Les famílies catalanes destinen el 7% de la renda al pagament de les universitats, mentre que el País Basc, aquest esforç és del 3,2%. Així ho assenyala un informe de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) que situa Catalunya com la comunitat autònoma on aquest esforç és més alt, a causa de les taxes universitàries. La segueix Extremadura, amb un 5,7% d’esforç, en ser la regió amb una renda familiar més baixa. Els estudis universitaris a Catalunya, segons les dades de la CRUE del curs 2017-2018, són els més cars de l’Estat i multiplica per 2,8 els preus de Galícia, en el cas dels graus, per 3 els d’Andalusia en el cas dels màsters habilitants i per 3,8 també els d’Andalusia en el cas dels màsters no habilitants. De mitjana, aquest esforç se situa a tot l’Estat al 4,6% de la renda.
Segons les dades recollides per la CRUE, les universitats públiques tenen diferències “notables” de nivells de finançament que reben anyalment del pressupost públic de la comunitat corresponent. La diferència entre finançament per estudiant va arribar, el 2017, als 71,2 punts percentuals.
Es calcula que a l’Estat, el 73% dels estudiants universitaris paguen taxes acadèmiques, una proporció que només supera Itàlia, Bèlgica, Holanda, Portugal i Regne Unit, entre els països de la UE-23. Espanya manté un nivell de preus que se situa en el terç més alt d’aquests 23 països. Pel que fa a les beques, la CRUE assenyala que 45.000 alumnes que compleixen les condicions econòmiques per optar a l’exempció de taxes no hi accedeixen per no complir les condicions acadèmiques (un 6,5 d’expedient acadèmic), de manera que ”aboca” les famílies a fer un esforç econòmica més gran.
El finançament públic del sistema universitari espanyol se situa un 14,5% per sota de la mitjana de la UE i de l’OCDE, i segons la CRUE calen 1.600 MEUR més per superar la ”insuficiència de recursos públics”. Segons l’informe, l’educació superior espanyola era el 2017 un 16% més barata, en termes de PIB, que fa vuit anys i fins i tot, que en fa 22. Per això, la CRUE considera que les universitats públiques són ”globalment” entre un 15% i un 16% més barates que fa deu anys, una tendència, asseguren que han seguit la majoria dels països desenvolupats.
L’informe també conclou que la despesa empresarial en I+D resepcte el PIB a l’Estat se situa a la meitat que el Regne Unit i a una quarta part d’Alemanya. També destaca, l’informe, que Espanya fa un esforç en investigació ”clarament inferior” al de la mitjana dels països de l’OCDE i de la zona euro, i consideren que l’esforç continua en descens després de la crisi econòmica, en una dinàmica ”diferent” a la de la majoria dels països avançats del món que han començat a fer créixer l’esforç en despesa I+D.
L’informe de la CRUE també fa referència a les possibilitats d’ocupabilitat dels graduats. Es calcula que a Espanya, els treballadors amb educació superior tenen una taxa d’ocupabilitat un 17,4% més alta que la del mercat de treball en general, davant un 11,3% de l’OCDE i un 12,4% de la UE-21. També calculen que té un 39,3% menys de taxa d’atur. A banda, a l’Estat un adult amb educació superior pot arribar a tenir ingressos anuals un 52% superiors als d’una persona amb un nivell de formació d’educació secundària. Amb un màster, la diferència pot ser del 85%.
