El president del Consell Europeu, Charles Michel, proposa posar el pressupost de la Unió Europea per als pròxims set anys “al centre” de la recuperació econòmica després de la crisi causada pel covid-19. En la carta que envia als caps de govern i d’estat de la Unió Europea per convocar-los a la cimera d’aquest dijous, Michel planteja dotar els comptes de més recursos per “ajustar-los per fer front a la crisi actual i al que vindrà després”. Pel que fa al Fons Europeu de Reconstrucció que els líders dels 27 han d’acordar com finançar, el text es limita a proposar que la Comissió Europea “analitzi les necessitats exactes” i “aclareixi” la vinculació que ha de tenir amb el pressupost europeu.
La trobada dels líders dels 27 estarà plenament centrada en l’estratègia per a la recuperació econòmica després de la crisi pel coronavirus, especialment en el Fons Europeu de Reconstrucció. “El meu suggeriment és que treballem per establir tan aviat som sigui possible aquest fons”, diu Michel en la carta, en la qual remarca que ha de ser de la “magnitud suficient” per donar resposta a una “crisi sense precedents”.
La Comissió Europea, que defensa que el fons per a la recuperació econòmica estigui vinculat al pressupost europeu, fa setmanes que treballa en una proposta. En aquest sentit, Michel li encomana “aclarir” quin serà aquest “vincle”, així com analitzar el volum de diners necessaris. “És essencial que discutim obertament entre nosaltres i que avancem ràpidament per fer progressos”, apunta Michel en la carta, en la qual no es dona cap xifra concreta.
La proposta d’Espanya, un fons d’un bilió i mig
En la trobada, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, proposarà que el fons per finançar la recuperació sigui d’un bilió i mig d’euros que estigui finançat amb deute perpetu europeu per fer transferències als països més afectats per la pandèmia del covid-19.
El fons injectaria els diners directament als estats en funció de l’impacte del covid-19 i no caldria retornar-los. Segons Espanya, les transferències haurien de començar l’1 de gener del 2021 i durar entre dos i tres anys per reactivar les economies dels països més afectats.
Des de l’inici de la pandèmia, Espanya i Itàlia -els dos estats europeus més afectats pel covid-19- han anat de la mà per reclamar una resposta solidaria i ambiciosa a la crisi. En les darreres hores, la relació s’ha tornat més tensa, especialment després que Espanya fes pública la seva proposta.
En una intervenció al Senat, el primer ministre italià, Guiseppe Conte, ha assenyalat que ja va “anticipar” la seva proposta de manera “confidencial” a altres estats i que ho va fer d’aquesta manera perquè en aquest moment Itàlia no està “interessada en emfatitzar” la seva “primacia”.
Però Conte ha anat més enllà i ha assegurat que Itàlia no bloqueja el fons europeu de rescat (MEDE), al qual des de l’inici de la crisi s’ha mostrat contrària, perquè Espanya està interessada a accedir-hi.
Malgrat que el govern espanyol ha descartat que ara per ara vulgui accedir al MEDE perquè troba finançament als mercats, Conte ha afirmat en la seva intervenció al Senat que el MEDE no és la resposta europea a la crisi, però ha remarcat que no vol perjudicar a Espanya.
