Mentre que els Estats Units no demostren gaire interès per Llatinoamèrica, el drac asiàtic intensifica de manera gradual —però ferma— la seva presència a la regió a través del comerç bilateral, la inversió estrangera directa (IED), les fusions i adquisicions, així com el finançament econòmic de les infraestructures dels països. D’una banda, la Xina busca la millor oferta per alimentar la seva economia. De l’altra, Llatinoamèrica té una gran varietat de productes bàsics per oferir als consumidors xinesos que sembla no acabar-se mai: soja, blat de moro, cereals, sucre, fruites, carn, vi, petroli, gas, coure, carbó, metalls, granit, paper, llenya i cafè. Ara bé, què pot oferir la Xina als països llatinoamericans a canvi, i com és que el drac asiàtic s’està establint en una regió tradicionalment considerada com «el pati del darrere» de Washington?
La Xina, el país més estalviador i un dels principals prestadors del món, ja ha deixat més de 140 mil milions de dòlars a països llatinoamericans durant la darrera dècada. La potència asiàtica està integrant les economies de la regió de tres maneres: a través del comerç bilateral, de les inversions i dels préstecs.
Comerç bilateral
El comerç exterior de la Xina té un valor de 4 bilions de dòlars, cosa que la converteix en el país comercial més important del món. Després dels EUA, la Xina és el soci comercial més rellevant de diversos països llatinoamericans, com ara Argentina, Brasil, Xile, Perú i Uruguai. El comerç entre Llatinoamèrica i la Xina ara ja va més enllà de l’energia fòssil i inclou la indústria de l’alimentació i les begudes, els automòbils, la tecnologia, les energies renovables, les telecomunicacions, els proveïdors nacionals d’electricitat, etc.
Amb un 18% dels béns importats al subcontinent procedents de la Xina, Pequín ha superat Washington i s’ha convertit en el nou principal exportador a la regió.
L’any passat, les exportacions llatinoamericanes a la Xina van augmentar al voltant del 30%, un auge del comerç explicat per l’augment de preus d’alguns productes bàsics com el petroli. Actualment, la Xina és el tercer comprador de la regió després dels EUA i la UE, tot i que les prediccions de Focus Economics indiquen que aviat podria desbancar la Unió del seu segon lloc.
Inversions
El subcontinent és la segona destinació per a les inversions estrangeres xineses, tal com va declarar el ministre xinès d’Afers Exteriors, Wang Yi, al Washington Post, i la Xina és el segon inversor més important a Llatinoamèrica, només per darrere dels Estats Units. A finals de l’any passat, les inversions xineses representaven el 15% de la inversió estrangera directa a la regió.
Les inversions xineses (IED i fusions i adquisicions) segueixen estant molt vinculades al mercat de subministrament d’energia. Les empreses estatals xineses CNOOC, Sinopec i CNPC han dut a terme importants inversions en les reserves d’energia fòssil de Llatinoamèrica i la seva exploració. L’octubre de 2013, CNOOC i CNPC van guanyar la licitació per a l’exploració del camp petroler ‘offshore’ Libra del Brasil. Les dues empreses van signar un contracte de producció compartida de 35 anys i tenen una participació del 20% en el consorci encapçalat per Petrobras.
L’interès del drac asiàtic en els recursos naturals de Llatinoamèrica va de la mà de la necessitat de disposar d’infraestructures per transportar-los, que constitueixen una gran mancança a la regió. Algunes empreses de construcció xineses com ara China Communications Construction Company (CCCC) i CRRC estan construint i renovant ports i ferrocarrils al Brasil i l’Argentina. Només el 2017, les empreses estatals xineses van invertir 21 mil milions de dòlars al Brasil per comprar, entre d’altres, diverses centrals elèctriques i ports, així com el distribuïdor d’electricitat més gran del país.
