L’energètica pública que promou el Govern se centrarà en produir i gestionar energia i “en cap cas” serà una comercialitzadora, segons els plans de la conselleria d’Acció Climàtica que dirigeix Teresa Jordà. L’executiu català pretén “influir des de l’administració” en el sector de l’energia, i convertir l’administració en generadora d’energia en espais públics com edificis, infraestructures, carreteres, embassaments o canals. L’energètica pública, a més, ha de poder participar en la propietat de noves plantes de generació renovable o entrar en la gestió de les centrals hidroelèctriques on caduquin les concessions. N’hi ha una, per exemple, que caduca el 2026.
De fet, el Govern ja preveu una partida en els nous pressupostos per crear un equip de persones que treballi per “identificar” les possibles estratègies d’aquesta nova energètica pública, que encara no té data per ser una realitat. Entre d’altres mesures, l’executiu planteja l’opció d’instal·lar plaques solars als sostres d’edificis públics, o utilitzar terrenys de titularitat pública actualment en desús o sense una finalitat clara per a la instal·lació de noves plantes d’energia renovables, que podrien ser, llavors, de l’energètica pública.
