L’impost de patrimoni ha sigut un dels grans temes de debat a l’Estat durant les últimes setmanes, després que la Junta d’Andalusia decidís suprimir-lo per quedar-se com Madrid. El president andalús, Juanma Moreno, ha defensat la mesura argumentant que serviria per “atraure contribuents amb rendes més altes” a la comunitat, mentre que executius com el català han acusat els governs comunitaris del PP de dúmping fiscal i d’incentivar “una guerra territorial”. Si bé el tribut encara és present a gran part del territori espanyol, al conjunt d’Europa és un gravamen que va perdent popularitat. No obstant això, són diversos els països que mantenen figures impositives similars, les quals no graven tot el patrimoni però sí actius concrets.
Els casos més similars a l’Estat es troben a Noruega i Suïssa, els dos únics països europeus que encara conserven l’impost de patrimoni. Al país transalpí, el tribut és diferent a cada cantó, tot i que en general s’aplica a tots els béns i drets de propietat del declarant, especialment capital mobiliari –com per exemple dipòsits o accions- i immobiliari. La base del càlcul és el patrimoni total del contribuent menys els seus deutes i és progressiu. Com en el cas espanyol, les regions també inclouen deduccions socials i un topall màxim que està exempt del pagament del tribut. A Suïssa, l’impost data de 1840.
Pel que fa a Noruega, el país escandinau aplica una retenció del 0,95% als patrimonis de més de 180.000 euros –un 0,7% és per als ajuntaments i el 0,25% restant per a l’administració central- i de l’1,1% als que són superiors a 2,1 milions d’euros. L’impost de patrimoni a Noruega també és centenari, ja que s’aplica des de 1892.
La llista de països europeus amb impost de patrimoni acaba aquí, però altres estats disposen de figures impositives similars que graven alguns béns. França el va eliminar de forma recent, en concret el 2018 -s’anomenava impost de solidaritat sobre el capital-, tot i que va substituir-lo per un impost sobre el patrimoni immobiliari. En aquest cas, afecta particulars que acumulen un patrimoni immobiliari net de més d’1,3 milions d’euros.
A Itàlia existeix una figura similar, tot i que només concerneix les persones que tenen actius a l’estranger. En aquest cas, s’aplica una taxa del 0,2% en els actius financers que els contribuents tenen a l’exterior i del 0,76% en immobles fora del país.
Bèlgica també és un exemple de país sense impost de patrimoni però amb una figura alternativa, batejada en aquest cas com a impost sobre els comptes de valor. Impulsat l’any 2021, grava amb un 0,15% el capital d’aquells contribuents que superen el milió d’euros.
Un impost que perd popularitat
La resta de països europeus no disposen d’un impost de patrimoni o de taxes similars, segons apunta un informe publicat el darrer mes d’abril per l’organització internacional Tax Foundation. De fet, un altre informe de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) assenyala que 12 dels seus països membres l’aplicaven l’any 1990, una xifra que ara s’ha reduït a tres (Espanya, Noruega i Suïssa).
En una anàlisi de la comissió de pressupostos del Parlament Europeu publicada l’any 2021, l’Eurocambra atribueix aquest comportament a una competència fiscal cada cop més forta entre estats, als alts costos administratius que suposa aplicar aquests tributs i a la baixa recaptació obtinguda.
Si bé a Catalunya de moment no hi ha el plantejament d’eliminar-lo, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va proposar aquesta mateixa setmana que el mínim exempt en l’impost de patrimoni passi dels 500.000 euros actuals als 700.000 euros.
Voluntat de recuperar-lo
Malgrat la pèrdua de popularitat de l’impost, estats com Alemanya estudien recuperar-lo. El tribut al país germànic es va suprimir l’any 1997, després que els tribunals emetessin un veredicte contrari sobre com es calculava el patrimoni dels contribuents. El 2019, però, el partit socialdemòcrata liderat per l’actual canceller, Olaf Scholz, va aprovar en el seu congrés la reintroducció d’aquesta figura, argumentant que les desigualtats en la redistribució de la riquesa des de la supressió de l’impost s’havien incrementat de forma notable.
Scholz va defensar la seva mesura recentment en un diàleg públic celebrat a finals d’agost, tot i que també va reconèixer que encara veu lluny la possibilitat de reintroduir-lo per una falta de suport del Bundestag, el parlament federal.
