Redacció
Diputats de diversos partits polítics europeus van criticar ahir la decisió de la Comissió Europea de congelar els fons estructurals destinats a Espanya i Portugal, que s’ha titllat d’”absurda”, i van demanar que la paralització sigui només “testimonial”. Brusel·les es veu forçada a paralitzar els fons estructurals destinats als dos països durant el 2017 fins que Madrid i Lisboa presentin noves mesures per complir amb la reducció de dèficit públic exigida per la Unió Europea.
“La suspensió de part dels fons estructurals no té cap impacte a curt termini”, va assegurar davant el Parament Europea la comissària europea de Política Regional, Corina Cretu. La responsable va assegura que no es tracta d’una sanció, sinó d’una mesura “temporal”, que només afectaria als pagaments previstos pel 2020.
Malgrat tot, les crítiques van arribar des de tots els sectors de l’arc parlamentari europeu. L’eurodiputat del PP i vicepresident de l’Eurocambra, Ramón Luis Valcárcel, va afirmar que es tractava d’una mesura “desproporcionada i únicament punitiva”, que “llastraria la recuperació econòmica espanyola i europea”, recollia Europa Press. “Això és el que alimenta el populisme […], el que destrueix la Unió Europea”, va assegurar.
A la vegada, l’eurodiputat socialista italià Andrea Cozzolino, va titllar la congelació “d’absurda i també poc intel·ligent”. D’altra banda, Lambert Van Nisteelrooij, del Partit Popular Europeu demanava a la Comissió Europea a buscar una alternativa diferent al correctiu actual.
Congelació “testimonial”
Tot i que la Comissió Europea està forçada a congelar part dels fons estructurals espanyols i portuguesos, té potestat per decidir la quantitat posada “en quarantena”. Per això, l’europarlamentari socialista espanyol Jonás Fernández demanava a l’executiu europeu que sigui transparent amb el càlcul d’aquesta xifra, i que l’import final sigui “testimonial”.
L’executiu europeu, però, va seguir defensant la magnanimitat de la mesura, i va recordar que ja s’havia perdonat a Espanya una primera multa l’estiu passat, que podria haver suposat el 0,2% del PIB. El comissari de Treball i Creixement, Jyrki Katainen, va recordar que els dos països tenen una primera opció per posar fre a la congelació de fons aquest 15 d’octubre, quan els diversos governs han de presentar els pressupostos pel proper any i un llistat de mesures per corregir possibles desviacions respecte a l’objectiu de dèficit fiscal fixat per Brusel·les.
De moment, el govern espanyol ja ha anunciat una reforma de l’Impost de Societats, durament criticada pels principals representants empresarials, per a recaptar 8.000 milions d’euros addicionals i poder complir l’objectiu de dèficit establert per la Unió Europea el 2016, del 4,6% del PIB.
