En sentir la paraula colesterol la vinculem immediatament amb problemes de salut. El colesterol és una substància que ha tingut molt mala sort amb el màrqueting: escoltem o llegim colesterol alt, colesterol baix, colesterol dolent o colesterol bo. S’han destinat i es destinen enormes quantitats de diners a modificar els continguts de colesterol dels soferts ciutadans i la factura que paga el sistema de salut (i els ciutadans) per reduir el colesterol a la població és enorme. Al 2015 es van destinar 715 milions d’euros i al 2009 els diners gastats havien estat 1.098 milions d’euros. La factura va ser menor al 2015 perquè amb la crisi econòmica el govern espanyol va decidir pagar menys a les farmacèutiques per reduir despeses. Cal dir també que la indústria farmacèutica mou milers de milions d’euros per abaixar el “colesterol dolent” i centenars de milions de persones del primer món es mediquen per por al colesterol.
Aquesta substància, a la que la societat li ha declarat la guerra, és un component més del nostre organisme. Aproximadament un 0,2% del pes del cos és colesterol. Una persona de 70 kg té aproximadament 140 g de colesterol al cos, una quantitat francament alta si la comparem amb altres components de l’organisme.
El colesterol pur és com una cera que no es dissol en aigua i té una densitat similar a la de l’aigua. Si poguéssim ajuntar tot el colesterol que tenim al cos i posar-lo en un recipient, ompliria una copa de vi.
A l’organisme tenim el colesterol sol o combinat amb altres substàncies. El nostre cervell i el sistema nerviós tenen una quarta part d’aquest colesterol, un altre 22% està al teixit adipós i un 21% més als músculs. Només un 8% estaria circulant per la sang en forma de HDL-colesterol o, més breument, HDL-c (que molta gent popularment denomina “colesterol bo”) i LDL-colesterol o LDL-c (que denominen “colesterol dolent”).
El colesterol és un producte essencial per a la vida dels animals, no essent així en el cas dels vegetals que no en tenen i, en comptes de colesterol, tenen altres esterols, els fitosterols. Des de fa uns anys, els fitosterols s’afegeixen a alguns aliments per combatre el colesterol. Els trobem de manera natural en molts vegetals, però la indústria alimentària els afegeix a iogurts, margarines, salses o llets. Els aliments més rics en fitosterols són els olis de segó d’arròs i de sèsam, però si parlem de quantitats ingerides en una presa, el sèsam seria el més que n’aportaria més. Com que els fitosterols s’assemblen al colesterol, competeixen a l’intestí per entrar-hi amb el resultat que se n’absorbeix menys en la digestió. Si volguéssim reduir el colesterol absorbit, segurament prendre llavors de sèsam triturades seria una bona idea. Alguns aliments rics en fibra també ens ajudaran a excretar el colesterol amb la femta unit amb la resta del residu no digerit.
Podem deixar de prendre colesterol alimentant-nos només de vegetals, però seguiríem tenint tot el colesterol que requereix en nostre organisme, ja que el fabriquem nosaltres mateixos. Una persona sana sintetitza cada dia uns 15 mg de colesterol per cada kg de pes. De fet, s’estima que només un 10% del “nou” colesterol que cada dia apareix a l’organisme prové de la dieta, la resta el fabriquem.
El nostre cervell el sintetitza, com fan també altres òrgans. Si el cervell no fos capaç de fabricar-lo moriríem. Però cal tenir en compte que el colesterol dels aliments no pot arribar al cervell perquè el cervell està ben protegit per evitar que hi arribin molècules o microbis perillosos que el posarien en perill.
Les substàncies que circulen per tot l’organisme ho fan pel vasos sanguinis i per arribar al cervell no poden anar per un altre camí. Són els capil·lars, que porten la sang a les cèl·lules del cervell, que tenen unes cèl·lules que formen una filtre que és denomina “barrera hematoencefàlica”. Aquesta barrera deixa passar molt poques substàncies i obliga al cervell ha fabricar la majoria dels productes que necessita. Una de les que no pot passar i ha de sintetitzar és el colesterol.
El colesterol fa moltes coses a l’organisme. És un dels principals elements de construcció de les nostres cèl·lules ja que forma part de les membranes cel·lulars. El colesterol els hi aporta la solidesa i resistència necessàries per mantenir la seva integritat. La integritat global del cervell i el sistema nerviós en depenen. A més de servir per mantenir l’edifici del cos, el colesterol té altres funcions no menys importants. Del colesterol, l’organisme sintetitza diversos productes imprescindibles per a la vida.
