Iran
  • L’Alemanya Siemens, ha signat un contracte per modernitzar la xarxa viaria i equipar 50 locomotores
  • L’empresa estatal italiana FS (Ferrovie dello Stato Italiane) ha signat un contracte de €1.4B per construït una via d’alta velocitat entre Qom i Arak.
  • Renault ha signat un contracte per construir un centre d’enginyeria i una planta de producció, per augmentar la producció de Renault. Això suposaria augmentar la capacitat de producció a l’Iran en uns 35.000 cotxes anuals.
  • Podem veure que el banc suís BCP (Banque de Commerce et de Placements) ja ha cancel·lat totes les transaccions comercials amb l’Iran.

La lògica de la reactivació de les sancions amb l’Iran no és comercial, és política i és un símptoma de la estructura internacional, que ara mateix no està definida. Com diu el CEO de Siemens, Joe Kaeser:

“Hi ha una primacia del sistema polític, i si aquesta primacia diu que “Això és el que farem,” doncs això és el que es fa”

Pot semblar, d’entrada, que hi ha una pèrdua d’oportunitats en el pla Trumpià, però pot ser una jugada intel·ligent. L’Iran ha prohibit les transaccions amb dòlars, i els Estats Units reaccionen aïllant l’Iran. L’Iran contraataca utilitzant l’Euro com a divisa comercial. Però tampoc la podrà utilitzar massa, per què amb qui farà negocis l’Iran (la Xina) no li caldran els Euros. L’Iran és l’arquetip del món asiàtic. Bast, fonamentalista, molt poblat, i amb recursos energètics però sense capacitat per explotar-los. Així, la passa de Trump va en la direcció d’un món bipolar, i de la guerra freda 2.0, on hi veurem Àsia i Occident en competició. En aquest sentit, els qui ompliran el buit de dòlars i inversions cap a l’Iran seran els xinesos i els iuans. D’entrada, el desenvolupament del dipòsit de gas més gran del món, el South Pars caurà en mans de corporacions Xineses: gas pel mercat europeu? Ho dubto. Tot indica, tanmateix, que el bloc Occidental que conformen Nord-Amèrica + Europa segueix sent sòlid, i que el lideratge està en mans de Washington. Tanmateix, obligar a les corporacions Europees a no fer negocis, és dolorós pels líders polítics i econòmics europeus, tot generant ressentiment envers els Estats Units, i minant l’aliança atlàntica. La decisió de Trump ha coesionat Occident: ningú farà negocis amb l’Iran. El cohesiona, de moment.

Pol Serrano és periodista i Màster en Política i Relacions Internacionals per la Universitat de Kent. Està especialitzat en economia i seguretat.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,483