Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Tant les pimes de l’estat espanyol com la Unió Europea redoblen la seva pressió per acabar amb la morositat de l’administració espanyola. La Comissió Europea va obrir a mitjans de febrer un expedient contra el govern espanyol, ja que considera que la legislació actual amplia sistemàticament el termini de pagament a proveïdors fins als 60 dies, trenta dies per sobre del límit oficial. Brussel·les ha donat dos mesos a l’Estat per solucionar la situació.
La mesura sembla ser un missatge de suport a les petites i mitjans empreses espanyoles, les més afectades per aquests retards, després d’una sentència desfavorable del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emesa poc abans de l’obertura de l’expedient. Concretament, el TJUE va confirmar que el pla de pagament a proveïdors (el ‘pla Montoro’ de 2012), que oferia a les societats cobrar els deutes amb l’administració pública a canvi de renunciar als interessos de morositat, era legal sempre que no fos obligatori adherir-s’hi. Els magistrats espanyols són ara els encarregats de decidir si els empresaris podien triar lliurement fer ús del mecanisme.
“La sentència genera incertesa i crea una posició d’asimetria, ja que els proveïdors no poden negociar amb Hisenda el pagament de deutes sense interessos”, explica a Més Economia el president de la Plataforma Multisectorial contra la Morosidad (PMcM), Antoni Cañete. La PMcM assegura que ha fet arribar les seves crítiques a diversos eurodiputats i polítics europeus, i assenyala que l’obertura de l’expedient a Espanya just després del veredicte del TJUE és “curiosa”.
Llei de contractes públics
Apart de la batalla per recuperar els interessos del pla de pagament del 2012, que suposen més de 3.000 milions d’euros, el sector empresarial ha manifestat durant les últimes setmanes el seu rebuig a la nova llei de contractació pública estatal, actualment al Congrés de Diputats. “És una vergonya, ja que la llei suposa tornar al pacte de les parts, una involució de l’economia”, critica Cañete. El text permet acordar entre parts un termini de pagament superior al legal, que és de 30 dies pel sector públic i 60 pel privat.
Des de la PMcM i de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, PIMEC, s’ha manifestat el rebuig a la nova legislació, i s’ha assegurat que es faran arribar les seves queixes a la Comissió i el Parlament Europeu, i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència espanyola. Un document d’esmenes d’ambdues organitzacions, que compta amb el recolzament de més de 100 associacions empresarials de l’estat, critica també que no s’aposti per la divisió en lots de la contractació pública, una mesura que permetria a les pimes beneficiar-se d’aquestes licitacions.
Des de les associacions empresarials es subratlla que és una llei “ambigua” i que no pren les mesures necessàries “per facilitar l’accés a la contractació pública”, que suposa quasi el 20% del PIB del país. “Es tracta d’una llei que permet als ‘quatre de tota la vida’ que han rebut contractes públics seguir fent negoci a través del BOE”, sentencia Cañete.
