La lira turca ja ha perdut un 40% del seu valor des de començaments d’any. Davant d’aquest panorama, el govern de Recep Tayyip Ergodan s’ha vist obligat a injectar 6.000 milions de dòlars de liquiditat als bancs.
Com no podia ser d’una altra manera, la crisi de la lira turca ha esquitxat ja a les borses europees que aquest dilluns es van omplir de números vermells. Però els qui han patit més les conseqüències de la caiguda de la moneda han estat els bancs espanyols. Malgrat la injecció del Banc Central Turc, l’Ibex 35 va tancar aquest dilluns amb números vermells, caient fins a un 0,75% pel comportament de la banca a la Borsa.
Els bancs espanyols són els que registren una major exposició a Turquia amb 80.898 milions de dòlars, uns 70.848 milions d’euros, el 36% de l’exposició de la banca internacional a Turquia, segons dades del Banc de Pagaments Internacional (BIS, per les seves sigles en anglès), que ha consultat Europa Press.
El BBVA, el més efectat
El BBVA és l’entitat que té més interessos a la regió i també la que va liderar les baixades i va deixar-se un 3,23%. El Santander va perdre un 2,43% i el Banc Sabadell un 1,66%. Els inversors ja haurien mostrat la seva preocupació per la situació actual, segons Reuters, perquè podria generar un efecte contagi. Així doncs, els inversors en divisa es refugien ara amb el ien japonès i el franc suís o el dòlar americà, tot i que en menor mesura.
Aquest fet podria deixar l’euro perdent força, fet que podria afectar al seu torn a l’estabilitat i la recuperació de les economies de l’eurozona. Així, el BCE també estaria preocupat per l’impacte en les entitats continentals.
Què està fent el govern turc?
La decisió d’injectar 6.000 milions de dòlars sembla una mesura obligada després de l’ensorrament de la moneda divendres passat que va provocar ja una forta sacsejada als mercats. Malgrat tot, la caiguda no s’atura. I és que dilluns va continuar devaluant-se respecte a les altres divises amb els intents a la desesperada per frenar-ho.
El Banc Central Turc ja ha advertit que prendrà les mesures necessàries per garantir l’estabilitat econòmica i que facilitaria liquiditat. Però de moment, els missatges s’han quedat amb paper mullat. Sobretot perquè els primers moments de crisi també van deixar imatges i frases per la posteritat, com per exemple, demanar als turcs que busquin monedes sota els coixins o demanar ajuda a Déu, recollia La Vanguardia.
Com s’ha arribat a la situació actual?
La crisi que viu Turquia es deu, en certa mesura, a l’elevada inflació i la forta dependència del finançament exterior. El que sense cap mena de dubte no ha ajudat, ha estat l’empitjorament de les relacions entre Turquia i els Estats Units.
Al president dels Estats Units, Donald Trump, no li ha sentat gaire bé que Erdogan continuï comprant cru iranià tot i les sancions internacionals i tampoc la detenció del pastor evangèlic nord-americà Andrew Brunson. Així, Trump va decidir duplicar els aranzels de l’acer i l’alumini turc.
Els experts comencen a parlar ja d’un possible rescat de Turquia per part del Fons Monetari Internacional (FMI). Tot i això, des de l’organisme asseguren, de moment, que no han rebut cap “indicació” del govern turc.
