L’esborrany dels pressupostos generals de l’Estat que el Consell de Ministres aprova aquest dimarts inclou un augment de l’Impost de Societats que limita les exempcions per filials, un increment d’1 punt de l’Impost del Patrimoni per a patrimonis de més de 10 milions d’euros, suma 3 punts a l’impost de l’IRPF a les rendes de capital de més de 200.000 euros, i augmenta 2 punts l’IRPF per a rendes de treball de més de 300.000 euros. Segons han anunciat el president espanyol, Pedro Sánchez, i el vicepresident segon, Pablo Iglesias, la despesa que contemplen els comptes ascendeix a 239.765 milions d’euros, un 10,3% més que aquest any. Sánchez ha afirmat que aquests són uns pressupostos “indispensables” i Iglesias que obren una “nova etapa”.
Sánchez i Iglesias han comparegut plegats a La Moncloa a les 9 del matí per anunciar els eixos del projecte que aprova el Consell de Ministres i que ja inclou l’avançament de 27.000 MEUR de fons europeus del Pla de Recuperació.
El president espanyol ha afirmat que són uns comptes que dibuixen “un abans i un després” i fan possible un “gran canvi” cap a la transició ecològica, la digitalització de l’economia, la cohesió territorial i social i la igualtat de gènere.
Els comptes del govern espanyol incrementen en un 46% l’aportació de l’Estat al sistema de dependència, 600 MEUR més per “reduir les llistes d’espera” i millorar la prestació, i més de 700 MEUR en inversions per millorar l’atenció per transitar cap a un model “d’atenció domiciliària”.
Cuidadors per a menors de 14 anys
L’esborrany també recull una inversió de 200 MEUR per impulsar l’educació de 0-3 anys, a més de 300 milions per igualar els permisos de maternitat i paternitat en 16 setmanes per a cada progenitor, intransferibles i remunerats al 100%, i 200 milions per donar suport a la conciliació de menors de 14 anys “a través de la contractació pública de cuidadors professionals”.
2.000 MEUR més per a polítiques d’ocupació
Els pressupostos inclouen un augment de 2.000 MEUR per a polítiques d’ocupació, 200 dels quals destinats a reforçar els serveis socials, l’actualització de les pensions a l’IPC i l’augment de les pensions no contributives al doble de l’IPC.
Augment del 5% de l’IPREM
També inclouen un augment del 5% de l’IPREM, l’indicador de renda, perquè les prestacions per desocupació augmentin. L’increment millorarà les prestacions dels aturats de llarga durada i les ajudes al lloguer i beques, entre altres. A més, el projecte inclourà 250 MEUR més per augmentar les beques universitàries. És el primer augment des del 2016 i suposa el major increment des de la creació de l’IPREM
70,2% més per a beques
El projecte de pressupostos suposa un increment del 70,2% de la partida de beques fins als 514 MEUR i un pla de formació professional per als pròxims 4 anys que suposa una inversió de 1.500 MEUR.
5.106 MEUR públics i privats per a la innovació
L’esborrany preveu destinar 5.106 MEUR de diners públics i privats a innovació, un 80% més. A més el Ministeri de Ciència i Innovació tindrà un pressupost de 3.232 MEUR, un 60% més que fins ara. El Ministeri de Transició Ecològica disposarà d’un pressupost d’11.935 MEUR per a polítiques verdes.
Augment del 114,8% de les inversions en infraestructures
El projecte inclou un augment del 114,8% de la inversió en infraestructures amb 6.161 MEUR més que a l’exercici anterior, i les partides a la Indústria creixeran en 5.700 MEUR. També creixen les ajudes a sectors afectats pel covid, com el comerç, el turisme i les PIMEs creixen un 150% amb 1.338 MEUR més per al 2021.
Pel que fa a habitatge, les partides creixen en un 367,9% més, 1.772 MEUR. Les partides per a la agricultura, pesca i alimentació creixen en 790 MEUR.
25,6% més a Cultura
L’esborrany inclou un augment del 25,6% del pressupost per al sector de la Cultura, que segons Sánchez es vital per a la recuperació.
0,9% a treballadors públics i pensions
Els comptes contemplen un augment del 0,9% del sou dels treballadors públics i les pensions. A més les pensions no contributives creixen el doble de l’IPC, un 1,8%.
3.064 MEUR més a sanitat
En el clima de pandèmia, els pressupostos també destinen 3.064 MEUR més a Sanitat, un 151,4% més. D’aquests 2.240 MEUR es destinaran a la compra de vacunes i a reforçar l’atenció primària. També creixen en 60 MEUR les partides per a la lluita contra la pobresa infantil.
Augment d’impostos a rendes altes
El projecte de pressupostos inclou un augment dels impostos a les rendes més altes. En primer lloc incrementa l’Impost de Societats per a grans grups empresarials limitant les exempcions per dividends i plusvàlues generades per la seva participació a filials.
També augmenta 1 punt l’Impost de Patrimoni per a patrimonis de més de 10 MEUR, 3 punts l’IRPF per a rendes del capital de més de 200.000 euros, i 3 punts l’IRPF per a rendes del treball de més de 300.000 euros. A més l’executiu estableix una tributació mínima del 15% per a socimis, i es redueixen les desgravacions als plans de pensions privats.
Ingrés Mínim Vital
Els pressupostos també incorporen millores per a l’Ingrés Mínim vital. Redueix de 3 a 2 anys de vida independent el termini que els joves de menys de 30 anys han de demostrar per poder demanar l’ajuda. Això, segons l’acord assolit entre el PSOE i el PP “facilitarà que un major nombre de joves hi pugui accedir si la seva situació econòmica empitjora”. Les formacions de govern també han establert la possibilitat que els serveis socials puguin acreditar alguns dels requisits exigits per poder accedir a l’IMV per donar resposta a alguns dels problemes detectats en la tramitació de la prestació.
Regulació de lloguers
En el marc dels pressupostos, PSOE i Podem s’han compromès a impulsar una regulació dels preus dels lloguers –amb criteris semblants a la vigent a Catalunya- que arribarà al Consell de Ministres “en un termini màxim de tres mesos” i al Congrés en un de “quatre mesos”.
Per redactar la llei es conformaran diferents grups de treballi el text arribarà al Consell de Ministres de la mà del Ministeri de Transports i la vicepresidència segona. Concretament la llei habilitarà les comunitats autònomes i els ajuntaments perquè a partir d’un sistema d’índex de referència de preus del lloguer desenvolupat pel Ministeri de Transports “puguin establir el seu índex de preus d’acord a una metodologia objectiva i subjecta a revisió periòdica”.
A més el text convalidarà els avenços de les CCAA que –com Catalunya- tinguin definit un sistema de referència de preus, i articularà mecanismes perquè les administracions declarin que una zona té el mercat tensional “quan s’hagi produït un increment abusiu i sostingut de les rendes de lloguer”.
A aquestes zones “s’establiran mecanismes de contenció o eventualment de baixada dels preus tan en nous contractes amb en els existents”. A més, d’acord a la informació dels índex de preus, “es contindran els augments injustificats als nous arrendaments prenent com a referència el preu del contracte de l’arrendament anterior i acotant els increments permesos a les situacions que continguin la llei d’habitatge”.
