Rússia ja està notant els efectes de les sancions d’Occident per la invasió a Ucraïna. El país afronta el quart dia consecutiu amb la borsa tancada davant el temor a un enfonsament dels principals valors. La decisió es va prendre el 28 de febrer, un cop anunciada la intenció de la Unió Europea, els Estats Units i el Canadà, entre d’altes, de desconnectar alguns bancs russos del sistema internacional de comunicació financera SWIFT. Una altra de les conseqüències és la caiguda del ruble a mínims històrics. Ha caigut un 6% respecte al dòlar aquest dimecres i en els darrers dies ha registrat descensos no vistos en gairebé els últims 30 anys.
Per evitar quedar-se sense divises, el banc central rus ha prohibit als emissors de deute en rubles abonar els interessos a inversors estrangers, a més de no permetre als estrangers vendre actius russos o transferir capitals fora del país. Això implica que les inversions a Rússia estan en la pràctica congelades perquè els estrangers no poden vendre actius ni cobrar interessos i els russos no poden fer operacions tampoc pel tancament de la borsa.
Amb la clausura de la borsa, Rússia intenta evitar les caigudes que va experimentar els dies anteriors al tancament. Amb l’ofensiva militar contra Ucraïna ja en marxa, la borsa es va desplomar un 45% i els principals valors més del 58%.
Fa dos dies, Moscou va augmentar els tipus d’interès del 9,5% fins al 20% en un intent d’estabilitzar els mercats financers del país. També ha forçat les empreses a convertir el 80% de les reserves de divises en rubles, cosa que se suma a les restriccions a les sortides de capital i venda d’actius. L’objectiu és mitigar l’impacte de les sancions en la moneda i evitar l’espiral inflacionista.
