Els màxims representants de les patronals Pimec i Cecot, així com el president del Cercle d’Economia i la presidenta de la Cambra de Barcelona han reclamat aquest divendres més suport de l’administració per solucionar l’endarreriment de Catalunya en matèria de renovables. Xavier Panés (Cecot) ha qualificat “d’escàndol” la situació. “És un drama, un escàndol. No hi ha manera d’agilitzar una cosa que aparentment és tan fàcil. Tenim problemes amb la Generalitat amb permisos, amb ajuntaments, amb impacte paisatgístic…”, ha lamentat. En aquest sentit, ha assegurat que la solució “ja hi és” però no s’aplica perquè es dificulta la iniciativa privada en projectes tant d’autoconsum elèctric com de generació solar i eòlica.
En la mateixa línia, el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, ha afirmat que en els darrers deu anys a Catalunya “no s’ha fet absolutament res”. “Mentrestant l’Estat espanyol en el seu conjunt ha passat del 20 a estar per sobre del 50%. La comparació fa angúnia”, ha asseverat. A parer seu, caldrà fer una inversió de més de 50.000 milions d’euros per solucionar una situació que ha qualificat “‘d’urgència”.
També el president de Pimec, Antoni Cañete, ha dit que Catalunya té “un gran problema” pel que fa a la transició energètica. “Portem molts anys sense fer els deures”, ha apuntat en descriure l’evolució dels darrers lustres com “la història d’un fracàs” que queda patent miren les estadístiques de megawatts instal·lats any a any en energies renovables. Finalment, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, ha recordat la proposta de crear un comissionat amb rang de conselleria transversal per abordar aquest repte des de la Generalitat. “Potser amb el nou Govern és més fàcil que sigui tot d’un color”, ha afegit.
La Cambra de Comerç de Barcelona i el sistema de pensions
l director del Servei d’Estudis de la Cambra Comerç de Barcelona, Joan Ramón Rovira, ha assegurat estar convençut que el sistema de pensions “només és viable si es fan reformes”. Els participants al debat han coincidit a dir que, entre d’altres, aquestes reformes impliquen tornar a calcular l’edat de jubilació segons l’esperança de vida actual. A més, Rovira considera que cal establir un sistema contributiu en el qual “s’alineï el que s’aporta i el que es rep”.
A la taula també hi ha intervingut el secretari general de repte demogràfic, Francisco Boya; la catedràtica d’Estadística a la Universitat de Barcelona, Mercedes Ayuso i el director de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), Ángel de La Fuente, a més de la directora de la Cambra de Comerç d’Espanya, Inma Riera, qui ha moderat el debat.
Rovira ha alertat que l’índex d’envelliment de la població “creix exponencialment” a causa de la baixa taxa de natalitat, que se situa a l’1,26 en lloc del 2,1 com hauria de ser per assegurar el relleu generacional i també a l’esperança de vida, que actualment és de 83 anys. Un altre dels factors que afecten les pensions, segons ha traslladat, és la taxa de dependència, que està entorn del 30%. Les previsions sostenen que el 2050, serà del voltant del 50% i es passarà de disposar de tres persones cotitzant per cada pensionista, a dos.
Això generarà, segons Rovira, un impacte econòmic i social, que farà caure el PIB, la productivitat i els salaris i afectarà la viabilitat del sistema de pensions. Tot i això, ha defensat que, “amb l’envelliment, augmenta la taxa d’estalvi” i això, segons ha dit, “pot compensar la tendència a l’endeutament”. “L’envelliment es presenta com un problema i un risc”, però el director del Servei d’Estudis de la Cambra Comerç de Barcelona ho veu com una “oportunitat”. “Haurem de buscar un equilibri entre què aportem al sistema, el que ens retorna i l’edat de jubilació relacionada amb l’augment de l’esperança de vida”, ha conclòs.
Envelliment al territori
Per la seva banda, el secretari general de repte demogràfic ha parlat de l’envelliment al territori, que ha dit que “planteja una sèrie de problemàtiques” en un context estatal amb “nuclis rurals cada vegada més despoblats” i un 80% de la població habitant el 20% del terreny. A l’Estat, el 30% de la població té més de 65 anys i, segons ha detallat Boya, els pobles són els més envellits.
El repte demogràfic, ha dit, s’ha convertit en “un element central de política del govern” perquè el medi rural “no quedi completament buit”. En aquesta línia, ha precisat que cal treballar perquè aquests territoris “recuperin una funcionalitat que no tenen”. Boya considera que això passa, entre d’altres, per adequar els serveis essencials i generar oportunitats pels joves.
Reformular les pensions
La catedràtica en estadística de la Universitat de Barcelona, Mercedes Ayuso, ha detallat que hi ha una “tendència creixent de les taxes de dependència entre població activa i passiva”. En comparativa amb el model d’altres països d’Europa com Dinamarca o Finlàndia, ha assegurat que els sistemes de pensions han de patir reformes paramètriques, que canvien alguns aspectes, però també estructurals, per reformular-les completament.
Ayuso també ha parlat de mecanismes d’ajust automàtic. “L’objectiu és buscar un control de costos que ens permeti ser equitatius entre generacions i dins de les generacions”, ha dit, i ha afegit que la reforma de pensions va lligada a aspectes com l’esperança de vida, les taxes de dependència o les variacions salarials. A més, ha alertat que les pensions afecten a tota la població. “Hem d’evitar l’error de focalitzar les pensions a la població d’edat avançada perquè afecten a tothom, des que ens incorporem al mercat laboral”, ha dit afegint que “hi ha una incertesa grandíssima que s’ha de canviar”.
Model assistencial
Finalment, Ángel de La Fuente, s’ha referit al Pacte de Toledo com un “error” perquè, segons ha dit, “s’ha convertit en un pacte per no fer o no dir res”. Pel director de FEDEA, una de les possibles solucions per assegurar el futur de les pensions és disminuir la ràtio entre pensió mitjana i salari mitjà: “S’ha de fer l’impossible per millorar la productivitat”. Una altra de les propostes que ha fet és “aplicar la inflació en les pensions mínimes” i mantenir les més altes, una mesura amb la qual la resta de ponents s’han mostrat en desacord perquè consideren que canvia el model espanyol acostant-lo a l’assistencial dels Estats Units.
