Quan el Regne Unit es retiri de la Unió Europea el 29 de Març del 2019, a efectes pràctics també abandonarà el Internal Energy Market (IEM) i perdrà una sèrie d’avantatges dels quals en gaudeixen els estats membres.
Com a estat membre de la Unió Europea (EU), el Regne Unit (RU) ha de complir amb una sèrie de normes fixades per les institucions de la UE, com per exemple el principi de solidaritat, dissenyat per assegurar l’oferta en temps d’escassetat energètica en un o diversos estats de la Unió. Marxant de la Unió Europea, el RU es trobarà exclòs d’aquesta estructura de seguretat energètica, així com un nombre significant de fons per Projectes d’Interès Comú (o PCI, Projects of Common Interest). Irònicament, mentre el RU ha votat a favor de marxar de la UE per recuperar la sobirania de les seves polítiques públiques, el país no recuperarà un control complert del seu sector energètic. En efecte, el RU no pot, simplement, desconnectar del continent com amb altres sectors. Havent invertit bilions en gasoductes, cables de transmissió elèctrica sota el mar, terminals de gas liquat (o Liquified Natural Gas, LNG) i infraestructura d’emmagatzematge durant les darreres dècades com a estat membre, tot buscant més integració i energia barata, el RU i la UE hauran de trobar una manera de trobar un acord que els benefici mútuament. Quantes cessions podrà fer el RU a l’Europa dels 27?
Energia elèctrica
El RU ha estat un tradicional importador d’electricitat provinent de la UE. Majoritàriament de França, i recentment dels Països Baixos. El preu de l’electricitat és més alt al RU que no pas a la UE, per això les importacions ajuden a fer baixar el preu en moments de baixades de producció. Principalment, perquè quasi un 30% de l’energia prové de fonts renovables, i per tant depèn de les condicions meteorològiques, tot provocant que el RU depengui més de les importacions d’electre provinents del continent, per anivellar les pujades i baixades de producció de l’energia provinent de fonts renovables. Independentment del percentatge d’energia renovable, aquesta seguirà sent una font inestable d’electricitat. Per tant, les importacions d’energia de països veïns, estan destinades a seguir i a vegades patir increments, quan la demanada d’energia per part del RU pateixi forts increments. El RU és un país que fa gala de ser un país pioner en la producció d’energia neta, i de reduir les emissions de diòxid de carboni, més ràpid que qualsevol país del G7. I en aquest sentit, per poder complir l’objectiu de reducció d’emissions de diòxid de carboni un 57%, el RU ha compromès una inversió de £600M fins al 2020, per promoure vehicles amb emissions extremadament baixes. El govern té com a objectiu “per quasi tots els cotxes i furgonetes en les [nostres] carreteres tinguin unes emissions nul·les per l’any 2050,” segons l’ex Ministre de Transport britànic John Hayes. Però si el govern britànic vol complir un pla d’aquesta magnitud, necessitaran assegurar una oferta d’electricitat prou generosa i segura pels 37,5 milions de vehicles que circulen al país. Nogensmenys, per continuar-se beneficiant dels complexos acords comercials de l’IEM (Internal Energy Market), el Regne Unit haurà d’acceptar que els poders de les institucions supranacionals regnin sobre el sistema britànic. L’informe del Parlament Europeu sobre l’impacte del Brexit en el mercat energètic europeu, no deixa espai per poder seleccionar les polítiques individualment; a més integració, més pèrdua de sobirania nacional sobre les xarxes elèctriques, perquè el sistema està fet per ser ordenat de manera regional, no estatal. El RU encara es beneficia de la capacitat d’organitzar mecanismes que té la UE, per assegurar que hi ha mitjans per generar electricitat, i fer que l’energia estigui sempre disponible, tot creant mecanismes de compensació pels estats membres, en cas que hi hagi manca d’energia a nivell domèstic. Aquests mecanismes ja existeixen, i el RU se’n beneficia en forma de fons de la UE, cosa que pot cessar després del Brexit. Així, la UE finançava fins a 100 projectes energètics relacionats amb el RU, amb €2.5B invertits fins el moment. Marxant de la UE, el RU perdrà accés directe a finançament per projectes interns. Però hi pot haver la opció de tenir accés a projectes europeus, només en el marc de projectes transfronterers amb estats membres de la UE, i només si la Comissió Europea considera que el projecte és en l’interès de la UE. Els projectes interns del RU que han rebut un compromís de finançament per part de la UE, i se situïn en els €1.8B, no estaran garantits i seran objecte de negociació pel Brexit.
