Eduard Fernández (@eduard_bcn)
L’Estat espanyol posa noves traves pel retorn de les clàusules sòl als consumidors afectats. Avui han obert les portes els 54 nous jutjats uniprovincials especialitzats en les reclamacions de clàusules hipotecàries, dissenyats per fer front a la previsible allau de demandes causades per la finalització del termini de quatre mesos que l’executiu espanyol va establir per resoldre les reclamacions de manera extrajudicial.
Malgrat tot, la mesura ha estat durament criticada pel sector de l’advocacia, que considera que dificultarà l’accés a la justícia a la ciutadania. Diverses associacions d’advocats han denunciat que l’establiment d’un sol tribunal a nivell provincial per resoldre el problema suposarà que els ciutadans hagin de perdre temps i diners desplaçant-se per tal de defensar els seus casos. A la vegada, que s’hagin elegit fins a 67 nous jutges en pràctiques designats per reforçar aquests tribunals “especialitzats” també ha causat malestar entre el gremi.
“Es tracta d’una mesura dissuasiva, ja que, davant el previsible col·lapse judicial i les dificultats, provocarà que alguns afectats acceptin les compensacions ofertes pels bancs”, destaca Verónica Dávalos, vinculada a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i a la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH). L’advocada comenta, a més, que els nous jutjats no permeten que els demandants usin perits econòmics per contrastar el càlcul del total a retornar, i per tant, generarà una “situació d’indefensió” que no permetrà contradir les “trampes” que realitzen les entitats per acabar abonant quantitats menors a les reals.
El Consell de l’Advocacia Catalana ja ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem, demanant una suspensió cautelar de l’acord del Consell General del Poder Judicial. De manera similar, el Consell General de l’Advocacia Espanyola també ha mostrat el seu rebuig al pla, i denuncia que suposarà una “desigualtat entre les entitats financeres demandades i els ciutadans”, ja que els segons hauran de destinar més recursos econòmics a reclamar judicialment els diners de les clàusules sòl. Des del sindicat Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) també mostrava la seva preocupació per “la falta de coordinació, l’excés d’improvisació i l’absència de claredat” en la iniciativa governamental, recollia El País.
Jutjats sota pressió
El sector fa mesos que alerta de la manca de recursos i de la incapacitat per fer front a l’allau de demandes provocades per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que obligava als bancs a retornar el total pagat de més a causa de les clàusules sòl de la hipoteca. Ja fa uns dies, Més Economia detallava les estratègies usades per diversos bancs per obstaculitzar aquests processos judicials, que, juntament amb les llargues esperes del sistema, poden dissuadir a molts clients d’acceptar les ofertes fetes per part de les entitats, sovint inferiors a la quantitat final a retornar.
Dávalos creu que convertir jutjats de primera instància en aquestes noves corts especialitzades no té sentit, i creu que l’ideal hauria estat obrir noves audiències i dotar de més personal el sistema. A la vegada, l’advocada suggereix que, per tal d’evitar la pressió sobre el sistema de justícia, el Ministeri d’Economia podia haver posat en funcionament un mecanisme en línea “transparent i eficaç”, que permetés el càlcul i el retorn immediat dels diners de les clàusules sòl per part dels afectats.