Les inversions xineses a la regió s’han multiplicat gairebé per deu, passant de 25 mil milions de dòlars el 2005 a 225 mil milions de dòlars el 2017. El canvi més gran i que probablement sorprèn més és la seva diversificació, que va en augment. Fa deu anys els projectes de mineria, petroli i gas natural representaven el 70% de les inversions xineses, l’any passat només el 22% i, en canvi, durant el mateix període de temps les inversions en telecomunicacions i energies renovables van passar de ser gairebé inexistents a representar més del 25% del total.
Les empreses emergents xineses han començat a definir un mercat potencial enorme per a la propera febre de l’or tecnològica. La població creixent de més de 650 milions de consumidors a Llatinoamèrica representa un guany inesperat per als desenvolupadors com Tang Xin, amb una aplicació que va ocupar el primer lloc a la botiga de Google Play a Mèxic l’any passat. Els xinesos, que abans només copiaven de l’estranger, ara troben més rendible «replicar models de negoci que han tingut èxit» i exportar-los allà on la competència és menys ferotge que a casa, tal com explica Tang. En resum, els xinesos s’han tornat molt eficients a l’hora de crear negocis rendibles, però n’hi ha massa a la seva Xina natal, de manera que busquen altres llocs i cada vegada centren més les mirades en Llatinoamèrica.
Préstecs
Com a creditora de Llatinoamèrica, la Xina es ven molt bé, sobretot quan obté préstecs d’institucions creditícies internacionals dirigides pels EUA (com ara el FMI o el Banc Mundial), que automàticament impliquen condicions de govern estrictes, austeritat fiscal i transparència. En comparació, la política de no interferència de la Xina en els assumptes interns dels seus socis —a més de la seva lluita per un món multipolar i contra el canvi climàtic— resulta ben atractiva per a molts governs llatinoamericans.
L’eina més eficient i segura que el govern xinès ha trobat per prestar diners a les economies volàtils de Llatinoamèrica és el préstec per al sistema petrolier. Aquest sistema permet als països pagar els seus préstecs amb enviaments de petroli a la Xina. El petroli gratuït és exactament allò que necessita la Xina, i precisament Llatinoamèrica té més petroli que no pas diners.
Al voltant del 50% de tots els préstecs concedits a Llatinoamèrica pels bancs estatals xinesos es duen a terme en el marc d’aquest acord. En total, la Xina ja ha prestat més de 100 mil milions de dòlars a Veneçuela, Brasil, Argentina i Equador a través del préstec per al sistema petrolier. Aquest sistema fins i tot ha salvat Veneçuela de l’impagament del seu deute extern diverses vegades.
Els crítics argumenten que la política de no interferència de la Xina permet que els governs llatinoamericans utilitzin aquests préstecs per construir infraestructures que uneixin les mines i els camps petroliers amb els ports i les refineries, i no per invertir en infraestructures públiques per als seus ciutadans. Veneçuela mostra el contrari.
En un moment en què el president nord-americà Donald Trump ha amenaçat amb dinamitar el NAFTA si Mèxic no compleix amb les seves peticions, ha insultat repetidament el seu veí del sud i ha qualificat Haití i El Salvador de «caus de m****», els governs llatinoamericans aprecien molt el poder tou de la Xina i la seva «predispos[ició] a compartir els dividends del desenvolupament amb tots els països», tal com va afirmar Wang Yi el passat mes de gener.
La potència asiàtica està mostrant que hi ha una manera d’establir associacions amb països en vies de desenvolupament diferent a la de Washington. Vol demostrar que hi ha un camí alternatiu al de la superpotència nord-americana, a través de la cooperació Sud-Sud. Això és precisament el que va fer el ministre xinès d’Afers Exteriors, Wang Yi, el passat mes de gener durant la segona cimera CELAC-Xina, quan va convidar els 33 països llatinoamericans a unir-se a la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda de la Xina.
Diane Pallardy va estudiar un Màster en Política i Relacions Internacionals a la Universitat de Kent, i un Màster en Política Mundial i Energia Fòssil a l’Escola Superior d’Economia de Moscou.