Nuclear
Des del 1956, el RU ha esdevingut un país nuclear, i a data de desembre del 2017, l’energia nuclear representa almenys el 25% de la producció elèctrica. El RU és el quart estat en producció d’electricitat nuclear, i com a tal, es beneficia de la European Atomic Energy Community (Euratom) per assegurar la seguretat de les centrals nuclears britàniques, i l’abastiment de combustibles nuclears, així com llibertat de moviment de capitals per inversions destinades a l’energia nuclear, i moviment de personal, com per exemple experts en energia nuclear i enginyers. L’agència d’energia atòmica (Euroatom) també té l’exclusiva de tancar contractes de subministrament entre la UE i estats membres de la UE i països tercers, tot proveint als estats membres de la UE amb més poder de negociació durant les negociacions de contractes amb proveïdors externs. El RU perdrà aquests avantatges per què marxant de la UE implica que, automàticament, es marxa de l’Euroatom. La comunitat científica ja va expressar preocupacions sobre les implicacions que pot tenir marxar de la institució, i per tant el risc que suposa per projectes innovadors, l’abastiment de material utilitzat en tractaments contra el càncer, i materials de diagnòstic d’imatges, així com la revolució de cotxes elèctrics que el RU vol tirar endavant. Irònicament, el RU planeja marxar de l’IEM i l’Euratom just quan més els necessita. La demanda per electricitat està pujant, mentre que l’oferta domèstica és cada cop més inestable, i a vegades es troba en declivi. Com s’afirma a Energy-UK, “les centrals Nuclears del RU aniran tancant gradualment en la següent dècada, amb la previsió de que deixin de funcionar totes menys una, l’any 2015,” cosa que implica que el RU haurà d’incrementar les importacions d’energia de països veïns com per exemple França.
Gas i LNG
Des de l’any 2000, el RU va deixar de ser un exportador o productor de gas. Els jaciments de gas del Mar del Nord, s’estan esgotant, i la producció domèstica s’ha reduït a la meitat en l’última dècada. El RU és ara més depenent de les importacions de gas des de Noruega i altres productor, tant a nivell europeu com internacional. Aquestes importacions es donen a través de gasoductes i terminals d’LNG (Liquified Natural Gas, o Gas Natural liquat), amb importacions que representen la meitat del consum. Aquesta dependència envers el IEM (Inernal Energy Market, o mercat d’energia intern) queda reforçat per la limitació de capacitat d’emmagatzematge, i la incapacitat de suministre del principal magatzem de gas, que va haver de ser tancat el juny de 2017, i és possible que torni a obrir el maig del 2018. Conseqüentment, el RU ha perdut el 70% de la seva capacitat d’emmagatzematge, però encara pot comptar amb el principi de solidaritat europeu. Tanmateix, aquest principi deixarà de funcionar tan bon punt el Brexit sigui una realitat. Tot i que cal reconèixer que el RU té capacitats d’importació d’LNG infrautilitzades (només 23% de la seva capacitat en ús) i això hauria de permetre al país importar més LNG per part de proveïdors internacionals, i evitar els 27 membres de la UE. Pertant, el Brexit no tindrà un impacte massa alt en el sector gasístic del RU.
