Sergi Perelló (Barcelona, 1972) ha assumit aquesta setmana el càrrec de secretari general de la Intersindical-CSC amb la intenció de fer del sindicat independentista “una opció real” que es desmarqui del model “conservador” d’UGT i CCOO. El fins ara portaveu de l’entitat creu que cal “anar a guanyar” els conflictes laborals i aposta per posar les aturades al centre de l’estratègia. “A Catalunya es fan poquíssimes vagues”, ha dit en una entrevista amb l’ACN. La Intersindical ha doblat l’afiliació en dos anys i s’ha erigit com a cinquena força sindical a cavall del procés sobiranista. El substitut de Carles Sastre preveu que l’organització agafi “velocitat de creuer”, sigui tercera força en cinc anys i disputi el lideratge més endavant.
Creixement
El sindicat independentista té un miler de delegats i és la cinquena força sindical del país, a molta distància dels dos principals, CCOO i UGT amb més de 20.000 representants cadascun. Més a prop els queda la USOC, amb 2.500, i la CGT, amb 1.600. “Entrar a sectors de l’empresa privada és l’objectiu principal”, diu el flamant secretari general de l’entitat, que té pes a l’administració publica i ja és present a 70 ajuntaments.
Coincidint amb el creixement de l’independentisme polític, la Intersindical ha passat de 1.000 a més de 5.500 afiliats en una dècada. L’afiliació s’ha doblat en els últims dos anys, en els quals el sindicat ha convocat les aturades massives del 3 d’octubre i del 18 d’octubre de 2019, així com la del 18 de novembre del 2017, que va acabar als jutjats.
Ara, mantenen un ritme de “creixement sostingut” de 100 afiliacions noves al mes i esperen agafar “velocitat de creuer” i “créixer de manera ordenada”. Segons els càlculs de Perelló, en cinc anys la Intersindical hauria de ser el tercer sindicat més gran de Catalunya amb “molta més força” que la que té ara la USOC. “Més endavant, disputarem el lideratge”, afirma.
Poques vagues
Guanyar “múscul” permetrà bastir un model sindical que treballi per “guanyar drets i no conservar el que tenim” i que faci front a les “agressions laborals o de drets fonamentals”, diu. Per evitar ser “només una gestoria que mira la nòmina”, Perelló assegura que cal “anar a guanyar” en els conflictes laborals, una actitud que troba a faltar en els sindicats majoritaris, CCOO i UGT. “A Catalunya es fan molt poques vagues, per fer una vaga de veritat necessites una caixa de resistència”, recorda Perellò, que posa com a exemple l’ús de les aturades a Galícia, “on el principal sindicat és independentista”, recorda.
“Calen altres models sindicals de masses per defensar als centres de treball i al carrer els nostres drets a través de la pressió. En els últims 10 anys, les vagues grans que hi ha hagut les hem convocat nosaltres”, apunta el sindicalista.
Sota el seu mandat, la Intersindical continuarà “acompanyant” el procés independentista i Perelló no descarta convocar més vagues generals que defensin els “drets fonamentals”. Preguntat sobre si la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, al Suprem podria provocar una aturada ha apuntat que “les vagues han de tenir un component sociolaboral important”. “No sé si ens correspon a nosaltres fer una vaga perquè han inhabilitat un president”, ha admès.
Crisi
Segons diu, el marc laboral de l’Estat espanyol “està concebut per falcar les dues grans expressions sindicals”, que “no han estat capaces d’aturar les polítiques regressives” dels últims anys i han tingut una “actitud poc agosarada” durant la crisi de la covid-19. El nou secretari de la Intersindical creu que els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) han servit perquè “empreses amb beneficis s’aprofitin dels recursos estatals per seguir tenint beneficis”. Per això, demana que es puguin allargar “com a mínim fins al març” però només per les empreses “que pateixen un greuge real”.
Perelló adverteix que els plans de reconstrucció pactats a la Unió Europea, dels quals 145.000 milions seran per Espanya, estan pensats des d’un “punt de vista economicista” i poden acabar en “retallades” de drets socials de les classes treballadores si no s’inverteixen en “mesures estructurals”.
La recepta de la Intersindical davant d’aquesta crisi sanitària, social i econòmica sense precedents passa per garantir els ingressos de la majoria de la població amb una renda bàsica universal, reduir la jornada laboral a cinc hores mantenint el salari, gravar amb més impostos els sous més elevats i aturar el frau fiscal. També consideren que els sectors “estratègics” del país haurien de passar a estar en mans públiques i aposten per bastir un sistema de protecció social fort, agafant, per exemple, recursos del pressupost del Ministeri de Defensa.
Sobre la gestió de la crisi de la Generalitat, Perelló diu que els hi agradaria que “les coses es fessin millor”, ja que el Govern “no han donat una imatge que generi confiança” en els rebrots de Lleida i Barcelona. Tot i això afegeix que la Generalitat no té “estructures reals per poder fer polítiques reals” perquè no és un Estat.
Contrapès
Membre del secretariat nacional de la Intersindical des del 2004, fa una crida a la participació i a la sindicalització dels treballadors de Catalunya, on les xifres d’afiliació no arriben al 14%, enfront del 60% que hi ha en alguns països europeus. “La gent ha d’afiliar-se i participar de la defensa col·lectiva perquè si no perdem força davant les patronals i administracions i quan ens trobem amb cruïlles importants com les reformes laborals o les agressions als drets fonamentals no hi ha prou múscul per fer-hi front”, explica. En aquest sentit, ha criticat la “passivitat” d’alguns sectors de l’independentisme i ha reclamat més participació i organització “on sigui”.
Perelló assenyala que la Intersindical acompanya “el moviment civil i social d’aquest país per construir la república” però adverteix que el paper del sindicat ha de ser “transformador”. “Que vulguem la independència no vol dir que ens casem amb ningú, hem de tenir una posició de contrapoder”, assevera. A més, admet que “sempre hi ha el temor” de ser “criminalitzats” tal com ha passat amb l’ANC o Òmnium i de no poder avançar amb l’acció sindical. “Si ets independentista, siguis el que siguis estàs en el punt de mira. Qüestionar la unitat de l’Estat espanyol està molt més criminalitzat que qüestionar el model econòmic”, assegura.
