Redacció
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar ahir “rigor” a les forces independentistes durant l’acte de presentació d’un monogràfic sobre el possible impacte econòmic de la independència. “Ja hem fet tot el soroll possible, no podem mobilitzar més gent; ara hem de treballar en el ‘rigorometre’”, va advertir el líder del govern català.
Així, Puigdemont va explicar que calen estudis com el que es va presentar ahir per tal de rebatre els arguments dels adversaris polítics “que legítimament s’oposen al procés d’independència”. “Hem de demostrar que hem arribat a les quotes més altes de rigor i d’exigència i llavors podem demanar als ciutadans honestament, sense vacil·lacions i sense témer ser imprudents que ens acompanyin i que ens facin confiança”, va destacar durant l’acte, celebrat al Col·legi d’Economistes de Catalunya.
El monogràfic sobre l’impacte econòmic d’una eventual secessió catalana inclou més d’una dotzena d’estudis realitzats sobre el tema per diversos experts. El volum, publicat a la Revista de Catalunya, ha estat coordinat conjuntament per l’economista i diputat de Junts pel Sí Oriol Amat, i el director del Departament d’Economia i Empresa del Pimec, Modest Guinjoan.
Del ‘bo basura’ a una qualificació d’AA-
El monogràfic conclou, d’una banda, que els ingressos fiscals recaptats pel nou Estat català cobririen les despeses que comportaria la creació de nous ens governamentals. A la vegada, segons un anàlisi dels economistes Joan Maria Mateu i Pere Miret, l’augment de la recaptació d’impostos faria que els comptes públics presentessin superàvits, i que la qualificació creditícia del bo sobirà català passés de l’actual BB, considerat “bo porqueria”, a un AA-. La millora permetria al nou executiu buscar finançament als mercats internacionals.
També es preveu que una Catalunya independent pugui arribar a crear fins a 139.000 nous llocs de treball, a causa de quatre factors: la contractació de nous funcionaris públics, l’augment de la despesa pública, una major inversió en infraestructures i l’anomenat efecte “capital”, és a dir, la major inversió d’empreses estrangeres i la creació d’oficines centrals i noves seus diplomàtiques a la capital del nou país.
El boicot i el període de transició, a debat
De la mateixa manera, diversos estudis rebutgen els possibles efectes negatius a curt o mig termini de la independència. Analitzant altres episodis històrics similars, Guinjoan i l’economista Xavier Cuadras destaquen que qualsevol boicot exterior a productes catalans suposaria una pèrdua “transitòria i relativament petita” i plenament compensada pels “altres guanys d’una Catalunya independent”.
De forma similar, l’economista Miquel Puig argumenta que el procés independentista, sempre que garanteixi l’estabilitat institucional i la seguretat jurídica, no ha de causar cap pèrdua econòmica pel Principat. A més, Puig defensa que, senzillament, el període de transició entre la independència de facto i el reconeixement internacional del nou país és inexistent, ja que l’única via viable cap a la secessió és una negociació ordenada amb l’Estat espanyol, posterior a un referèndum.