Petròli
El 2015, aproximadament un 30% del combustible importat pel RU va ser petroli, i la majoria per abastir la indústria del transport. Mentre el govern britànic intenti reduir de manera drstica les emissions de diòxid de carboni la propera dècada, la seva dependència vers el petroli hauria de disminuir. Aproximadament un 50% del petroli importat cap al RU prové de noruega i el 40% dels països de la OPEC i Rússia, cosa que implica que el Brexit no hauria d’afectar les importacions. Tanmateix, les demandes d’independència d’Escòcia, no haurien de ser menystingudes, per què la gran majoria del petroli britànic es produeix a la Zona Econòmica Exclusiva. Escòcia ha mostrat donar un gran suport a la UE, i ha expressat la seva voluntat de negociar amb la UE per seguir a la Unió. Si aquest fet tingués lloc, el RU podria perdre un 80% de les seves reserves domèstiques. Un altre obstacle que podria venir després del Brexit, és la potencial pèrdua de reserves petrolieres que el RU manté a la UE. El govern britànic té, aproximadament, 15 milions de tones de petroli destinats a emergències. Una part significant d’aquest estoc és emmagatzemat a territori d’estats membres de la UE. Aquests estocs poden ser repatriats cap al RU, i proveir la illa durant 61 dies en cas de disrupció global del mercat. El RU també té estocs destinats a membres de la UE. Però aquesta solidaritat es podria acabar amb el Brexit, i el RU hauria d’emmagatzemar aquests estocs d’emergència en el seu propi territori. En cas que li faltés capacitat d’emmagatzematge, s’hauria de contemplar la opció de vendre aquestes reserves als països que les tenen.
Irlanda i Irlanda del Nord
La República d’Irlanda, i Irlanda del Nord, formen part del Single Energy Market, i són co-dependents (SEM en les seves sigles en anglès, o mercat d’energia únic). No tenen cap terminal de LNG, i cap connexió directa amb el continent, i són molt dependents del gas i l’electricitat que transita a través, o s’importa, del RU. Aquesta dependència mútua, representa una oportunitat clau per trobar un acord entre el RU i la UE27. Per una banda, la UE27 podria acceptar al RU com a ple membre de l’IEM, mentre el RU col·labori amb la República d’Irlanda, i aquesta pugui beneficiar-se de l’IEM. Per altre banda, el RU pot optar per perdre sobirania en matèria de seguretat energètica a Irlanda del Nord. Així, si cap de les parts es posa d’acord, la UE27, podria finançar la construcció de gasoductes submarins connectant la República d’Irlanda amb el continent. Tanmateix, la rendibilitat d’aquest projecte, dependria de la voluntat del RU de cooperar amb la UE27. La seguretat energètica de l’illa d’Irlanda, jugarà, molt probablement, un rol crucial en les negociacions sobre el Brexit.
Participació en cossos reguladors
Quan el RU deixi de formar part de la UE, el RU perdrà la participació en els cossos reguladors de la UE, i per tant el dret a influenciar les polítiques energètiques de la UE. En el cas de la participació del RU a l’IEM, el Parlament Europeu va resoldre que el RU “haurà de complir amb les decisions preses per aquests cossos reguladors tot i tenir-hi cap o poca influencia.” Com a 5è beneficiari de crèdits del Banc Europeu d’Inversions, el RU haurà de cedir a les demandes de la UE si vol seguir rebent fons atribuïts a projectes, tant interns com transfronterers, per poder complir els seus objectius energètics. Exemples de tercers països cooperant amb la UE en projectes transfronterers –com el gasoducte Nabucco, construït en el marc del European Energy Programme for Recovery- mostra que els Estats fora de la Unió Europea també es poden beneficiar dels fons de la UE. Els països fora de la UE també poden participar en els cossos reguladors, però només amb el estatus d’observadors i sense cap dret a vot.
Com subratlla el informe Energy-UK, el RU no té en ment ser tractat com un país tercer, i busca obtenir un estatus especial en el procés decisori de la UE. La capacitat del RU per negociar aquest estatus, dependrà de com pot convertir-se en essencial per el IEM. Això pot ser difícil per què el per què el sector energètic continental és més gran i està més ben integrat, mentre que el Brexit pot afectar més negativament el RU que no pas la UE. Com més aviat s’arribi a un pacte, serà millor per les empreses energètiques britàniques i continentals, que exporten energia a banda i banda del English Channel. Principalment per què la incertesa prolongada pot fer que els inversors retardin o cancel·lin connexions ja planejades.