Així, quan fem la digestió, el fetge, a través de la vesícula biliar (la bufeta de la fel), aboca al duodè, (la primera part dels budells), la fel o bilis. La bilis és un líquid groc verdós format en un 97% per aigua. Conté menys d’un 1% de sals biliars (també hi ha quantitats inferiors de colesterol, bilirubina, lecitina i àcids grassos, a banda d’algunes substàncies que hem degradat i hem eliminat). Les sals biliars, amb la lecitina, actuen de detergent i serveixen per fer una emulsió amb els greixos i així poder digerir-los i assimilar els seus components.
Les sals biliars es formen a partir del colesterol i també serveixen per eliminar el colesterol sobrant del fetge. A vegades, quan per alguna raó es formen poques sals biliars en relació al colesterol que hi ha, les sals biliars no poden emulsionar tot el colesterol i es foment pedres. També passa el mateix quan la vesícula no buida prou bé i s’acumula la bilis. Les pedres a la vesícula biliar són, en més d’un 80% dels casos, de colesterol. Són de color groc verdós o marronós, tot i que a vegades són més fosques o amb taques perquè hi ha el pigment de la bilirubina. La bilirubina prové de la degradació de l’hemoglobina. Algunes vegades, poques, les pedres són només del pigment i, normalment, tenen com a causa alguna malaltia hepàtica o de la sang que cal mirar amb cura.
Una altra substància vital que es forma a partir del colesterol és la vitamina D. Els animals sintetitzem vitamina D, concretament la D3, perquè la D2, que és la que porten molts suplements vitamínics, és vegetal. Els animals la fabriquem a la pell per acció de la radiació ultraviolada del sol. La vitamina D no és activa, fa falta que el fetge i els ronyons la transformin en el producte actiu, el calcitriol, que la sang portarà allà on sigui requerit. És bo saber que la vitamina D vegetal no s’absorbeix tan bé com l’animal i a més es transporta pitjor per la sang. Millor, si cal prendre vitamina D, que sigui d’origen animal. Els peixos en són rics. L’ou també, però encara en té menys.
Diverses hormones també deriven del colesterol. Tenim l’aldosterona que regula la sal sòdica i potàssica que mantenim a l’organisme i, en conseqüència, la tensió arterial. Les persones que produeixen massa aldosterona acostumen a tenir la tensió elevada.
El cortisol és una altra hormona que ens adapta a l’estrès. Aquesta hormona és essencial per a la supervivència animal perquè ens posa al matí en estat d’alerta per buscar menjar i començar a funcionar. El que fa el cortisol és activar-nos el metabolisme per generar energia.
Altres hormones que deriven del colesterol són les sexuals, femenines i masculines: l’estradiol, la progesterona, la testosterona…
Quan s’acusa el colesterol de ser l’enemic número 1 de la nostra salut es comet una imprecisió i una injustícia. El metges o experts volen avisar de la perillositat que representa tenir massa colesterol circulant per la sang. És natural que el colesterol absorbit dels aliments vagi al fetge, com gairebé tot donat que és el laboratori del nostre cos, i que tant el colesterol absorbit com el fabricat (aquest últim la majoria), el fetge els envia allà on es necessiti per la via de la sang, que és el transportador vital.
Com que el colesterol no és soluble en aigua, per poder distribuir-lo per l’organisme es necessita empaquetar-lo. Aquesta tasca es fa mitjançant uns complexos de proteïnes i lípids, que es denominen lipoproteïnes. La lipoproteïna encarregada és la que designem com a LDL-c , el “colesterol dolent”. El diagnòstic mèdic de colesterol elevat no vol dir tenir massa colesterol al cos, sinó que vol dir que massa colesterol està circulant per la sang en la forma de les LDL-c.
Les cèl·lules també retornen colesterol al fetge. Ho fan amb unes altres lipoproteïnes, les HDL-c, el “colesterol bo”. Els protocols indiquen que és saludable tenir poc “colesterol dolent” i molt “colesterol bo”. O el que és el mateix, que el fetge en distribueixi poc “colesterol dolent” cap altres teixits i reculli molt “colesterol bo”. La idea és que així hi hauria menys per dipositar-se a les artèries.
Quina circumstància es pot provocar que el fetge fabriqui més o menys colesterol?
Ens podríem preguntar si tenir massa colesterol circulant és culpa de menjar-ne massa o de fabricar-ne en excés. També ens podríem preguntar si el colesterol és realment dolent per a la nostra salut. És per això que cal preguntar-nos: Què és el que realment ens col·loca en situació de risc cardiovascular?
Enric I. Canela és catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, ha ocupat diferents càrrecs acadèmics entre ells director del departament de Bioquímica i Biologia Molecular, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques, vicerector d’Economia i Organització, vicerector de Política Científica i director de l’Escola de Doctorat. Investiga en Neurobiologia Molecular i és especialista en Bioquímica de la Nutrició.
