El canal d’Urgell ha tancat aquest dimarts al migdia, cinc mesos abans del previst, la séquia principal, una mesura inèdita en els 160 anys de la infraestructura que abasteix d’aigua Ponent. Durant el dia, alguns agricultors reguen les seves finques per darrera vegada, amb la incògnita de saber quan podran tornar a fer-ho i amb la incertesa de si l’esperada pluja del maig arribarà. “Les perspectives són molt dolentes”, afirma Àlex Mas, agricultor de Linyola (Pla d’Urgell) que aquest dimarts rega un camp de blat que està en ple creixement. “Està treient l’espiga i si li treiem l’aigua perdrem el 50% o 60% de la collita”. Als camps que no ha pogut tornar a regar calcula que les pèrdues arribaran al 80%.
El darrer reg fins a nou avís en aquesta finca de blat de Linyola ha arribat gairebé de sorpresa, ja que el seu propietari no confiava que li arribaria el torn abans del tancament del canal. Tot i això, de les 15 o 20 hores que es necessiten per regar les sis hectàrees de camp, l’aigua només baixa durant 5 hores, amb les quals es poden regar “dos hectàrees o com a molt tres”, afirma Àlex Mas, que explica que ha optat per regar els bancals on el blat ha pogut créixer més i s’espera que hi hagi major producció.
Amb tot, l’agricultor estima que la collita a les seves finques caurà almenys a la meitat. Als camps de blat on ha pogut regar dos torns perdrà entre el 50 i el 60% de la producció, mentre que a les de cereals on només ha pogut regar una vegada les pèrdues poden arribar al 70 o 80%.
Les previsions tampoc són bones ja que els pagesos no confien que en els pròxims dies plogui i tampoc que, en cas de pluja, hi hagi la suficient aigua perquè els cultius es puguin salvar dels efectes de la sequera. “Les perspectives són molt dolentes”, explica l’agricultor.
Els agricultors demanen ajuts a l’administració, per compensar les collites que ja donen per perdudes per la falta d’aigua. “La inversió ja està feta, els fertilitzants, els fitosanitaris i la llavor estan pels núvols i si només podem collir el 20 o el 30%, de negoci no n’hi ha”, explica aquest agricultor de 26 anys, que afegeix que la pagesia més que una feina “és una passió”. “Però si no tens els mitjans no pot sobreviure”, conclou.
Oví i Cabrum sense pastures i amb el preu del farratge disparat
Unió de Pagesos (UP) reclama ajuts directes per a l’oví i cabrum i alerta que la sequera pot ser “l’estocada final” a un sector que arrossega dificultats de fa temps. El sindicat assegura que hi ha perill de “desabastiment real” per als ramats, perquè les pastures són seques i el preu del farratge s’ha disparat. Per posar-hi xifres, explica que l’alfals ha doblat preus, passant de 160 a 320 euros per tona, i que ara ja es parla que n’arribarà a costar 500. UP diu que la situació s’està tornant “insostenible” i, de fet, ho exemplifica dient que Catalunya ha perdut un 5% de les explotacions d’oví i cabrum en els últims cinc anys i que la cabana d’ovelles s’ha reduït fins a un 15%. “Si no se’ns ajuda, molts ramaders acabaran cedint”, afirma.
UP adverteix que la greu sequera posa en entredit les explotacions d’oví i cabrum de Catalunya. Perquè la manca d’aigua, que repercuteix directament en l’alimentació, s’afegeix a la “crisi” en què el sector s’ha vist immers fa temps. Subratlla que el descens de consum de carn de xai i cabrit ha caigut un 57% a Catalunya en els darrers quinze anys, que no hi ha relleu generacional entre els pastors i que, de mitjana, d’ençà del 2018 un 5% de les explotacions del país han tancat.
La situació s’agreuja encara més si en comptes de granges es comparen caps de bestiar. “El cens d’oví ha davallat en un 15% en cinc anys i tot i que el de cabrum hagi augmentat en un 7,2%, la xifra global és molt distant; perquè ara mateix a Catalunya hi ha 500.000 caps d’oví per davant de 72.000 de cabrum”, diu la responsable del sector d’UP, Brigitte Garolera.
El sector ja va viure tensions amb els preus del farratge arran de la inflació, però ara aquí s’hi afegeix la sequera. “La situació és molt greu, i la manca de pluges pot suposar-ne l’estocada final”, alerta el membre de la nacional d’oví i cabrum d’UP, Josep Guitart.
Per una banda, el sindicat subratlla que les pastures “ja són seques com si fóssim a finals d’estiu”. I això fa que, en el cas de la ramaderia extensiva, molts pastors hagin hagut de començar a completar l’alimentació de les seves cabanes. Però per l’altra, i això és el que realment preocupa, els preus dels farratges s’han multiplicat, i hi ha “perill real de desabastiment”.
Ajuts directes i “intervenció”
Per això, el sindicat reclama al Govern que activi ajuts directes per al sector. Sense anar més lluny, ahir mateix, aprofitant la reunió de la Taula agrària de la sequera, UP ja va reclamar al Departament que sol·liciti un peritatge urgent de la pèrdua prevista amb la collita del cereal, i que es permeti aprofitar aquell que ja no es recollirà per a la pastura de la ramaderia extensiva.
El responsable de ramaderia d’UP, Jordi Armengol, però, fins i tot s’atreveix a parlar de la possibilitat d’intervenir els farratges. “Avui no tenim capacitat de trobar-ne i apart, també hi ha el problema de poder-lo pagar”, subratlla. “L’Administració aquí ens haurà d’ajudar; hem vist com a França l’exèrcit reparteix farratge a les granges, per això ahir també ens vam atrevir a demanar al Departament que estudiï intervenir-lo, perquè es destini a garantir la supervivència del sector”, afegeix.
Més enllà d’això, Unió de Pagesos també alerta que es corre el risc que molts pastors i ramaders acabin llençant la tovallola i, com ja va passar amb les vaques de llet, optin per sacrificar part de la seva cabana i desprendre-se’n. “L’amenaça és real, les solucions hi seran complicades i no seran barates; però cal actuar”, sosté.
I aquí, precisament, el sindicat recorda que els ramats d’oví i cabrum també fan una tasca important a l’hora de prevenir incendis, perquè els ramats pasturen el sotabosc i eviten que hi hagi combustible en cas que es declari un foc. “El sector està tocat, si no hi ha ajudes, moltes explotacions hauran de cedir per raons de força major”, afirma Guitart.
Situació “insostenible”
Per a UP, en el cas de l’oví i el cabrum, les solucions s’han de buscar de manera territorialitzada i, també, tenint en compte les característiques de la ramaderia extensiva i intensiva. Asseguren que la situació s’està tornant “insostenible” i que, a més, els números no hi ajuden, perquè els baixos preus en origen tampoc han ajudat a revertir el descens de caps d’oví i cabrum.
El quilo viu de xai, de mitjana, aquest 2023 es ven a 3,96 euros, un preu similar al de l’any passat. I en el cas del cabrum, un cabrit lletó es ven de mitjana a uns 70 euros bruts. “Un valor baix si es compara amb el preu de la llet per alimentar-lo”, diu UP, que també afegeix que, tot i que les recomanacions diuen que aquesta carn s’ha de consumir poc, el cabrit té “poc greix i molta proteïna”.
