El govern està rumiant una llei de teletreball que contempli l’ampli ventall de circumstàncies que comporta aquesta modalitat que (perdoneu el tòpic) ha “vingut per quedar-se” i que contempla, entre altres, aspectes com l’horari flexible, les sancions i les despeses ocasionades. Segons l’avantprojecte, l’acord entre empreses i treballadors per al treball a distància haurà de constar per escrit.
Un dels punts febles a definir és el dret del treballador a desconnectar, o sigui que caldrà fixar el temps de feina i el personal, i inclou el dret a l’horari flexible, tot i que s’ha de fixar un horari en què la disponibilitat del treballador ha de ser total: “La persona que desenvolupa la feina a distància podrà alterar l’horari de prestació de serveis establert respectant la normativa sobre temps de treball i de descans, excepte, si escau, pel que fa als temps de disponibilitat obligatòria o els límits que al respecte haguessin pogut establir-se en l’acord de treball a distància.”
A més de quedar per escrit, l’acord de treball a distància haurà de tenir un contingut mínim obligatori: l’horari de la persona i les regles de disponibilitat; la distribució entre treball presencial i a distància; el lloc de treball habitual; mitjans de control empresarial de l’activitat; mecanisme de compensació de les despeses a càrrec de l’empresa.
La nova normativa inclourà un degradat de sancions, ja que acordarà la falta d’un acord de teletreball com a falta greu per part de l’empresa i les sancions oscil·laran “en el grau mínim, de 626 a 1.250 euros; en el grau mitjà de 1.251 a 3.125 euros, i en el seu grau màxim de 3.126 a 6.250 euros”.
L’altre aspecte interessant és que les empreses han de compensar els treballadors pels costos extra que assumeixen, com l’electricitat o el material d’oficina. La feina a distància no ha de representar més despeses per al treballador: “No podrà suposar, en cap cas, l’assumpció per part de la persona treballadora de despeses, directes o indirectes, relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de l’activitat laboral.”
El document acordat entre empresa i treballador inclourà “l’inventari dels mitjans, equips i eines que exigeix el desenvolupament de la feina a distància concertat, inclosos els consumibles i els elements mobles, així com de la vida útil o període màxim per a la renovació d’aquests”, i també es fixarà un “mecanisme de compensació de totes les despeses, directes i indirectes, que pogués tenir la persona treballadora pel fet de prestar serveis a distància”. Les despeses es poden compensar de formes diferents: amb un percentatge de la nòmina, amb dietes o presentant comprovants de les despeses.
El recorregut del projecte és l’habitual: s’ha de negociar també en el marc del diàleg social, haurà de ser aprovat pel Consell de Ministres i passar després per les Corts.
