El coordinador del Pla de Rodalies, Pere Macias, ha celebrat que en la Comissió Bilateral d’Infraestructures s’arribés a un acord sobre el dèficit d’explotació del servei ja que la Generalitat disposarà de les “condicions òptimes” i d’uns recursos que permetrà un “model eficient”. No obstant això, en una entrevista a Ràdio 4, ha defensat que el traspàs de vies planteja dificultats tecnològiques i de caràcter constitucional, ja que la Constitució estableix que les xarxes de vies d’interès generals de l’Estat. D’altra banda, ha detallat que fins a dia d’ahir aquest any s’han licitat obres de millora per valor de 555 MEUR en el marc del Pla de Rodalies i s’han adjudicat 300 MEUR en obres de millora.
El coordinador del Pla de Rodalies ha comentat que no veu tan clar un traspàs de les vies, tal com demana el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró. En primer lloc, ha dit que la Constitució estableix que les vies de la xarxa d’interès general són titularitat de l’Estat tot i que “si es vol canviar la Constitució, es canvia, no seré jo qui digui que no”, ha afegit.
En segon lloc, ha assenyalat que hi ha vies on els trens de Rodalies comparteixen espai amb el Corredor Mediterrani o amb altres serveis i en d’altres on només hi operen sols, com la línia del Maresme. Aquestes ha admès que sí es podrien traspassar “interpretant favorablement la Constitució” però també suposaria un altre problema, en aquest cas a nivell de digitalització en vies de titularitat diferent. “Haurien de coexistir amb trens que haurien de passar d’un sistema a l’altre”, ha indicat. Amb tot, ha posat en dubte que fos un sistema “més eficient” i ha dit que “com a mínim és més complicat”.
Macias ha celebrat que després de la Comissió Bilateral de finals del mes passat la Generalitat disposarà dels “diners i la competència bàsica” per gestionar el servei un cop a principis de l’any que ve es concreti l’acord sobre el dèficit d’explotació del servei de Rodalies.
En una entrevista aquest dijous al programa ‘Cafè d’Idees’ de La 2 i Ràdio 4, Macias ha remarcat que el model acordat entre els executius català i espanyol és el mateix que tenen països “tan diferents” com França i Alemanya, el primer amb una gestió més centralitzada i el segon més federal. Ambdós disposen, ha explicat, d’una xarxa que és de l’Estat –a Espanya seria Adif- i unes regions i uns ‘landers’ que trien l’operador i gestionen el servei.
En aquest sentit, ha recordat que les autoritats europees obliguen a fer un concurs a partir del 2023 però no s’ha mostrat partidari d’una eventual entrada d’operadors privats –com succeeix a Alemanya, per exemple- ja que actualment hi ha “dues bones companyies públiques”, en referència a Renfe i FGC. De Renfe, ha recordat que fa pocs mesos ha concretat la compra de trens més gran de la història a l’Estat i una de les més importants d’Europa. “Una empresa que fa aquesta empresa es mereix certa consideració i ho farà amb trens nous d’última generació”, ha apuntat.
D’altra banda, Macias ha assegurat que les actuacions previstes en el Pla de Rodalies es van concretant ja que aquest any ja s’han licitat 555 MEUR en licitacions i 300 MEUR en adjudicacions. Per exemple, ha citat les limitacions temporals de velocitat, on els trens havien de reduir la seva velocitat, i que s’han rebaixat de 120 a 30. “Això és un canvi espectacular”, ha defensat.
El coordinador del Pla de Rodalies ha advertit que les actuacions previstes per millorar els servei comportaran talls l’estiu que ve i almenys el 2023 i el 2024. A la línia procedent del nord, com les de Girona i Sant Celoni, els trens arribaran fins a Montcada Bifurcació per les obres de la Sagrera i la inauguració de la nova estació de Sant Andreu Comtal, prevista per després de l’estiu.
També hi haurà talls al sud, entre Barcelona i Vilafranca, amb les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat, pels treballs a l’estació de Molins de Rei i les obres del Corredor Mediterrani a Castellbisbal; o a Ripoll, amb la reparació del pont ferroviari un cop també s’han adjudicat els treballs. Macias ha assegurat que totes aquestes obres podran ser una realitat ja que l’Estat en disposa dels diners i perquè també cal aprofitar els fons europeus i “saber explicar” als ciutadans que els treballs comportaran molèsties durant uns mesos.
