Neix el Barcelona International Gaming Centre (BICG), un clúster d’empreses i un centre d’alt rendiment d’e-sports de 2.000 metres quadrats situat en una nau industrial del barri del Poblenou. L’espai compta amb platós, una arena per competir, gimnàs per entrenar i espais de cotreball, que de moment estan ocupats per cinc residents. L’impulsor del projecte és Jean Sebastien Ventura, un empresari francès especialitzat en el món de la televisió i fill d’un barceloní. El centre està obert a les empreses que ho vulguin, un fet que no és freqüent en un sector on la tònica general és de centres professionals d’equips concrets, però no un espai que funciona com “una marca blanca”, segons Ventura. “Un lloc així no existeix a Europa”, diu a l’ACN.
El centre fa dos mesos que està obert, ja ha treballat amb una 30 de companyies i ha acollit competicions com les semifinals de la Lliga d’E-futbol organitzades per la Federació Catalana de Futbol (FCF). El projecte va començar a idear-se fa cinc anys, quan Ventura va vendre la seva empresa televisiva a França i va decidir traslladar-se a Barcelona per muntar un projecte de gravació en una nau del Poblenou, el barri d’origen del seu pare.
L’estudi de gravació es va anar transformant en un espai exclusiu per als e-sports, un dels pocs esports que, pel seu caràcter digital, ha sortit reforçat de la covid. A petició de les empreses, va decidir obrir un centre que funcionés com si fos “una marca blanca”, explica Ventura.
“Un lloc així no existeix a Europa”, remarca el fundador i conseller delegat del centre. Segons diu, és freqüent trobar-se amb centres professionals d’equips concrets però no un espai obert a tothom. Aquest fet s’explica perquè el món dels e-sports “és una comunitat molt tancada” que ara s’està obrint i professionalitzant. La intenció del Barcelona International Gaming Centre és, precisament, “crear un pont entre el món digital i el món real, tradicional, institucional” que “no s’entenen gaire”.
Per aquest motiu, posen a disposició de les empreses “eines i serveis professionals per seguir creixent” i busquen aliances amb el “món real”. “Els e-sports necessiten molt de contingut, per això nosaltres tenim platós de gravació, una arena per fer competicions, oficines, una zona d’oci i esdeveniments, gimnàs, servei de fisioteràpia i nutrició”, explica. Els professionals que es dediquen a la competició de videojocs “necessiten estar en unes bones condicions físiques i de salut perquè són esportistes”, insisteix.
Els e-sports han vist com han millorat els seus números de manera exponencial des de l’inici de la pandèmia. Amb fans habituals d’entre 15 i 25 anys, les competicions de videojocs no han tingut problemes per adaptar-se a un món on tot s’havia de fer de manera telemàtica a causa de la irrupció de la covid-19. A Espanya el sector mou 1.000 milions d’euros, amb molts equips i estructures com la Lliga de Videojocs Professional (LVP) funcionant. Clubs d’esport tradicionals com el Barça també estan entrant als e-sports, per vincular-se amb els joves aficionats del club i desenvolupar nous models de negoci.
Madrid, València, Elx, Alacant o Màlaga encapçalen el rànquing de les ciutats amb més presència de clubs d’e-sports. A Barcelona, com a hub d’empreses tecnològiques, tenia més pes la creació i el desenvolupament de videojocs que el món dels e-sports i “feia falta un espai que dinamitzés l’ecosistema” i “fes de punt de trobada i de connexió”, assenyala Max Dalmau, conseller delegat de Wizards, una de les cinc empreses residents al BIGC.
Wizards és un dels clubs en actiu més antics de l’Estat i funciona des del 2002. Ara mateix, gestionen sis equips en actiu amb més de 42 jugadors que competeixen en una vintena de torneigs. A banda dels professionals, compten amb 12 persones que formen part de la plantilla amb una estructura de club “molt semblant” a la d’un club esportiu tradicional, segons Dalmau.
L’empresari reconeix que els e-sports han sigut “un dels pocs beneficiats de la pandèmia” perquè quan tots els esports estaven aturats han pogut continuar “sense massa problemes” per la seva naturalesa digital. Aquest fet ha ajudat al creixement de les empreses de l’ecosistema, que acostumen a ser petites i a treballar de manera individualitzada a l’Estat. En paral·lel a la covid-19, grans plataformes han començat a comprar els drets audiovisuals de competicions d’esports. Per exemple, Netflix prepara un documental sobre la joia de la corona dels videojocs, el League of Legends.
El potencial creixement del sector dels videojocs, que mou més de 1.000 milions d’euros a l’Estat i ha crescut un 35% en l’últim any i mig, justifica que les institucions considerin els e-sports com “un sector d’interès”, “de la mateixa manera que es dona suport a la cultura o a la creació de videojocs”, segons Dalmau. El conseller delegat de Wizards admet que es troba amb pares de potencials jugadors professionals que estan preocupats perquè el seu fill passa moltes hores jugant a videojocs. “Si jo fos la Masia del Barça i vingués a dir-te que el teu fill és molt bo i pot acabar jugant al primer equip no t’ho pensaries ni dos minuts i, en canvi, això genera dubtes”, diu.
Tot i aquesta percepció, l’empresari afegeix que ara mateix hi ha “moltíssimes oportunitats per arribar a ser jugador professional” o fins i tot per dedicar-se a feines relacionades amb els e-sports com entrenador, analista, fisioterapeutes, psicopedagogs, etc. “Abans no hi havia tantes oportunitats però ara sí. És un sector que genera molts llocs de treball”, insisteix.
