Almenys 30.000 persones van treballar en l’àmbit de la llar i les cures sense contracte ni alta a la Seguretat Social l’any 2023, més d’un terç dels 87.000 ocupats al sector segons dades recollides a l’informe ‘El treball de la llar i les cures a Catalunya’. Tot i que des del 2012 la llei obliga les llars a formalitzar aquestes relacions laborals, un canvi que va ajudar a reduir el treball irregular, aquest no acaba de desaparèixer. De fet, els darrers tres anys ha repuntat la taxa d’informalitat del 20% fins al 35% de l’ocupació. Diverses fonts assenyalen a l’ACN que la raó principal és la creixent demanda social de cures que és atesa majoritàriament per dones estrangeres, molt sovint en situació administrativa irregular.
El treball de la llar engloba tasques com la cura de persones dependents, feines de neteja i cuina, o el cangur d’infants, totes al sí dels domicilis, i està marcat per un important nivell d’informalitat laboral en l’àmbit de les relacions laborals que s’estableixen directament entre famílies i treballadors, sense empreses intermediàries. Aquest àmbit, el de les llars que ocupen directament personal domèstic, és el que analitza l’informe ‘El treball de la llar i les cures a Catalunya’, de l’Observatori del Treball i Model Productiu, del departament de Treball i Empresa.
Les dades
Pel que fa al nombre total de treballadores del sector, va créixer un 14% l’any passat fins a les 87.000 persones ocupades. Paradoxalment, això ha anat acompanyat d’una caiguda del nombre d’afiliacions a la Seguretat Social (-0,6%) i una davallada del nombre de nous contractes (-21%), dues dades que expliquen com el creixement de l’ocupació al sector és de caràcter irregular.
En concret, l’índex d’informalitat (la proporció de treball submergit respecte el total d’ocupats) ha arribat al 35%, i acumula tres anys de pujada. És deu punts més alt que el registrat el 2022 (25,9%) i quinze més que el que hi havia el 2020 (20%). A més, diverses fonts consultades per l’ACN sostenen que el percentatge de persones treballant de forma irregular en domicilis pot ser encara més alt.
Des de l’entitat Anem per feina, membre de la Xarxa Treball de la llar just, consideren que “no es recull la imatge real del sector”, degut a l’alt nivell d’informalitat i la situació administrativa irregular de moltes de les persones que s’hi dediquen.
I això que l’informe ja apunta fins a quin punt aquest és un entorn absolutament feminitzat, on les dones van signar el 91% dels contractes laborals el 2023 i representen el 95% de les afiliacions al règim especial del treball de la llar de la Seguretat Social. Precisament aquest dissabte 30 de març se celebra el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, en femení. Segons les dades dels inscrits al règim especial del treball de la llar de la Seguretat Social corresponents a l’any 2023, el 47,4% dels treballadors en alta són estrangers, i si es mira per nombre de contractes, fins a un 62,9% van ser firmats per persones estrangeres no comunitàries.
De nou, Moreno sosté en base a la seva experiència de 25 anys que, tan el volum de persones que treballen sense contracte (30.000, segons l’Observatori, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa), com el percentatge de dones i de dones estrangeres, són encara molt superiors que el que diuen aquestes estadístiques.
Les raons de l’augment de la informalitat
Des de la Xarxa, atribueixen la gran informalitat que afecta aquest entorn laboral al fet que és un “espai d’oportunitat” per a les persones nouvingudes i que es troben en situació irregular, “que s’han de guanyar la vida i aquí troben una via d’ingressos”. Això, afegeix, està coincidint amb una creixent “necessitat de serveis de cures per part de les famílies” i una cobertura insuficient de la demanda per par de l’administració.
Manuela Fernández, activista del sindicat independent SindiLlar, afegeix que la principal causa de tanta informalitat és la falta de permisos de residència i treball d’un gran nombre de dones migrants sense documentació, “que estan sostenint l’absència de l’Estat en l’àmbit de les cures”. “La llei els exigeix estar tres anys en situació irregular fent feines que ningú vol fer”, diu sobre el procés de regularització per arrelament social amb oferta de feina que estableix la llei d’Estrangeria. “Caldria almenys agilitzar els tràmits administratius”, reclamen des de la Xarxa.
