Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Els bancs estan convertint el procediment judicial per recuperar allò pagat de més per les clàusules sòl en un calvari pels afectats, que veuen com les seves entitats entorpeixen el procés. Així ho han explicat a Més Economia diversos advocats que han gestionat el retorn de clàusules abusives als tribunals durant els últims mesos. “Les entitats financeres tenen estratègies de defensa molt agressives en judicis relacionats amb productes financers, i habitualment neguen tenir determinada documentació, que posteriorment es demostra que sí tenien”, explica Òscar Coronas, lletrat de la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda.
De manera similar, Verónica Dávalos, vinculada a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), explica que la situació “no és cap novetat”, i que en molts casos ha acabat provocant que els jutges decidissin multar a les entitats creditores davant dels incompliments reiterats dels requeriments judicials. Tot i això, Coronas puntualitza que en algunes ocasions les oficines també s’han vist afectades per un cert “caos burocràtic” causat per les diverses fusions al sector, que dificulten la recuperació de determinats documents.
En canvi, des de l’Associació Espanyola Bancària, que agrupa les diverses entitats creditores de l’estat, mostren la seva “sorpresa” davant les acusacions, i asseguren que “sempre col·laboren amb la Justícia”. De manera similar, el Banc Sabadell, que durant els últims mesos ha defensat que les seves clàusules sòl eren transparents, assenyala que posa a la disposició dels clients “totes les opcions per aclarir la situació”.
Causa penal
En un cas extrem, una jutgessa del jutjat de primera instància nº2 d’Igualada, va decidir demanar a la Fiscalia l’abril passat que investigués un presumpte delicte de desobediència per part del Banc Sabadell. L’entitat no va aportar diversos documents requerits per la magistrada durant un cas sobre clàusules sòl i costos de constitució del contracte hipotecari. Des de la companyia s’assegura a aquest mitjà que la situació processal ja s’ha normalitzat, i que la manca de col·laboració va ser causada “per un error administratiu”, i en cap cas va ser un acte “d’omissió o desobediència voluntari”.
Alguns lletrats han valorat positivament la decisió, ja que creuen que els jutges es mostren massa tolerants amb determinades infraccions dels bancs. “En comparació amb d’altres països europeus, aquí costa molt més obrir causes penals relacionades amb els abusos bancaris”, recalca Dávalos. Tot i això, des del despatx Teva Mont, de Sabadell, s’adverteix que en la majoria de casos, el banc pot al·legar que no compta amb els documents, i “ja no se li pot imputar delicte de desobediència, ja que se suposa que han col·laborat amb el procediment”.
Pressió sobre els clients
ELs diversos experts consultats consideren que la no col·laboració denunciada és una tàctica més perquè els clients acceptin les compensacions inicials ofertes pel seu banc a través del mecanisme extrajudicial, en comptes d’involucrar-se en un procés als tribunals que pot arribar a durar anys. “En molts casos els bancs ofereixen una quantitat inicial molt baixa, esperant que el client no s’atreveixi a anar a judici”, comenta Marc Cortés, del despatx Teva Mont.
El reial decret sobre les clàusules sòl facilita aquesta tàctica. La normativa, aprovada pel govern espanyol el gener passat, permet a les entitats bancàries oferir una primera compensació que consideri justa, i que pot ser inferior al total pagat pels afectats. A més, no obliga a les companyies a presentar el quadre d’amortitzacions de la hipoteca, que serviria per calcular la xifra exacta a retornar.
Un anàlisi del Consell General de l’Advocacia Espanyola recordava que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar que els bancs estaven obligats a tornar tot allò pagat de més, i consideren que aquesta negociació perjudica el consumidor: “Si la quantitat és clara, no s’entén aquesta ‘suposada negociació’ que preveu la norma aprovad, si no és per beneficiar a l’entitat, que jugarà amb el consumidor, i li podrà oferir una quantitat inferior a la que li correspon, amb l’excusa que així la devolució serà més ràpida”.
De moment, el Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit un recurs contra el reial decret presentat per Podemos, que argumenta que la via extrajudicial només protegeix al sector financer.
