Els líders de la Unió Europea afronten el quart dia consecutiu de negociacions sobre el fons de recuperació en un clima més optimista. Després de diversos ajornaments per les múltiples reunions bilaterals prèvies, els caps d’estat i de govern s’han reunit per primer cop aquest dilluns a la nit per intentar trobar un acord sobre el pla econòmic contra la crisi de la covid-19. Sobre la taula hi ha una versió rebaixada del fons inicial, ara amb 390.000 milions d’euros en subsidis i uns 360.000 milions d’euros en crèdits Una xifra que està lluny dels 500.000 milions d’euros de subvencions que s’havien plantejat i del límit de 400.000 milions d’euros que defensava Espanya.
“Sé que els últims passos sempre són els més difícils, però sóc optimista”, ha dit, el president del Consell Europeu, Charles Michel, abans de la reunió.
El belga ha enviat aquesta tarda la seva nova proposta de recuperació que manté el volum total del paquet en els 750.000 milions d’euros. Tot i això, suposa una rebaixa dels 500.000 milions d’euros en subvencions inicialment plantejats i que més interessen a Espanya, Itàlia o Grècia.
El sistema de control de les ajudes proposat per Michel preveu que un sol estat pugui qüestionar els plans de reforma d’un estat necessaris per accedir al fons, però no aclareix si tindria dret a vetar-los. D’altra banda, també es preveuen més reemborsaments als frugals per les seves contribucions addicionals al pressupost europeu. Per exemple, Àustria passaria de rebre 287 milions d’euros en compensacions a obtenir 565 milions d’euros amb la nova proposta. Dinamarca, Holanda, Suècia i Alemanya també es veurien beneficiades.
Repartiment del fons
El gruix de les subvencions, 312.500 milions d’euros, anirien a mans dels estats a través de l’Instrument de Recuperació i Resiliència, mentre que la partida de la Comissió Europea per rescatar empreses afectades per la covid-19 des de Brussel·les ha quedat reduït a 2.100 milions d’euros.
D’altra banda, les partides dedicades al desenvolupament rural i el fons de transició ecològica del paquet dedicat a la recuperació s’han vist fortament retallades. La primera s’ha reduït a la meitat, mentre que el fons de transició ha passat dels 40.000 milions d’euros inicials a només 10.000 milions d’euros.
D’altra banda, per calcular el criteri de repartiment dels fons a partir del 2023 es deixarà de tenir en compte l’atur per calcular les ajudes que pertoquen a cada país. Espanya s’oposava a aquest canvi respecte a la proposta inicial que tenia en compte la desocupació per a tot el període d’implementació del fons.
Control de les ajudes
Una majoria qualificada d’estats de la UE hauran de donar el vistiplau als plans de reforma dels estats necessaris per accedir al fons de recuperació, a partir d’una proposta de la Comissió Europea.
Tanmateix, si “excepcionalment un o més estats consideren que hi ha una desviació seriosa” dels objectius de reforma conjuntament acordats podrà portar el cas a una reunió de líders abans que Brussel·les doni llum verda als pagaments. La proposta no concreta com adoptaran una decisió els estats al respecte.
Estat de dret
La proposta preveu incloure una clàusula sobre estat de dret per protegir “els interessos financers” de la UE. Així, planteja que per accedir als fons un estat no tingui “deficiències generalitzades i manifestes” de governança pel que fa a l’estat de dret. Hongria i Polònia s’havien mostrat contràries a aquesta qüestió.
Tots dos estats, especialment el polonès, també es veurien perjudicats per la reducció del fons de transició ecològica pensat per fer més verdes les economies més dependents dels combustibles fòssils.
Pressupost plurianual
Michel manté la rebaixa del pressupost europeu per als pròxims set anys a 1,074 bilions d’euros respecte als comptes d’1,1 bilions que plantejava inicialment l’executiu europeu.
Cimera maratoniana
Amb la reunió d’aquest dilluns, la cimera europea sobre el fons de recuperació per la crisi de la covid-19 i el pressupost plurianual de la UE va pel camí de convertir-se en una de les més llargues de la història recent del club europeu.
La cimera més llarga va ser la celebrada a Niça a finals del 2000 en què els líders van negociar durant quatre dies i quatre nits seguides les condicions per l’ampliació de la Unió Europea. “Encara queda una nit més per convertir aquesta cimera en la més llarga de la història”, apunten fonts pròximes a la reunió.
