La companyia anglo-holandesa presenta el seu informe “Sky scenario” que recull les previsions d’evolució del sector energètic pels propers 50 anys
La companyia Shell ha presentat recentment el Sky Scenario, el nou informe del tercer de la seva sèrie d’escenaris energètics de futur per aquest segle (els dos anteriors van rebre els noms de Mountains i Oceans) on estableix un escenari futur pels propers 50 anys. A diferència dels dos escenaris anteriors en el seu nou anàlisi ens trobem en un escenari de futur on els objectius marcats als Acords del Clima de Paris, (un augment de les temperatures inferior als 2 graus Celsius per damunt dels nivells preindustrials) han estat assolits com a resultat de què les energies renovables han esdevingut la principal font d’energia primària a nivell mundial.
Les previsions
Les previsions de futur fetes per Shell dibuixen un escenaris on tot i l’augment de la cultura energètica, i per tant de l’eficiència, la demanda d’energia primària anirà en augment, es parla fins i tot que l’any 2050 es duplicarà la demanda en relació a l’any 2000. En aquest escenari es preveuen una taxes de creixement del 20% anual de l’energia solar fotovoltaica, on tota la nova demanda d’electricitat seria satisfeta per energia solar i eòlica al llarg de la dècada de 2030. Així la capacitat d’energia solar instal·lada l’any 2035 arribaria als 6500 GW, agregant-se uns 1000 GW anualment fins l’any 2070.
Els grans augments de les energies renovables (eòlica, biomassa,…) seria inferior al creixement de l’energia solar fotovoltaica, la qual l’informe preveu que tingui el mateix percentatge que el petroli en la cobertura de la demanda d’energia primària mundial l’any 2050 i esdevingui la principal font cap a l’any 2070.
D’altra banda a l’informe es preveu un fort augment de les vendes dels vehicles elèctrics. Cap a l’any 2030 s’indica que la meitat dels vehicles venuts a tot el món seran elèctrics, arribant a ser la pràctica totalitat de vehicles turisme cap a l’any 2050 com a resultat dels avenços tecnològics que permetran, entre d’altres, la proliferació dels vehicles autònoms.
Pel què fa la previsió de consum mundial de petroli, segons l’informe aquest augmentaria fins l’any 2025 es produiria un lleuger descens fins que començaria a caure al voltant de l’any 2030 i seria inferior als nivells de consum actual al voltant de l’any 2040. El document apunta que entre els anys 2020 i 2050 es redueix a la meitat el consum de petroli (en comparació amb els nivells de consum actuals), augmentant aquesta xifra fins a un 90% al voltant de l’any 2070.
En relació a l’energia nuclear l’informe apunta que el seu consum es triplicarà i l’ús de l’electricitat procedent d’aquesta font d’energia es multiplicaria per cinc. En un altre sentit també es comenta la necessitat de que al llarg de les properes dècades proliferin instal·lacions de captura i emmagatzemant de carboni (CCS) apuntant que serien necessàries unes 10.000 instal·lacions per assolir els objectius marcats pels Acords de Paris.
L’aposta per les energies renovables a mig termini
Des de fa anys Shell ha assumit que el canvi climàtic és una realitat i treballa en el disseny de diferents escenaris que els permeti adaptar-se als reptes que suposaran els dràstics canvis climatològics i l’impacte econòmic que tindrà el canvi climàtic a nivell global. D’aquí l’aposta per entrar progressivament en el sector de les energies renovables, com ho demostra l’adquisició el passat mes d’octubre de l’empresa de recàrrega de vehicles elèctrics NewMotion (operant un reduït nombre d’estacions que subministren combustible d’hidrogen als Estats Units i Europa), així com la compra al febrer de la companyia britànica First Utility, i les inversions realitzades en el camp de la recerca de tecnologies centrades en capturar i emmagatzemar carboni, com és el cas del projecte Quest a les sorres bituminoses del Canada, així com el projecte Gorgon a Austràlia. També destaca la recent adquisició de la companyia britània de gas, BG Group, com a estratègia per tenir més presència en el mercat del gas natural, el qual, tot i alliberar gasos d’efecte hivernacle, és menys contaminant que el petroli i el carbó.
Si bé es cert que des d’aquesta petroliera s’impulsa de forma molt incipient nous projectes en el camp de les energies renovables, i es preveu en un futur reorientar algunes inversions, ara per ara la companyia ha anunciat que no té plans per transferir a curt termini, parlen dels propers 10-20 anys, tot el seu model de negoci al mercat de l’energia verda i de generació de zero emissions de carboni: actualment Shell està produint uns 3,5 milions de barrils de petroli diaris.
El novembre de 2017 Shell anunciava la seva voluntat de reduir cap a l’any 2035 en un 20% l’empremta de carboni i un 50% l’any 2050, incloent en aquest sentit les emissions de carboni directes i indirectes, així com també tots els productes energètics que venen i les emissions dels seus clients amb la finalitat d’assolir els objectius de l’Acord de Paris pel què fa l’escalfament global.
Més de 50 anys desenvolupant escenaris
La companyia petroliera ha estat desenvolupant escenaris centrats en preveure l’evolució del sector energètic al llarg dels darrers 50 anys, amb una clara intenció d’influir tant en el món acadèmic com polític i l’àmbit empresarial. Per norma general els escenaris que ha plantejat Shell han estat bastant plausibles, definint unes tendències reals i potencials en la política, la demografia i la tecnologia.
El darrer informe presentat intenta complementar els dos anteriors informes presentats en els que s’exploraven visions sociopolítiques alternatives, així com el seu impacte pel què fa els desenvolupaments energètics. A l’informe Sky scenario s’adopta un enfocament centrat en els mecanismes actuals de desenvolupament econòmic i polític amb la finalitat de demostrar que es possible tècnicament poder assolir els objectius que es marquen als Acords de Paris per lluitar contra el canvi climàtic.
Tot i això aquests informes no plantegen mesures a prendre per part dels governs i les empreses, no són previsions ni prediccions ni plans comercials, sinó que intenten ser una recopilació d’informació per definir els potencials camins que construïm les societats humanes amb les decisions que prenem.
Hugo Alvira és llicenciat en Història i màster en Estudis històrics per la Universitat de Barcelona, també es analista i actualment col·labora en el desenvolupament d’un projecte d’energies renovables i moneda local.
