Encara recordo el meu primer contacte amb en Johan Norberg. No va ser personalment, el vaig conèixer a través del seu llibre “In Defense of Global Capitalism.” Era un estudiant d’economia de 19 anys, i un entusiasta del liberalisme i les noves idees. El llibre em va impactar, perquè va omplir de contingut algunes de les meves intuïcions. Han passat moltes coses des de llavors, i la meva fe en el liberalisme ha disminuït; suposo que després del 2008, tot liberal a Occident s’ha sentit decebut. Però Norberg no es rendeix fàcilment. Torna a la càrrega de la batalla política per rescatar als liberals cansats de lluitar: “Progrés: deu raons per esperar el futur amb optimisme.” Norberg té l’aparença de Great Gatsby, però no es deixin enganyar, l’home és un idealista. Lluita en contra de l’estat sobredimensionat, i dels impostos excessius. En aquesta entrevista tenim un tast de la seva visió sobre afers internacionals.
P. Estàs a favor de l’autodeterminació en regions d’Europa Occidental?
R. Hi estic a favor pels individus, i no penso que els polítics s’hi hagin de posar entremig, en cap àrea. Penso que l’autodeterminació pertany a diversos nivells de la governança, però depèn a quin tipus de política analitzis. Per exemple, a nivell europeu, té sentit que hi hagi un sol tractat de comerç, perquè aquesta situació és la que crea més llibertat pels individus. Molt més que no pas deixar que cada regió tingui el seu tractat. Per altre banda, quan toquem temes com la salut o l’educació, té sentit que estiguin en un nivell com més regional millor. Però el que penso és que són els individus els que tenen el dret a l’autodeterminació.
P. Penses que esdeveniments com el Brexit o Trump desafavoreixen la globalització o el capitalisme?
R. Penso els esdeveniments que esmentes afecten negativament la globalització i el capitalisme. Sí. Sóc molt optimista pel que fa a la globalització, però només si les persones tenen la llibertat d’intercanvi i de viatjar a través de les fronteres. Per tant, no sé si sóc molt optimista pel que fa al deure dels polítics de donar-nos aquestes llibertats. Com a conseqüència, penso que el Brexit i les polítiques de Donald Trump van en la direcció equivocada. És a dir, ara, a Davos, pots escoltar a Trump parlant d’una guerra comercial amb la Xina, i això pot afectar molt negativament el nostre benestar i llibertat.
P. Però no creus que esdeveniments com el Brexit poden revitalitzar la Unió Europea?
R. Sí, de fet penso que ja ho ha fet. El problema és que el Brexit podria iniciar tendències centralitzadores en el futur, i per tant el Brexit podria provocar que altres països intentin marxar de la UE
P. Hi ha diaris que parlen d’un excés d’immigració a Suècia, el teu país natal, i que s’està convertint en un problema. Comparteixes aquesta visió?
R.Bé, hi ha problemes i certa tensió, però la majoria de notícies són exagerades. Per exemple, recentment s’ha escoltat al líder polonès, Kaczyński, afirmar que la llei de la Sharia s’ha implementat a 55 regions de Suècia. Però això de què va? Bé, ha estat tot plegat un joc dels disbarats. Hi havia certa informació citant un informe policial on s’hi afirmava que hi ha 55 no-go areas. Però si llegeixes l’informe de manera detallada, simplement diu que hi ha 55 regions on el crim organitzat és un problema, i algunes d’aquestes són no-go areas.
Dit això, penso que hi ha grans problemes a Suècia, però la majoria estan relacionats amb el crim organitzat. En els últims anys hem vist un increment de l’ús d’armes de foc al carrer, i això és parcialment relacionat al tràfic de drogues. Ara mateix tenim una guerra contra les drogues [war on drugs], i si ho barreges amb el gran influx de refugiats que hi ha hagut recentment, que són gent que està a l’atur, i no poden trobar feina, marxen al crim. Llavors, aquests refugiats s’han d’obrir camí en aquest camp, i en les regions que hem esmentat abans, cosa que les fa regions més conflictives.
P. Alguns intel·lectuals comenten que el capitalisme ha arribat en el seu punt de col·lapse. Diuen que estem entrant en una era post-capitalista. Comenten que és a causa de la tecnologia. Hi estàs d’acord?
R. Bé, depèn de què entenguis per capitalisme. Penso que la vella indústria pesada, ha arribat al seu límit. Però quan parlem de l’economia de mercat, basada en els principis de la propietat privada, el lliure comerç, etcètera, segueix tirant endavant.
