Els alcaldes de Terrassa, Sabadell, Mataró, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mollet del Vallès, Vilafranca del Penedès i Martorell, tots ells municipis de l’anomenada segona corona metropolitana, han constituït aquest dimarts l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità. Un ens, han destacat els respectius alcaldes, que ha de servir per “reforçar la veu i el lideratge” d’un territori que compta amb el 38% de la població de Catalunya i el 10% del seu teixit industrial i que tot i així “ha patit i pateix” un model “excessivament centralista”. “Volem deixar de ser el pati del darrere de Barcelona i estar presents on es cuinen les decisions estratègiques que afecten els nostres ciutadans”, ha resumit l’alcalde de Terrassa.
La constitució de l’associació s’ha fet aquest dimarts a Martorell on els nou alcaldes i alcaldesses han signat el que s’ha batejat com a Declaració de Martorell. La previsió és que el nou ens comenci a treballar aquest estiu i que vagi incorporant tots els municipis de més de 25.000 habitants del territori. Inicialment, com ha explicat l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, l’associació no la presidirà cap municipi i totes les decisions es prendran de forma conjunta.
Durant els parlaments, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha recordat que els nou municipis que s’han agrupat tenen una població de gairebé 900.000 persones i que el conjunt del territori frega els 3 milions, unes xifres, ha dit, que obliguen a “tenir-lo en compte”. Aquí, Farrés ha recordat que la segona corona metropolitana ha patit històricament un model excessivament centralista que s’ha de revertir “escoltant la seva veu”.
En la mateixa línia, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha destacat que l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità neix amb l’objectiu que aquest territori, en ple debat del pla estratègic metropolità, pugui mirar “cara a cara” a Barcelona i deixar de ser el seu pati del darrere. Un objectiu, ha apuntat, que és factible si els nou municipis treballen plegats per acabar amb els dèficits històrics que té aquest territori.
Tot i això, els batlles han volgut deixar clar que l’associació no neix per anar contra ningú i sí per sumar amb la resta de municipis de l’àrea metropolitana. Sobre Barcelona, tots han destacat la seva importància com a capital del país i la necessitat de crear-hi sinèrgies per créixer conjuntament. “Reconeixem la capitalitat de Barcelona, però no volem que s’imposi perquè hi ha centralismes que són perillosos”, ha reblat l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull.
Entre la llista de mancances i reptes a la segona corona metropolitana, els batlles han destacat l’habitatge, la millora dels barris, la lluita contra el canvi climàtic i, principalment, el transport. Sobre aquesta qüestió, tots ells han reclamat apostar per un model transversal i no radial que millori les connexions, principalment les ferroviàries, per unir tots els municipis. “No pot ser que per anar de Martorell a Terrassa calgui passar per Barcelona i fer un trajecte de més d’una hora”, ha assenyalat Xavier Fonollosa. És per això que han reclamat poder participar en el nou Pla de Rodalies i en el nou sistema de tarifació del transport públic amb la resta de municipis de l’AMB.
Durant les intervencions, els alcaldes han recordat que la corona metropolitana és un dels motors econòmics de Catalunya i que cal que la Generalitat i l’Estat potenciïn aquest territori per reforçar el seu “múscul productiu” i generar ocupació. Els alcaldes també han coincidit en assenyalar que els preocupa el compliment del Pla Territorial Metropolità (PTMB) i temen que s’estigui perdent l’oportunitat d’abordar conjuntament una avaluació general d’aquest projecte i poder decidir si fa falta o no revisar-lo.
Malgrat que de l’Arc Metropolità se’n va començar a parlar fa més de 30 anys, els batlles han destacat que l’associació és ara més necessària que mai pel repte que suposarà la sortida de la crisi provocada per la pandèmia. “Necessitem una estratègia conjunta i coherent a la regió metropolitana de Barcelona que posi en relleu les potencialitats d’aquest sistema heterogeni i complementari”, es pot llegir a la declaració.
Per últim, els alcaldes i alcaldesses han reconegut que els municipis que formen l’associació, de sis comarques i amb diferents colors polítics als consistoris, tenen realitats i necessitats diferents en molts casos i que caldrà buscar els punts comuns per fer-los avançar conjuntament. En aquest sentit, l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha reconegut que inicialment van tenir dubtes sobre si sumar-se o no a la iniciativa per la “por” de no poder defensar la seva singularitat , però que finalment s’hi van avenir per la bona predisposició de totes les parts.
