El 63,9% de la població menor de 35 anys no té accés a un habitatge en propietat i l’edat mitjana d’emancipació de joves a Espanya és de 29,8 anys, tres més que a la resta d’Europa (26,5 anys). Aquestes són dues de les principals dades de l’informe sobre l’accés a l’habitatge per part dels joves que ha elaborat la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona (CPUBCN). El 2008 el 65,8% dels menors de 35 tenia un habitatge en propietat, mentre que el 2020 només el 36,1% té un pis propi o, el que és el mateix, sis de cada deu joves no tenen accés a un habitatge en propietat. El desequilibri entre oferta i demanda, la falta de polítiques d’habitatge, l’accés al finançament o la precarietat laboral són alguns dels principals problemes dels joves.
Més sòl urbanitzable i millor accés a les hipoteques
Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda és fruit de la no recuperació del ritme de construcció per la crisi del 2008, segons la CPUBCN, la qual cosa fa que l’oferta d’habitatge sigui “reduïda” i afavoreixi la pujada de preus. Per fer front al problema de l’accés a l’habitatge, a l’informe elaborat per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona es fan una sèrie de propostes amb l’objectiu que els joves puguin accedir amb major facilitat a un habitatge en propietat. Un dels plantejaments és que els governs aprovin més sòl urbanitzable a les zones amb més demanda, de tal manera que es puguin construir un major nombre d’habitatges. A més a més, aquestes propietats seguirien les tendències actuals: llars més reduïdes i que respectin el medi ambient.
La CPUBCN també considera fonamentals les polítiques d’habitatge, amb plans d’inversió en habitatge social i assequible, de tal manera que es fomenti la inversió pública i privada. “S’ha de prioritzar la construcció de nova oferta i aprovar plans d’habitatge específics a curt, mitjà i llarg termini”, ha apuntat la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que igualment veu important adaptar les condicions d’accés a hipoteques a la situació de poder adquisitiu que tenen els joves en l’actualitat. “Ajudes per finançar l’habitatge, més flexibilitat en el ritme de les quotes o limitar màxims en els tipus d’interès podrien ser alguns exemples d’accions a posar en marxa”, ha enumerat la CPUBCN.
Finalment, i pel que fa específicament a Espanya, preocupa el nivell de desocupació dels joves, la temporalitat del treball i la proliferació de feines a temps parcial. “Són barreres al futur que magnifiquen la problemàtica de l’accés a l’habitatge”, ha recalcat la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. “És fonamental millorar en educació i en formació, i que els llocs de feina permetin als joves emancipar-se. No poder accedir a un habitatge en propietat és un problema amb repercussió social, demogràfica i econòmica”, ha conclòs la CPUBCN.
AREA METROPOLITANA DE BARCELONA
El 64% dels veïns de l’àrea metropolitana de Barcelona creu que és difícil trobar un habitatge assequible. Segons una enquesta de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), els darrers temps aquesta percepció s’ha estès de la capital catalana a totes les ciutats del seu voltant. De fet, ha pujat del 50,5% del 2017 al 64,3% de l’any 2022, un augment que l’IERMB considera “molt significatiu”. “En els últims cinc anys han tendit a igualar-se els nivells de percepció de dificultat per trobar habitatge assequible arreu de la regió metropolitana de Barcelona, estenent-se aquesta problemàtica més enllà de la ciutat central”, ha destacat l’entitat en un comunicat aquest dilluns.
Tal com apunta l’enquesta, el 2017 Barcelona encara destacava clarament respecte a la resta de territoris amb un 62,6% de ciutadans amb problemes per trobar pis o casa. A certa distància hi havia els veïns de la zona Vallès-Collserola (53,5%). Ara, en canvi, en tots els subàmbits territorials metropolitans hi ha un percentatge de població superior a la meitat que declara dificultats per trobar on viure.
Els territoris que han experimentat els majors increments són el Maresme (25,4 punts), Sabadell (23,2 punts), Terrassa (22,6 punts) i Ordal-Llobregat (22,2 punts). A més, el Delta (69,4%) i el Maresme (67%) superen ja a Barcelona (66,1%) com a territoris amb la proporció més elevada de població que percep aquesta qüestió d’accés a l’habitatge.
Pel que fa a les persones que han canviat d’habitatge, gairebé un terç dels 3.840 entrevistats a l’estudi ho ha fet dins de la mateixa ciutat de Barcelona. Tanmateix, els moviments de la resta de la regió a la capital catalana són minoritaris (7%), mentre que els moviments de la ciutat a la seva perifèria es mantenen a la baixa (12%), indica l’IERMB.
Preguntats pels motius d’aquesta mobilitat residencial, els enquestats indiquen principalment factors com la millora de l’habitatge i l’entorn (38,9%) o la formació d’una llar (30,4%). Malgrat això, els motius econòmics s’incrementen “significativament”. De fet, gairebé un de cada quatre canvis residencials que s’ha produït en els darrers cinc anys (24%) ha estat per aquests motius, amb un increment de 9,6 punts respecte del 2017.
