Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Més de 3.000 professionals, presència a Catalunya, Castella – La Manxa i Xile, i un volum de negoci de 75 milions d’euros. Podria ser la targeta de presentació de qualsevol empresa en procés d’expansió, però es tracta de Suara, un dels principals casos d’èxit del món cooperativista català. La societat, dedicada a l’atenció a les persones, compta amb més de 1.000 socis copropietaris del projecte, i busca, més enllà dels beneficis, generar un impacte positiu en el territori. “Tot l’excedent cooperatiu l’hem reinvertit en l’objecte social de la cooperativa, i l’últim any, entre tots els socis vam acordar que destinaríem una part al compliment de l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible de l’ONU”, explica a Més Economia la directora general, Àngels Cobo.
Suara és un bon exemple d’un sector encara modest dins de l’economia catalana, però que desperta un interès cada cop major entre empresaris i població. “La crisi econòmica ha provocat un canvi important, i al crear una empresa ja no només es pensa en els beneficis, sinó que també es tenen en comptes valors com la participació en el territori i l’economia social”, argumenta Perfecto Alonso, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Des de Suara també admeten que empreses i escoles de negoci s’han interessat més durant els últims anys pel seu model, però expressen el seu temor a que es tracti “d’una moda passatgera”.
De moment, es tracta d’un àmbit que genera uns beneficis molt superiors al seu pes empresarial: si bé les cooperatives suposen un 0,9% de les societats actives al Principat, generen una ocupació de l’1,6%, i la seva aportació al PIB és del 2,87%, segons dades recollides per la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya de l’any passat, elaborada pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). “És un sector petit, però que té un bon creixement tant en termes d’ocupació com de demografia empresarial”, explica a Més Economia Marta Olivella, tècnica del CTESC i coautora de l’informe.
La Generalitat ja va apostar per potenciar el model amb l’aprovació d’una nova llei de cooperatives al 2015, que rebaixava de tres a dos el nombre de socis necessaris per crear-ne una, i establia un procediment exprés per obrir una entitat d’aquest tipus. Durant el 2016, es van crear fins a 177 noves societats cooperatives, un creixement molt superior a les 56 noves cooperatives registrades a la Seguretat Social a Navarra, les 44 del País Basc o les 36 d’Aragó. Fins a un 68% de les cooperatives catalanes se situen a la demarcació de Barcelona, i tres quartes parts són de treball associat.
Treball de qualitat
Un dels avantatges més clars del moviment cooperatiu és la creació de llocs de treball de qualitat, amb estàndards molt superiors als de gran part del mercat laboral. “Hi ha una presència molt equilibrada entre homes i dones, una alta presència de contractes indefinits, i ofereix una ocupació de major estabilitat”, destaca Olivella. A la vegada, és un sector on més del 58% dels treballadors té més de 40 anys. A Catalunya, l’ocupació del sector va augmentar en més de 2.500 persones el 2016, fins a arribar a prop de 46.000 treballadors.
“El model cooperatiu genera un sentiment de pertinença, que permet alliberar-nos de la solitud, ja que els socis se senten part d’un projecte col·lectiu, i això és clau”, comenta Àngels Cobo, la directora general de Suara. Cobo admet que la presa de decisions pot ser “complexa” en casos com el seu, ja que la cooperativa compta amb més de 1.000 socis, però que permet que tots els copropietaris coneguin la situació de l’entitat i realitzin propostes. “Les millors decisions mai surten dels despatxos”, subratlla.
Falses cooperatives
Durant els últims mesos, el sector s’ha enfrontat a un nou repte: el de l’aparició de falses cooperatives, usades per indústries com la càrnia per desregular les condicions de treball dels empleats. Segons denunciava l’UGT, l’ús de cooperatives permet a les empreses càrnies evitar que els treballadors no es regeixin pel conveni col·lectiu i acabin comptant amb salaris molt baixos i comptin amb menys hores de descans, recollia Catalunya Diari.
A principis de juny es va modificar la legislació per evitar aquest “ús fraudulent”, i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat va atorgar un mes a les cooperatives del sector carni perquè acreditin “el compliment de la Llei de cooperatives o bé facin una declaració responsable” abans que finalitzi juliol. La mesura s’ampliarà a totes les cooperatives de més de 25 socis a partir del setembre.
De moment, des de la Federació de Cooperatives de Treball es veu la modificació legislativa “com un primer pas” per solucionar la situació, però adverteixen que el problema “encara no està solventat”.
