La llei del teletreball compleix quatre mesos entre caos i confusió sobre com s’ha d’aplicar, especialment en temps de confinament i de teletreball forçós generalitzat. L’Anna va escriure als seus caps poc després de la publicació de la llei. “La resposta va ser que l’empresa no té capacitat, que no paguen ni pagaran subministraments elèctrics, ni d’aigua, òbviament, i que tampoc ens compraran ni una pantalla, ni una taula ni una cadira, res de res”, explica. Uns mesos després l’Anna va fer una segona petició, aquesta vegada perquè tenia una contractura des de mitja esquena fins a l’arrel del cap que l’obligava a portar collarí. La companyia va reiterar que “no tenia capacitat per facilitar a tothom ordinadors, taules i cadires”. “Vaig estar 10 dies molt fotuda. En veure que anava per llarg i ells no hi feien res, vaig comprar una pantalla i una cadira, i em vaig muntar un despatx”, relata aquesta treballadora a l’ACN.
La de l’Anna és una situació que comparteixen molts catalans, en un moment en què el teletreball ha passat d’una incidència del 5% al voltant del 30% dels ocupats, segons un estudi d’Eurofund. Tot i això, la Inspecció pràcticament no ha rebut denúncies d’aquestes pràctiques, segons indiquen fonts del Departament de Treball.
LLEI DEL TELETREBALL
Aquest dissabte es compleixen quatre mesos de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del reial decret llei 28/2020, que estableix una diferència entre la feina a distància habitual i la que es desenvolupa en el context de la pandèmia de covid-19. També aquesta setmana expirava el termini per actualitzar convenis i contractes que ja preveien el teletreball abans de la pandèmia, ja que han passat tres mesos des de l’entrada en vigor de la normativa. Si bé la norma és clara pel que fa a l’obligatorietat de dotar dels mitjans, els equips i les eines que exigeix el desenvolupament del treball a distància, en el cas de les despeses la situació és més difosa, segons diversos juristes consultats per l’ACN.
En el cas del teletreball habitual, el decret apunta que hi ha d’haver acords individuals entre treballadors i empresa on es detalli un inventari dels mitjans que calen per fer la feina des de casa, s’enumerin les despeses i la forma en què es quantificarà la compensació.
En la feina a distància provocada per la covid-19, la normativa diu que “la negociació col·lectiva establirà la forma de compensació de les despeses derivades” de la feina a distància. Tot i això, des que està en vigor el decret, l’extensió d’aquests acords ha sigut mínima. Què passa en cas que no hi hagi acord per compensar les despeses? El professor de Dret del Treball a la UPF, Eusebi Colàs-Neila, avisa que el treballador “perd força per fer valdre el dret” que té com a assalariat a no sufragar els costos empresarials i, si els superiors es neguen a pagar, només li queda optar pels tribunals.
DIFERENCIACIÓ ENTRE TELETREBALL COVID I NO COVID
L’advocat i professor de dret laboral a la UOC Pere Vidal considera que la norma “és desafortunada en fer la distinció” entre teletreball covid i no covid, “i deixar en mans de la negociació col·lectiva” la compensació de despeses, especialment en un moment en què “la negociació col·lectiva està aturada”. En aquest sentit, indica que “poden estar més protegits els que no estan subjectes al real decret llei” perquè fan feina a distància menys d’un 30% de la jornada. En aquest cas, l’Estatut dels Treballadors ja deixa clar que els treballadors per compte d’altri “no han de suportar cap despesa derivada de la feina que fan i, en canvi, el real decret llei obre la porta a què les despeses que es puguin captar amb la negociació col·lectiva no siguin una compensació del 100%”, afirma el lletrat.
COMPENSACIONS ALS TREBALLADORS
Des de la publicació de la llei, els delegats sindicals i els treballadors s’han trobat amb “multitud de problemes” per acordar les compensacions i aconseguir que les empreses paguin els mitjans necessaris per treballar, segons Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT. La sindicalista reconeix que “encara no hi ha massa convenis que hagin reflectit la nova normativa”, ja que “la negociació col·lectiva està paralitzada”.
Entre els pocs avenços en teletreball que s’han aconseguit hi ha el del conveni de la banca, que està a punt de tancar-se, i que ofereix ordinador, mòbil, cadira ergonòmica i 55 euros al mes en despeses com a màxim, segons han explicat fonts presents a les negociacions.
DEPARTAMENT DE TREBALL
El Departament de Treball confia que la situació s’endreci i comenci a moure’s un cop tancat l’Acord Interprofessional de Catalunya que s’està negociant entre sindicats i patronals i en el qual s’emmiralla després la negociació col·lectiva per sectors i empreses. De moment, la majoria d’acords s’han assolit individualment, un context en què el treballador “està en situació d’indefensió”, explica Gilgado. La conseqüència d’aquesta pràctica són casos com el de l’Anna, que està convençuda que la raó de la lesió cervical que pateix és l’estrès patit a la feina, provocat en part pels dubtes de perdre-la i per les condicions precàries en les quals ha treballat fins que es va lesionar. “A casa ens organitzàvem com podíem, ja que les quatre persones que residim a l’habitatge no treballem mai des d’allà, normalment”, remarca.