Drets laborals en el treball informal
Els drets laborals i les condicions de treball depenen molt de la situació contractual de la treballadora. És clar que la precarietat més gran afecta l’ocupació informal, entorn en el qual la remuneració, els descansos diaris i setmanals o la possibilitat de fer vacances depenen de la bona voluntat de les llars on treballen. Amb tot, fins i tot en situació irregular, la llei “diu que si estic treballant tinc els mateixos drets que si tingués papers”, recorden des de la Xarxa. En aquest sentit, part de la tasca de l’entitat és l’assessoria i la mediació entre famílies i treballadores per mirar de dignificar la feina de la llar fins i tot sense haver-hi contracte. Des de SindiLlar, recorden que també hi ha la via judicial, i “animen” les treballadores sense contracte a “denunciar” quan no es respecten els drets bàsics. “Hi tenen dret, no les expulsaran del país per demandar en la seva situació”, diu Fernández.
Quant a l’ocupació reglada hi ha hagut avenços els darrers anys, tot i que “insuficients” i amb un marc normatiu “pobre” i sovint “desconegut per les parts”, segons les mateixes fonts. Amb dades de l’Observatori, el salari brut mitjà mensual dels treball de la llar va ser el 2023 de 1.396 euros a jornada complerta, lleugerament per sobre del salari mínim interprofessional (1.080 euros) però lluny del salari brut mitjà català, de 2.341 euros. A més, els contractes a temps parcial tenen una presència força més elevada que en el conjunt de la contractació, amb el 46,8% del total, pels quals reben de mitjana 609 euros bruts mensuals (gairebé 300 menys que la remuneració mitjana per aquest tipus de contractes).
L’atur, un dret recent
Pedro Moreno sosté que la situació ha millorat de forma general però també insuficient. “Les jubilacions que cobren són millors ara, tenen dret a l’atur, es cobreixen les baixes i els accidents laborals”, enumera. L’atur és, de fet, un dret molt recent per a les treballadores de la llar, tot just des de l’any 2022, a partir d’un decret del govern espanyol que també va regular i assumir les indemnitzacions dels contractadors que es declaren insolvents.
Tanmateix, la sol·licitud de l’atur recau en les treballadores, cosa que dificulta sovint el seu gaudi, i a més només aplica a les cotitzacions a partir de l’entrada en vigor del decret. “Suposa no reparar una injustícia històrica amb aquest col·lectiu”, diu Manuela Fernández, de SindiLlar.
40 anys treballant “sense descans”
Ho sap bé Marga Azucena, treballadora de la llar que ha fet tota mena de feines domèstiques des que va aterrar a Catalunya a principis dels anys 80 i que per primera vegada ha tingut ara “uns mesos d’atur”, però menys dels que creu que mereix “amb tots els anys cotitzats”.
Aquesta guatemalenca de 62 considera que ha tingut “sort” en la professió, sempre contractada per famílies que, diu, l’han “tractat bé”. Això no obstant, relata fins a quin punt la feina ha sigut dura: “No he tingut mai descans, ni vacances, ni baixes. Gràcies a aquesta feina he tirat endavant dos fills i una casa, però no vaig tenir ni baixa de maternitat: al cap de 20 dies dels seus naixements ja treballava perquè, sinó, es morien de gana”. Malgrat haver treballat “moltes hores per una misèria” de sou, Azucena no es penedeix d’haver agafat aquest camí, i diu que vol seguir treballant almenys tres anys més per poder cobrar la jubliació. “A veure si ho aconsegueixo”.
Des de la conselleria de Drets Socials exposen que “s’estan fent avenços per a la formalització del sector i per millorar les condicions laborals de les treballadores”, i destaquen l’acord amb les principals patronals i sindicats majoritaris assolit l’any 2023 per millorar les tarifes dels serveis (al novembre es va aprovar destinar 127 M€ a finançar la pujada de tarifes).
El departament coincideix en l’anàlisi que l’augment de la informalitat té molt a veure amb l’arribada “de moltes persones d’origen estranger, una part important de les quals no té permís de treball”. En aquest sentit, apunten que els permisos de residència són competència de l’Estat espanyol, “que no té en compte peticions” del mateix departament en el sentit d’accelerar els tràmits. En aquest sentit, l’àrea del Govern que lidera Carles Campuzano advoca per modificar el reglament d’estrangeria per regular la feina d’aquestes treballadores i reduir així l’economia submergida en l’àmbit del treball de la llar i les cures.
