L’economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Gita Gopinath, ha avisat que l’organisme preveu una recessió per a l’economia europea el 2020 “més profunda i duradora” del que preveia a l’abril. “Fins i tot si l’economia europea es recupera, la producció estarà per sota dels nivells d’abans de la crisi l’any que ve”, ha dit Gopinath en una compareixença per videoconferència a la comissió d’Economia de l’Eurocambra. Segons Gopinath, l’atur es mantindrà alt i la productivitat baixa el 2021. Al seu torn, l’economista en cap de l’OCDE, Laurence Boone, ha demanat mantenir la suspensió de les regles fiscals fins al 2021 perquè els governs puguin potenciar la recuperació i ha alertat dels perills de retirar “ràpidament” els estímuls.
Durant la seva intervenció, Gopinath ha dit que les institucions han de prendre mesures per evitar un increment de l’atur i per assegurar que els problemes financers de les empreses no desemboquin en una “onada de fallides”. A més, l’economista en cap de l’FMI ha alertat que molts estats europeus sortiran de la crisi amb alts nivells de deute i que caldran reformes per augmentar el creixement.
Per la seva banda, Boone ha apuntat que fins que no hi hagi una vacuna contra la covid-19 les mesures restrictives continuaran tenint efectes sobre alguns sectors de l’economia. Segons l’economista en cap de l’OCDE, ara les institucions han respost més ràpidament a la crisi que durant la crisi financera. “No hem de fer un ajust ràpid. No hem de repetir els errors del passat”, ha dit Boone, que ha alertat que la crisi pot augmentar les “divergències” dins de la UE.
Paral·lelament, la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, ha reclamat “no retirar massa ràpid” el suport a l’economia. “El que vam fer immediatament després de la crisi financera va portar conseqüències negatives involuntàries”, ha dit en la seva intervenció en un acte del ‘think tank’ Bruegel i l’Institut Montaigne. Georgieva també ha instat els governs a “gastar” per pal·liar els efectes de la crisi per la covid-19, però ha remarcat la necessitat que els estats tinguin un pla de creixement després de la crisi. A més, ha advertit que “els diners no poden ser gratis sempre”, en referència als tipus d’interès baixos, perquè no són positius ni per a la solidesa del sistema bancari ni per a l’economia.