P. Està basada en els principis que esmentes, però la manera amb la qual la tecnologia moderna està avançant, és possible que en uns 5 anys, les cases es construeixin de manera automàtica. Això es traduiria en molts treballadors a l’atur.
R.Bé, això podria passar. Però la pregunta és, és una cosa dolenta? Penso que un dels problemes més greus que estem tenint és el cost de construcció i la manca d’habitatge per la gent. Però sí, pot causar enormes tensions, si les màquines creen la majoria de béns que utilitzem. Tindrem cotxes autònoms, i hi haurà definitivament moltes tensions. Però en el llarg termini tindrem més i nous llocs de treball, i per això sóc optimista. La clau rau en crear una transició suau entre l’antiga i la nova economia. Com podem ajudar a la gent a obtenir les habilitats que necessitaran per participar en els nous llocs de treball?
Recentment he llegit un text al diari on s’hi explicava que el primer britànic que va utilitzar un paraigua era odiat per tots els conductors de carruatges a cavall. Perquè? Per què creien que els paraigües eliminarien els seus llocs de treball. La filosofia rau en que els humans tendim a solucionar problemes, i això crea llocs de treball.
P. Podem estar d’acord amb el que dius, però estem entrant en una era on les màquines creen altres màquines. On és el factor humà en aquesta situació?
R. Bé, estem anant cap a aquesta situació, de ben segur. Però els experts en IA [Intel·ligència Artificial] comenten que encara ens queda molt camí per recórrer per arribar en el punt en el qual maquines intel·ligents creïn altres màquines intel·ligents. Tot i això, les indústries que creen més llocs de treball són aquelles on les màquines hi estan implicades. Agafa per exemple la indústria dels drones. L’exèrcit Nord-americà utilitza 168 persones per controlar un sol drone de vigilància. I com més dades recullen aquests drones, més hi ha per analitzar. Llavors veiem com un drone també dona feina a analistes, precisament, 20 analistes per drone.
P. Parlem de macroeconomia. Quina és la teva opinió sobre les mesures d’austeritat a Europa?
R. Penso que és difícil d’analitzar. Per una banda, hi ha aspectes necessaris i que poden ser fins i tot útils quan parlem de malgastar recursos. O per exemple, la reforma de les pensions, i assegurar-se de que la gent treballa durant més temps. Però també hi ha desavantatges, la majoria a curt termini, perquè estem veient un increment dels impostos, i això pot generar problemes en economies que estan malmeses.
P. L’austeritat està sent aplicada a Estats-Nació. Diries que l’Estat-Nació és una formula de govern caducada?
R. Sóc força agnòstic pel que fa a aquest tema; és quasi impossible de dir amb exactitud. Podem afirmar que la nació no és la manera òptima per una regió. Però què és l’òptim? És molt difícil encertar. Però si hem après quelcom és que la Nació és massa petita per abordar polítiques com el comerç o el medi ambient, per exemple. I podem arribar al consens que aquests temes han de ser delegats a governs supranacionals, com Europa. Per altre banda, la nació és massa gran per lidiar amb temes que estan més a prop de la gent, i aquí les regions i les ciutats fan més bona feina.
P. La Xina està experimentant un creixement enorme, i no és un país democràtic. Normalment, els països tradueixen el creixement econòmic en un increment de la despesa militar, la Xina seria considerada, llavors, una potència. Creus que països com aquest poden utilitzar el seu poder per afectar l’economia global de caire liberal?
R. Penso que poden fer-ho, i que aquest risc existeix. Ho hem vist històricament, quan nous països emergeixen, demanen un nou rol al món, i potser els països dominants no estan disposats a cedir aquest rol. Ho hem vist. Tanmateix, si creiem que una Xina empobrida deixarà de ser una amenaça, ens equivoquem. Corea del Nord, és un país molt pobre i amb armes nuclears. Per tant, un país empobrit no té per què evitar tensions internacionals.
P. En el teu últim llibre, “Progrés: deu raons per esperar el futur amb optimisme,” expliques 10 raons per ser optimista amb el futur que ens espera. Ens podries donar una 11a raó?
R. Penso que la 11a raó són les tecnologies que estan sent desenvolupades avui dia. Com per exemple la IA [Intel·ligència Artificial], i la biotecnologia. Però especialment l’IA, que és una tecnologia capaç de lidiar amb increïbles quantitats de dades, cosa que seria molt difícil pels humans. I podem veure que l’IA és capaç de trobar patrons de conducta que ajuden als doctors i científics a crear hipòtesis. Molt més que en el passat.
Aquesta és una altre raó per mirar la futur amb optimisme.
