L’habitatge nou i de segona mà va tancar el 2021 amb un augment de preu del 7,5% respecte a l’últim mes de l’any anterior, tot i caure un 1,1% mensual al desembre, segons un informe dels taxadors de Tinsa. A les capitals i grans ciutats de l’Estat, l’augment de preu anual és del 7,4%, mentre que a la costa mediterrània és on els habitatges s’han encarit més, amb increment del 12,5% respecte al tancament de 2020. Entre novembre i desembre, però, els preus han baixat un 1,3% i un 3,2% en aquestes zones, respectivament. Segons Tinsa, des que el preu de l’habitatge va tocar fons amb la crisi financera, el febrer del 2015, s’ha encarit un 24% de mitjana a Espanya, tot i que segueix un 28,9% per sota dels màxims assolits el 2007. Segons la directora del servei d’estudis de Tinsa, Cristina Arias, la demanda prové de gent que inverteix els estalvis en el mercat residencial “impulsada per les noves necessitats d’habitatge descobertes durant el confinament i pels tipus d’interès històricament baixos”.
Els taxadors de Tinsa calculen que l’encariment d’un 24% de mitjana de l’habitatge des del febrer del 2015, arriba al 36,2% en el cas de les cases i pisos a les Illes, i un 34,7% en les capitals i grans ciutats espanyoles. A la costa mediterrània, des de la crisi financera l’habitatge ha pujat un 26,9% de preu. En tot cas, però, encara no s’han arribat als nivells de preu previs a l’esclat de la bombolla, el 2007. El valor mitjà a Espanya és un 28,9% per sota del màxim històric, xifra que puja fins al 37,9% en el cas de la costa mediterrània. En canvi, el mercat de l’habitatge a les Illes és el més proper als màxims de preu previs a la crisi, amb una diferència del 10,8%.