Un dels convenis on s’està tractant el pagament dels subministraments és el del telemàrqueting –que té 10.000 empleats fent feina a casa–. La patronal “ofereix compensacions absolutament irrisòries, de 15 euros al mes”, explica la dirigent d’UGT. En aquests quatre mesos, en l’opinió de Gilgado, sembla que “les empreses pretenguin que el teletreball no només els surti gratis, sinó guanyar-ne beneficis, perquè s’estalvien costos i no volen compensar les despeses”.
Els empleats que es troben en la situació de l’Anna, és a dir, que han reclamat a l’empresa que aporti mitjans necessaris per treballar sense aconseguir-ho, poden posar-ho en coneixement de la Inspecció de Treball o del jutjat social. “L’opció més ràpida i senzilla és una denúncia a Inspecció”, assenyala l’advocat laboralista Pere Vidal. La policia laboral ja ha requerit a empreses com Indra que doti de cadires ergonòmiques, reposapeus, teclats o pantalles de manera “urgent” als teletreballadors de Madrid. De moment, i tenint en compte que no s’han rebut denúncies, la Inspecció catalana no ha sancionat empreses per vulneracions de la llei de teletreball.
“La norma no t’està dient que el teletreball covid hagi de ser precari, si els treballadors denuncien, i hi ha un requeriment d’Inspecció i les empreses persisteixen en no posar els mitjans, això és sancionable. Són drets que es poden reclamar per part dels treballadors”, explica el professor de la UOC i membre d’Augusta Abogados. En canvi, en el cas de reclamacions de factures dels empleats, com la calefacció, la llum o l’Internet, els inspectors no podran dir-hi res fins que hi hagi un acord entre sindicats i empresa.
En ple hivern i tenint en compte que el proper rebut de la llum i el gas pot ser excepcionalment alt, Vidal recorda que el no-acord entre sindicats i empresa sobre els subministraments “no vol dir que el treballador no pugui arribar a reclamar la compensació de les despeses que està tenint per treballar”. Si l’empleat vol reclamar aquest rebut per via judicial, “no serà un procediment de caràcter prioritari i s’assenyalarà a un any vista”, indica Vidal.
En la mateixa línia, el professor de Dret del Treball a la UFP, Eusebi Colas-Neila, avisa que “caldrà determinar molt clarament l’origen de la despesa i establir el nexe de causalitat amb el fet que s’està teletreballant”. L’expert laboralista afegeix que “el problema d’una norma que concedeix drets que precisen del seu desenvolupament a través de la negociació col·lectiva és que, fins que no passa, resulta complicat fer-los efectiu perquè la seva determinació quedaria a l’interpretació d’un jutge en darrera instància”. Segons Colas-Neila, la “base legal” en aquest cas seria “molt feble”. Les fonts consultades preveuen que durant els mesos d’hivern les plantilles començaran a pressionar als superiors i als sindicats per assolir un acord de teletreball.
IMPOSICIÓ INNECESSÀRIA DEL TREBALL PRESENCIAL
D’altra banda, una nova problemàtica que han detectat els equips sindicals és la imposició innecessària del treball presencial. De fet, un estudi de l’empresa de recursos humans Hays publicat aquesta setmana indicava que el 22% dels treballadors consideren que podrien fer feina a distància però no ho fan per reticències de l’empresa. Un exemple d’aquesta problemàtica es va donar a l’empresa de telemàrqueting Konnecta, on la tornada a la feina presencial no pactada després de les vacances de Nadal va derivar en una vaga durant tots els dilluns de febrer, que es va acabar desconvocant quan l’empresa va recular.
En alguns casos la no-adopció del teletreball pot provocar un risc sanitari quan hi ha algun cas de covid a la plantilla. Aquesta setmana a la gestoria de l’Albert (nom fictici) es van trobar amb un superior positiu que feia dies que tenia símptomes, però anava a treballar. “La cap i dues persones més van anar a fer-se una prova per privat, però a la resta no se’ns va oferir, arbitràriament”, explica a l’ACN. Abans que tornés, els treballadors van trucar directament al CAP, que va tramitar la baixa de 10 dies a tots els contactes. “Quan vam dir que ens havíem donat de baixa hi va haver un rebombori’. La cap no estava preparada i ens va intentar dir que no havíem sigut contactes directes”, relata.
“Hauríem de fer teletreball, està clar. És un risc totalment innecessari, amb un control remot a l’ordinador a casa fas exactament la mateixa feina”, diu aquest treballador que no creu que l’experiència serveixi perquè la situació canviï. “Són una mica quadrats i obtusos i tenen la idea que si anem a casa no treballarem cosa que és mentida perquè la feina l’has de fer igualment perquè si no et cau el pèl”, afegeix.
SINDICATS
Els sindicats animen els treballadors a denunciar l’incompliment de la normativa laboral i a lluitar contra la “teleprecarietat” però molts, com l’Anna, no es volen arriscar a denunciar. “Estic segura que ningú em dirà: ‘T’abonem la factura de tot el que has pagat pel teu compte i de tota la despesa que has fet’. La pandèmia ha servit perquè a les empreses petites tothom s’arremangui, tot es queda a casa i al final per molt que una llei digui que els empresaris t’han d’abonar no sé què, molts ens hem resignat”, lamenta aquesta treballadora.
