Eduard Fernández (@eduard_bcn)
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha afirmat avui que el govern espanyol no permetrà que Catalunya sigui independent no només perquè és impossible “des d’un punt de vista legal”, sinó perquè això suposaria “un empobriment brutal” del territori, i reduiria el PIB català entre un 25 i un 30%. Malgrat tot, diversos estudis desmunten la catastrofista tesi de De Guindos, i assenyalen les nombroses avantatges econòmiques que aportaria la independència a Catalunya.
La degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elsisenda Paluzie, ha defensat en diverses ocasions no només la viabilitat d’una Catalunya independent, sinó també les avantatges econòmiques de la secessió. “El context econòmic actual és favorable a la independència de Catalunya: la nostra economia està més internacionalitzada que mai i els mercats no tenen barreres”, explicava Paluzie en una entrevista al diari Ara. L’acadèmica aposta per un repartiment del deute amb l’estat en una negociació conjunta, i apunta que, mentre que els costos comercials podrien ser d’entre l’1 i el 3% del PIB, els guanys fiscals “serien d’un 8%”.
D’altres també apunten a la possible millora que comportaria la finalització del dèficit fiscal. El Col·lectiu Wilson, una agrupació d’economistes favorables a la independència, explica que la sobirania aportaria al govern 16.000 milions anuals extres, el ja mencionat 8% del PIB català, mentre que les despeses generades per la creació d’un nou estat serien properes als 3.000 milions d’euros. El sobrant d’aquest dividend fiscal “permetrien evitar retallades, retornar deute, rebaixar impostos o construir infraestructures addicionals”, destaquen des del grup.
Sortida d’Europa?
De Guindos també ha fet ressucitar de nou el fanstama d’una possible expulsió de la UE. “El govern [espanyol] no va deixar mai que Catalunya i els catalans surtin de la zona euro i de la Unió Europea. Seria per una de les regions més obertes i més europees un pas enrere de conseqüències que no em vull imaginar”, advertia el ministre d’Economia. Tot i això, diverses veus descarten que la separació de l’estat espanyol hagi de suposar una sortida de la UE.
“Catalunya és un contribuent nét a la UE. Tenim una taxa d’importacions molt altes a països d’Europa, i això la UE ho sap. […] Em sorprendria que en l’actual moment de crisi econòmica la UE volgués deixar de banda un territori com Catalunya”, afirmava Paluzie. D’altra banda, fins i tot en el cas que Catalunya fos exclosa en un primer moment de la Unió Europea (a causa, per exemple, d’una negativa de l’estat espanyol de permetre la reincorporació del territori a l’organisme), Catalunya podria signar un acord de lliure comerç (que ha de ser aprovat per una majoria qualificada, i no per unanimitat entre els membres), destaca el Col·lectiu Wilson. L’agrupació defensa que, a casusa dels incentius econòmics per evitar aranzels entre ambdós territoris, i que Catalunya satisfarà tots els requisits “en matèria de regulació, institucions i de més”, es pot preveure que el pacte sigui “d’efecte inmmediat”.
