Si no s’apliquen mesures estructurals que vagin més enllà de l’aportació puntual de sorra, les platges metropolitanes retrocediran 20 metres en els pròxims 30 anys. Així ho apunta un informe elaborat per l’AMB, que recorda que des del 2014 han desaparegut el 25% de les platges metropolitanes. “Dels 30 quilòmetres de platges que tenim, 28 estan en clara regressió, només el litoral de Sant Adrià es manté estable”, explica Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’AMB. Entre les mesures que es proposen per frenar aquesta regressió hi ha la construcció d’espigons submergits i esculleres per retenir els sediments durant els cada cop més freqüents i virulents temporals per culpa del canvi climàtic.
Durant un recorregut en vaixell entre el port de Badalona i el del Masnou, Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’AMB, ha explicat les platges del Prat de Llobregat i de Montgat són les més afectades per la regressió per la seva proximitat als ports de Barcelona i el Masnou. En el cas de les de Montgat, per exemple, els sorrals retrocedeixen entre 1 i 4 metres cada any i moltes platges han desaparegut totalment deixant a la vista els espigons.
Ramon Torra, gerent de l’AMB ha explicat que l’artificialització de les platges, amb la construcció de ports esportius i la modificació dels cursos naturals dels rius, ha dificultat l’arribada de sediments a les platges fent molt difícil reposar la sorra perduda durant els temporals. Uns temporals, ha recordat, que cada cop són més prematurs, intensos, freqüents i llargs.
Un dels espais que pateixen aquests efectes és el delta del Llobregat, on es perden anualment 160.000 m3 de sorra. Part de la culpa la té el dic del riu Llobregat, una infraestructura de 8 metres de profunditat que actua de “trampa” dels sediments que baixen fins a aquesta fondària i després s’hi queden atrapats. Això ha fet que la conca sedimentària del riu s’ha desconnectat del delta, fet que trenca la dinàmica natural d’aportació i transport de sediments, que alhora són regeneradors naturals de sorra de les platges.
Tant Torra com Palacios han deixat clar que l’aportació de sorra ha de ser una mesura puntual per garantir l’ús social dels sorrals durant el període estival, però que no ha de ser l’única perquè en molts casos, com passa a les platges del Baix Llobregat, és ineficaç. Aquí, la sorra que s’aporta surt de Port Ginesta, a Castelldefels, i té un gramatges tant petit que ràpidament es perd.
Malgrat que a cada sorral s’ha d’actuar de manera diferenciada, en línies generals, les solucions passarien per construir esculleres i dics submergits. Entre aquests últims hi ha els anomenats geotubs, dics tèxtils fàcils de muntar i desmuntar i molt efectius.
Al port del Masnou, “culpable” que els sediments no arribin a les platges del sud, l’informe de l’AMB proposa restablir el moviment de sediments a través de la tècnica del bypass, mobilitzant en vaixell (draga) una part de la sorra des del nord cap a la part meridional del port, a les platges de Montgat. En la línia de buscar i implentar solucions, Ramon Torra ha estès de mà a les administracions i organisme competents per implememtar un pla de resiliència del litoral metropolità.
