La campanya anticorrupció del president xinès Xi Jinping —dirigida a alts funcionaris des de 2012— es va convertir en una ofensiva contra els empresaris privats que, segons el parer de Pequín, tenien uns objectius d’expansió massa ambiciosos. Anbang, Wanda, Fosun, HNA i ara CEFC han caigut sota la implacable campanya de Xi Jinping. Totes elles havien liderat una política d’adquisicions agressiva finançada per bancs estatals xinesos, i el govern xinès, decidit a mantenir el control sobre els interessos xinesos a l’estranger, va voler-los recordar a qui devien la seva ascensió. Va començar fent que no poguessin accedir a nous préstecs estatals, pressionant-los perquè tornessin els seus préstecs —això els va obligar a cedir algunes de les seves accions (en parts a empreses de propietat estatal)— i cancel·lant les empreses conjuntes entre aquestes empreses i les de propietat estatal.
L’última a la llista de Xi Jinping és CEFC. El seu fundador i president, Ye Jianming, va desaparèixer del radar el mes de febrer de 2017 i suposadament ha estat detingut per les autoritats xineses des de l’1 de març, segons diversos mitjans de comunicació. Les autoritats xineses no han confirmat ni desmentit les acusacions sobre la detenció de Ye Jianming, però la setmana passada una font del ‘South China Morning Post’ va dir que Ye Jianming «estava ajudant les autoritats amb investigacions [i] mirant de mantenir un perfil baix». Podria ser una manera subtil de confirmar la situació?
El jove empresari va atreure l’atenció de tot el món per haver aconseguit, en menys de cinc anys, ascendir al capdavant del quart conglomerat petrolier més gran de la Xina i el més gran del sector privat. Amb uns ingressos de més de 40.000 milions de dòlars, el gegant de l’energia està present en 13 països europeus (KMG International), els Emirats Àrabs Units (Abu Dhabi Company for Onshore Petroleum Operations) i la República Txeca (J&T Finance Group i altres), i tenia previst comprar una participació del 14,6% a Rosneft, el major productor de cru del món.
Podria ser que Pequín pensés que Ye Jianming hauria arribat massa lluny?
El magnat de Fujian havia confirmat en diverses ocasions que CEFC estava «traçant la seva estratègia corporativa d’acord amb la nacional». Les adquisicions de la companyia a l’estranger sovint han coincidit amb les visites de Xi Jinping o d’alts funcionaris xinesos a l’estranger i estan en línia amb la Iniciativa del Cinturó i de la Ruta de la Seda del president xinès.
- Al març de 2016, la visita de Xi Jinping a la República Txeca per promocionar la seva Iniciativa del Cinturó i de la Ruta de la Seda va anar seguida de l’adquisició d’accions per part de CEFC en cinc empreses txeques entre maig i desembre del mateix any.
- Una setmana abans de la visita del president xinès a Donald Trump a Florida l’abril de 2017, Cowen Group, un banc d’inversió de Nova York, va acordar vendre una participació del 19,9% a CEFC.
- Al maig de 2017, el vicepresident xinès Li Yuanchao es va reunir amb el president txadià Idriss Déby Itno. Un parell de mesos després, una delegació xinesa encapçalada per Xu Keqiang —vicepresident de la China National Offshore Oil Corporation— va visitar el president ugandès Yoweri Museveni. Al novembre, Patrick Ho, secretari general del Comitè del Fons d’Energia de la Xina —un equip d’especialistes finançat íntegrament pel CEFC—, va ser detingut per les autoritats nord-americanes per un presumpte suborn d’alts funcionaris dels dos països per obtenir drets exclusius de perforació de petroli per a un conglomerat energètic xinès.
La política d’expansió agressiva de CEFC i els préstecs interbancaris del Banc de Desenvolupament de la Xina finalment han irritat el govern xinès i han posat Ye Jianming a la línia de foc.
A la línia de foc de Pequín
A principis de març de 2018, l’onada de compres de Ye Jianming es va veure interrompuda pel govern xinès, i el seu principal acord —Rosneft— sembla haver quedat en suspens. L’especulació sobre si Pequín permetrà que l’acord es materialitzi creix a mesura que CEFC es retira d’altres inversions previstes, com amb les del txec J&T Financial Group, i s’enfronta a problemes financers sense precedents.
L’empresa està rebent pressions per reemborsar els seus préstecs als prestadors estatals, i se li ha impedit l’accés a nous préstecs estatals. A principis de l’estiu de 2017, el deute total del conglomerat ascendia a 18.600 milions de dòlars, dels quals 6.970 milions s’havien de pagar durant la primera meitat de 2018. Per poder finançar els seus préstecs, CEFC no va tenir més remei que empenyorar una part de la seva participació.
L’empresa segueix sent incapaç de trobar nous prestadors i, tal com era previsible, els seus empleats van confirmar que les adquisicions previstes del conglomerat havien quedat en suspens.
El govern xinès s’apodera lentament del gegant privat
Tot just un dia després que es publiqués la notícia de la detenció de Ye Jianming als mitjans de comunicació, el Guosheng Group —una agència de gestió de carteres i inversions controlada per l’Estat— es va fer càrrec de la gestió de CEFC China Energy, el departament xinès del conglomerat.
Les institucions estatals també tenen la voluntat d’apoderar-se de les accions clau de CEFC a l’estranger. De fet Citic Group, de propietat estatal, està negociant una participació del 49% a CEFC Europa, segons informa Reuters. La China Huarong Asset Management, una subsidiària del Ministeri de Finances de la Xina, ha adquirit una participació del 36,2% a CEFC Hainan International, que precisament és el departament de CEFC que s’espera que adquireixi el 14,6% del gegant petrolier rus.
Impacte en les relacions Rússia-Xina
No és gaire probable que Pequín, que va donar suport a l’acord de Rosneft en el marc de l’acostament entre la Xina i Rússia, deixi caure CEFC. Una retirada de l’acord crearia una barrera molt incòmoda per a les relacions entre tots dos països, fins ara molt pròsperes.
L’empresa petroliera més important de Rússia està presidida per Ígor Setxin —un dels aliats més propers de Putin— i, a banda de ser un dels actius més valuosos del Kremlin, compta amb una política que es fa ressò de la política exterior de Rússia.
El president Vladímir Putin ha subratllat en nombroses ocasions la importància de l’èxit del desenvolupament i la consolidació de les relacions entre Rússia i la Xina, i el 2014 va assistir personalment a la signatura d’un important acord sobre el gas entre tots dos països. Immediatament després de la seva reelecció al març de 2018, Vladímir Putin va confirmar una vegada més que «la Xina és el soci estratègic [de Rússia]», i no només un soci qualsevol, i que «Rússia farà tot el possible per ampliar la cooperació Rússia-Xina».
A més, Rússia —exclosa del G8 i objecte de sancions per part dels EUA i la UE— té moltes esperances dipositades en el fet de teixir una forta aliança amb el seu país veí, no només per mantenir un equilibri amb els poders occidentals, sinó també per comprar-ne el petroli i el gas.
En el passat, Pequín ha actuat amb valentia per tal de defensar els seus interessos sense témer les conseqüències polítiques, per exemple, a la mar de la Xina Meridional. Ara bé, s’arriscarà a perdre la confiança del seu aliat més fort al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, el veí més gran i el principal proveïdor d’energia que té?
