Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Les operacions d’Airbnb a alguns dels principals destins turístics globals ha creat, en diversos casos, tensions entre la plataforma i les administracions locals. Ara, la firma de San Francisco ultima una nova regulació per les seves operacions a Londres, que li permetrà complir de manera automàtica la normativa sobre l’ús de l’habitatge a la capital britànica, però que també pot posar a prova el seu model de negoci.
La companyia ha anunciat que, a partir de la propera primavera, prohibirà llogar durant més de 90 dies a l’any aquells apartaments que no disposin dels permisos necessaris per fer-ho. La mesura espera combatre l’incompliment d’una llei britànica que requereix comptar amb l’aprovació de l’administració local per arrendar un domicili complet durant més de tres mesos a l’any.
Airbnb ha admès que és probable que un important nombre dels amfitrions que usen la plataforma hagi estat incomplint la normativa fins ara. Segons un estudi fet públic per la companyia de San Francisco, el·laborat per una firma independent, prop d’una quart dels allotjaments sencers de Londres anunciats a Airbnb (4.938 llars) eren arrendats durant períodes totals superiors a 90 dies per any. L’informe admetia que en molts casos, aquests domicilis “probablement” no havien obtingut el permís requerit per l’administració local.
D’altra banda, un estudi realitzat pel Financial Times assegurava que prop de la meitat de les pernoctacions a la capital britànica realitzades en allotjaments d’Airbnb durant 2016 incomplien la normativa, i calculava que la nova prohibició podia suposar la pèrdua de reserves per valor d’uns 385 milions d’euros durant 2017. El portal ha rebutjat les conclusions de l’informe, argumentant que, malgrat els canvis, el lloc web seguirà disposant d’un important catàleg d’allotjaments a la capital britànica.
En qualsevol cas, altres plataformes d’economia col·laborativa, com Booking.com o HomeAway, defensen que el compliment de la normativa local és responsabilitat exclusiva dels propietaris dels domicilis arrendats i no regulen les ofertes publicades a les seves pàgines.
Disputa amb Barcelona
Diverses veus apunten a Airbnb com a responsable de l’encariment del cost del lloguer residencial en moltes de les ciutats on opera, ja que cada cop un major nombre de propietaris decideix posar el seu domicili a disposició d’arrendataris temporals, i per tant, disminueix l’oferta de pisos de lloguer residencial.
Per contra, l’informe fet públic per Airbnb descarta que aquesta situació s’hagi produït a Londres, on atribueix l’augment dels costos de lloguer a una mala planificació política, que ha impedit la construcció de nous habitatges durant els últims anys. A la vegada, Airbnb recalca la seva voluntat de compartir dades sobre la plataforma amb les administracions locals i fer complir la normativa vigent a les diverses comunitats, i destaca els seus pactes amb ciutats com Chicago, Amsterdam o Londres.
Tot i això, a Barcelona, la plataforma i l’ajuntament de la ciutat es veuen immersos, des de fa temps, en una amarga disputa. El consistori pretén reduir el nombre de pisos turístics il·legals a la ciutat, molts dels quals es promocionen a través d’Airbnb, i el novembre passat va anunciar una multa de 600.000 euros per comptar amb diverses ofertes d’habitatges sense llicència turística a la web. Segons un estudi del consistori, la plataforma compta amb 6.275 anuncis de domicilis turístics no regulats. A la vegada, l’informe apunta a que la rendibilitat d’aquests arrendaments de curt termini és 2,5 vegades major a l’aconseguida en els mercat de lloguer residencial.
En declaracions a Més Economia, la firma reclama “un marc legal pels particulars, diferenciat al dels professional”, que contempli la possibilitat que els ciutadans lloguin de manera esporàdica el seu habitatge. Sense una nova legislació, asseguren, es “danya a la classe mitjana en benefici dels operadors comercials”. Actualment, qualsevol persona que lloga el seu immoble dues o més vegades a l’any ha d’aconseguir una llicència d’habitatge d’ús turístic, tot i que la Generalitat treballa en una nova normativa per regular les activitats englobades dins l’economia col·laborativa.
