Oxfam Intermón preveu que unes 700.000 persones siguin abocades a la pobresa a l’Estat espanyol a causa de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19. L’entitat atribueix bona part de la responsabilitat d’aquesta escenari a la precarietat del mercat laboral estatal, i subratlla la paradoxa que els col·lectius amb pitjors condicions són els que han estat “essencials” durant la crisi. Auxiliars de dependència, professionals sanitaris, missatgers de plataformes, treballadores de la llar o caixeres de supermercat “estan entre els més precaritzats i pitjor pagats”, segons explica Liliana Marcos, coautora de l’informe ‘Essencials’ i experta en polítiques públiques i desigualtat d’Oxfam Intermón.
L’estudi investiga com la crisi ha afectat els diferents col·lectius laborals i afirma que les persones subcontractades són “les més vulnerables”. Així, assegura que la taxa d’acomiadament en aquest segment de treballadors “multiplica per sis” la del conjunt de sectors.
Professionals de la llar i de la cura són dos dels col·lectius més precaritzats, amb sous que voregen els mil euros o sense dret a l’atur en molts casos. “No és casualitat que es tracti d’ocupacions altament feminitzades”, ha assegurat Marcos, que ha afirmat que “una de cada tres” treballadores d’aquests dos sectors viu “per sota del llindar de la pobresa”.
Al sector sanitari també hi ha situacions d’aquest tipus, segons l’entitat, amb “incidència especial” entre els joves. Oxfam Intermón assegura que la taxa de temporalitat al col·lectiu d’infermeria de la sanitat pública és del 80% a la franja d’edat de 24 a 35 anys.
En aquest sentit, l’entitat denuncia que la taxa de temporalitat a Espanya és “la més alta” de la Unió Europea, “pràcticament el doble” de la mitjana comunitària, i té “rellevància especial” al sector públic, atès que les administracions “tenen una taxa de temporalitat del 27,5%, davant del 24,4% del sector privat”.
Pel que fa a la contractació parcial, l’entitat fa referència a dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT) segons les quals hi ha 5,5 milions de treballadors infrautilitzats a l’Estat, és a dir, que voldrien treballar més hores. Un 74% dels contractes parcials “són dones” i al darrere d’aquest tipus de relacions laborals “s’hi amaguen, en ocasions, hores no cotitzades i treballades en el marc de l’economia informal”.
A l’informe, l’ONG ha calculat també que la pandèmia “costarà més llocs de treball” a Espanya que a altres països de l’entorn, i afirma que per cada punt que disminueixi el PIB, la taxa d’atur pujarà 0,2 punts al Regne Unit, 0,3 a Itàlia i França i fins a 0,8 a l’Estat espanyol.
Davant d’aquest escenari, Oxfam Intermón demanda que “aquesta vegada” la “reconstrucció” tingui com a “pilars” la protecció i el reforç de les rendes salarials i la garantia dels drets laborals, “particularment dels treballadors essencials”.
Alhora, proposa un seguit de mesures que passen per donar més poder de negociació als treballadors, fer “més costosa” la contractació temporal per “reduir-ne l’ús”, millorar les pràctiques de contractació de les administracions públiques, reforçar la inspecció laboral i reduir l’impacte que la subcontractació o els falsos autònoms tenen en la reducció de costos salarials.
Finalment, l’ONG, que ha iniciat una recollida de signatures per reforçar aquesta petició, demana també que es faci una regularització per raons extraordinàries de les persones que resideixen a Espanya i una reforma de les condicions d’arrelament de la Llei d’Estrangeria actual.
Text
Secció/Subsecció: Moviments socials, Economia, Política, Societat, Entitats, Salut, Treball
Codificació territorial: Catalunya, Estat espanyol
Categories: Moviments socials, Economia, Política, Text, Societat, Catalunya, Entitats, Estat espanyol, Salut, Treball
Id: 3671494
Etiquetes
