El Govern insisteix a accelerar les obres del Corredor Mediterrani, i culpa a l’Estat dels retards en les obres. En la ‘Taula Estratègica del Corredor Mediterrani’, celebrada aquest dimecres al Recinte Modernista de Sant Pau, el vicepresident del Govern i conseller de Territori, Jordi Puigneró, ha exigit que “deixi de ser el corredor dels incompliments i sigui el de les oportunitats”. L’executiu ha denunciat que de la trentena d’actuacions previstes per estar executades el 2020 només n’hi ha dues en servei: el tram Vandellòs-Camp de Tarragona i la terminal del moll del Prat. Al seu torn, el coordinador espanyol del Corredor, Josep Vicent Boira, ha reivindicat la posada en servei de 230 km de via i les 240 licitacions fetes des del 2018.
De les trenta-tres actuacions previstes per estar executades el 2020, segons l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani impulsada el 2011, actualment es troben en servei el corredor Vandellòs-Camp de Tarragona i la terminal del moll del Prat. Pel que fa a la resta, l’anàlisi feta per l’executiu català assenyala que, d’aquestes, cinc estan “parcialment en servei”, sis es troben en fase d’obres, mentre que catorze en projecte o estudi, i les vuit restants no comptarien de cap tramitació.
El Govern ha apuntat que en les principals necessitats no cobertes hi ha el retard en el desplegament de l’ample estàndard europeu en les vies del corredor Castelló-Tarragona-Barcelona, i les obres pendents en els nous accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona. L’executiu també ha posat en el punt de mira la manca d’estacions intermodals que connectin els aeroports amb l’alta velocitat o la línia ferroviària entre Barcelona i València (350 km), que triga dues hores i trenta minuts, el mateix que l’alta velocitat entre Barcelona i Madrid (620 km).
Davant d’això, el vicepresident Puigneró ha assegurat que “si no es prioritza ni s’accelera el Corredor, si es fa una marginació conscient del corredor, això només pot obeir a criteris polítics”. Encara més, el titular de Territori ha amenaçat amb “anar als tribunals europeus” si no s’acaben les obres el 2030, tal com marca el reglament europeu.
Tanmateix, Boira ha insistit que, des del 2018, “s’han fet realitat” algunes de les actuacions. Segons ha assenyalat, quan va arribar al càrrec “hi havia més d’un problema greu al tram de Catalunya”. Tanmateix, ha afirmat que la seva etapa al capdavant de l’oficina del Corredor Mediterrani “ha estat positiva”. “Si fem la vista enrere, podem dir que a Catalunya s’ha invertit una part substancial dels diners i ara cal continuar i estendre’l cap al Sud”, ha expressat.
A la cua de la Unió Europea
El Govern ha recordat que per assolir la reducció d’emissió dels gasos d’efecte hivernacle en almenys un 55% fins al 2030 en comparació al 1990, el ferrocarril és “fonamental” i que els retards en el desplegament del corredor mediterrani fa que Catalunya i l’Estat estiguin “molt lluny d’aquests objectius”.
Actualment, la quota modal del ferrocarril a l’Estat és del 5% en els últims deu anys, dels més baixos d’Europa, on segons l’Eurostat, se situa 17,7%, segons l’Eurostat, i lluny del 30% fixat com a meta per al 2030. De fet, Espanya només està per davant de Grècia (2,5%) i Irlanda (0,6%). En canvi, lideren la llista Letònia, amb una quota del 73,6% i Lituània (67,4%) seguit a molta distància per sobre els objectius europeus per Estònia (42%), Eslovènia (35,5%) i Suïssa (34,3%).
Precisament, la taula d’aquest dimecres ha comptat amb la presència de la coordinadora del Corredor Mediterrani de la Comissió Europea, Iveta Radicová, qui s’ha mostrat sorpresa davant el retard en les actuacions. “Per què encara hi ha forats? Per què els ports encara no estan connectats si hi ha els diners de la part europea?”, s’ha preguntat.
Radicová ha instat els executius català i espanyol a “concretar” els obstacles de fons, i s’ha mostrat disposada a “solucionar-los”. Segons ha apuntat, el principal problema passa per establir la mateixa prioritat a escala regional i nacional, i a modificar els llargs terminis en el procés previ a l’execució de les obres, els quals ha qualificat de “massa llargs”.
Amb tot, el president de Ferrmed, Joan Amorós, que també ha intervingut en l’acte, ha assegurat que Espanya “no arribarà al 30%” que fixa la Unió Europea, i ha assenyalat com a culpable “la manca d’estudis i de planificació clara”. Segons Amorós, la solució passa per “invertir on es concentra el tràfic”.
Proposta del Govern: actuacions “estratègiques” i augment de la quota de ferrocarril
Davant l’estat actual de desenvolupament del corredor a Catalunya, l’executiu català demana prioritzar l’increment de la quota de ferrocarril, amb el propòsit de descarbonitzar la mobilitat i millorar la competitivitat de les empreses, i proposa una trentena d’actuacions “estratègiques” fins al 2030, que emetrien la reducció de més de 600.000 tones d’emissions de CO₂ anuals.
Les actuacions prioritàries per a l’executiu català se centren en quatre eixos: la millora de la capacitat del corredor, la millora de les prestacions, el reforç de la resiliència del sistema i la millora de la intermodalitat en el trànsit de passatgers i també de mercaderies.
Concretament, per a la xarxa ferroviària proposa, entre d’altres, una major capacitat del nus de Vila-seca, un nou corredor de mercaderies al Camp de Tarragona, la triplicació de la via entre Martorell i Castellbisbal i la gestió de les terminals ferroviàries del nus logístic de Barcelona.
Pel que fa a la millora de prestacions cita una nova línia d’alta velocitat entre Castelló i Tarragona, dotar de vies d’apartat de 750 metres i adaptar el gàlib de mercaderies, la implantació de l’ample estàndard entre Castelló i el Nus de Vila-seca i la implantació del tercer fil en els trams Vila-seca-Reus-Polígon Nord; entre el Nus del Vila-seca i el Nus de Castellbisbal i al corredor Saragossa/Lleida-Reus/Sant Vicenç de Calders.
Per defensar la resiliència del sistema, proposa protegir la infraestructura davant els riscos meteorològics i també suggereix millorar la intermodalitat, amb accions com l’ampliació de l’estació de Sants, l’entrada en funcionament de la Sagrera i de les estacions del Bai Llobregat, a l’Aeroport de Girona i al Camp de Tarragona.
