La declaració de l’estat d’alarma juga a favor dels afectats pel cas del Banc Popular i perjudica el Santander, l’entitat que va comprar el Popular per un euro i que s’ha de fer càrrec de compensar als inversors. Segons la Llei del Mercat de Valors, el termini per efectuar reclamacions relacionades amb la compra de certs productes financers del Popular (bons convertibles, per exemple) prescrivia el pròxim 7 de juny, tres anys després que el Santander comuniqués l’adquisició. Amb l’estat d’alarma, aquest termini s’ha allargat tres mesos i, de retruc, està provocant una allau de noves reclamacions. “Durant el confinament, els ingressos de les famílies han caigut, i la gent ha pres la iniciativa per reclamar els seus diners”, assenyala ASUFIN.
Segons la presidenta de l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), Patricia Suárez, “l’estat d’alarma ha afavorit que els consumidors hagin decidit posar-se mans a l’obra”. Tot i que l’organització no disposa de dades concretes, sí que afirma que ha notat un fort increment en el nombre de consultes que els han arribat durant els últims dies, estiguin relacionades amb el cas del Popular o amb la contractació d’altres productes financers com les hipoteques amb clàusules IRPH o les targetes ‘revolving’.
Així ho confirma el soci fundador de Navas & Cusí Advocats, Juan Ignacio Navas, especialitzat en dret bancari, financer, comunitari i mercantil. “Durant l’últim mes hem rebut al voltant de 200 consultes sobre el cas del Popular, cinc vegades més respecte al què estem acostumats habitualment”, afirma. Aquesta nova allau de consultes també ve motivada per la gran bossa d’inversors que encara no havia mogut fitxa, una quantitat que es desconeix però que des d’ASUFIN asseguren no és poca. “Tot i que hi ha una gran oferta d’advocats que es dedica a resoldre temes financers, entre un 70% i un 80% dels consumidors no reclamen”, apunta Patricia Suárez. Malgrat que el Santander no ha donat a conèixer el nombre d’accionistes afectats pel cas del Popular, la Junta Única de Resolució (JUR) europea va informar l’octubre de 2018 que havia rebut 12.000 queixes sobre la resolució preliminar que evitava compensacions als seus inversors. Per altra banda, el Popular comptava amb uns 300.000 accionistes un cop es va formalitzar la compra per part del Santander.
Enviar un burofax: la solució per no perdre el dret a reclamar
Encara que l’estat d’alarma hagi ofert una pròrroga a tots aquells afectats que volen reclamar, tant els advocats com les les associacions de consumidors recomanen actuar amb seny a l’hora de tramitar les demandes. En aquest sentit, la llei fixa que el termini de prescripció pot quedar suspès o paralitzat mitjançant l’enviament d’un burofax a l’entitat bancària (en aquest cas el Santander). Una vegada realitzat aquest tràmit, els afectats disposen de tres anys més per presentar una demanda. “A hores d’ara, nosaltres recomanem que s’interrompi la prescripció i es presenti una denúncia amb més calma; la nostra feina té una part artesanal i no volem fer un nyap”, explica Juan Ignacio Navas.
De fet, aquest advocat lamenta la poca informació que s’ha donat sobre el tema i indica que molts dels clients pensen que el termini per presentar una denúncia formal venç durant els pròxims mesos. Navas demana “paciència” i recorda que més del 80% dels afectats pel cas del Popular han guanyat la batalla judicial “quan l’acció ha quedat ben plantejada”. “La jurisdicció és lenta i hem de fer les coses bé”, afegeix.
L’onada de reclamacions, a més, obre una nova incògnita. Com es resoldran les noves sentències dins un escenari de “nova normalitat”? La presidenta d’ASUFIN creu que el sistema judicial i les entitats financeres encara han de resoldre “la gran bretxa digital” que pateixen, tot i que es mostra optimista de cara al futur. “Durant aquests dies hem vist judicis en línia que han funcionat molt bé”, explica. Per altra banda, comenta que el sistema judicial espanyol ja estava saturat abans de la crisi del coronavirus, així que l’escenari de cara els pròxims dies tampoc canviarà tant.
Un cas carregat de polèmica
Gairebé tres anys després que el Santander adquirís el Popular pel preu simbòlic d’un euro (l’entitat liderada per Ana Botín va haver de realitzar una ampliació de capital de 7.000 MEUR), l’Audiència Nacional segueix investigant les presumptes irregularitats que van provocar la fallida del banc. Els dos últims presidents del Popular (Ángel Ron ho va ser entre 2006 i 2017 i Emilio Saracho va ocupar el càrrec durant uns pocs mesos) van llençar-se acusacions creuades al Congrés dels Diputats a l’hora d’assenyalar qui era el principal culpable de la desaparició de l’entitat.
Per altra banda, el tribunal va decidir obrir diligències a finals de l’any passat contra la JUR i Deloitte en detectar un possible delicte de falsificació documental en l’informe que assenyalava la inviabilitat del banc. De moment, la crisi del coronavirus també ha posposat les declaracions de testimonis com la mateixa Ana Botín o el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos (llavors ministre d’Economia del govern espanyol) per resoldre el cas.
