El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha defensat la tasca de l’Agència de Ciberseguretat com un element “clau” per garantir un nivell adequat de confiança digital. El 2019, el Govern va detectar 78 milions d’alertes de seguretat, un 22% menys respecte al 2018. Així mateix, va gestionar 1.018 incidents amb un impacte total de 26.286 actius i va identificar 96 compromisos de serveis web. En la compareixença a la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública, el conseller també ha destacat el paper de l’identiCAT i ha assegurat que estudia demanar poder fer servir les infraestructures europees per desenvolupar el projecte.
El conseller ha defensat l’identiCAT com un projecte de “futur”, en el qual l’administració passa a tenir un rol de validador de la tecnologia mentre que la ciutadania passa a ser l’emissora i gestora de la seva identitat. Així, Puigneró ha carregat contra el decret “contra la república digital catalana” aprovat pel govern espanyol a finals de 2019.
Davant aquesta situació, el cap del Departament de Polítiques Digitals ha assegurat que presentarà un recurs a les institucions europees pel bloqueig del projecte. De fet, ha assegurat que ha posat en coneixement del Comissari Europeu de Justícia l’aposta de l’executiu de Pedro Sánchez per una pràctica “contrària” a la que demanen les institucions europees. “El govern espanyo veta una identitat digital descentralitzada, i la Comissió Europea en recomana el desplegament”, ha resumit.
En aquest context, Puigneró ha anunciat que demanarà poder fer servir les infraestructures europees per desenvolupar el projecte. “No aturarem un projecte que clarament té voluntat de servei al ciutadà. Si cal que passem per sobre del govern de Madrid, hi passarem”, ha assegurat.
Així mateix, ha instat el PSC a demanar al govern espanyol que “rectifiqui” per “no fer el ridícul”. El conseller ha assegurat que l’executiu de Pedro Sánchez ja ha tingut “algun revés” en l’àmbit europeu, en referència explícita a la candidatura de Nadia Calviño per presidir l’Eurogrup, i ha advertit que en podrien tenir d’altres si continuen en la mateixa línia.
Pel que fa a l’Agència de Ciberseguretat, el conseller ha recordat els objectius d’assessorar el Govern i donar-li suport en l’elaboració de plans de ciberseguretat, executar aquests plans, coordinar-se amb altres organismes, organitzar accions de difusió, formació i conscienciació i impulsar un “clima de confiança i seguretat” que contribueixi al desenvolupament de l’economia i la societat digital a Catalunya.
Durant aquest any, el conseller ha assegurat que el Govern desplegarà noves solucions per als llocs de treball i posarà en marxa eines per protegir els entorns de manera més “extensiva”. Així mateix, engegarà un projecte de desplegament de l’oficina de ciberseguretat per a la ciutadania i potenciarà la resposta a incidents a través del Catalonia – Cert.
En paral·lel, la crisi del coronavirus ha provocat un increment de l’activitat de la ciberdelinqüència. Durant aquest període, les estafes a través de Whatsapp o correu electrònic s’han duplicat. Així mateix, han aparegut males pràctiques a la xarxa com falsos missatges informant d’un ERTO en els quals es demanaven les dades bancàries als empleats.
Preguntat sobre si l’Agència de Ciberseguretat podria intervenir per evitar aquests casos, Puigneró ha assegurat que només ho faria en cas que el Parlament ho demanés, per garantir la separació de poders.
