El PIB de Catalunya ha caigut un 11,5% el 2020, fins a 224.125 milions d’euros, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest descens és una dècima superior a les xifres avançades pel mateix òrgan a principis de febrer, quan s’apuntava una davallada de l’11,4%. L’evolució de l’economia catalana ha estat cinc dècimes inferior a l’estimació avançada per a l’economia espanyola (-11%) i està cinc punts per sota de la mitjana europea (-6,3%). La demanda interna ha caigut un 9,5% el 2020, principalment per la disminució del consum de les llars (-12,5%) en un context de restriccions de la mobilitat i activitat, reducció de l’ocupació i incertesa econòmica.
La caiguda de l’economia catalana sintetitza l’impacte global de la pandèmia, ja que representa la davallada més important de l’activitat registrada a l’estadística oficial i implica un retrocés equivalent al creixement dels darrers quatre anys. L’únic element que compensa parcialment la caiguda des de l’òptica de la demanda és el consum de les administracions públiques, amb un augment del 5,1%. Tot i això, la disminució de la formació bruta de capital ha estat d’un 13,6%.
En relació amb el sector exterior, les exportacions s’han reduït un 22,6%. Aquesta dada és conseqüència de la disminució de les exportacions de béns i serveis, amb una caiguda de l’11,5%, i el deteriorament del consum dels estrangers al territori, amb una davallada del 80,1%. Les importacions han estat un 18,7% inferiors a les registrades l’any anterior, en coherència amb l’evolució negativa de la demanda de béns de consum i d’inversió. La reducció del consum dels residents a l’estranger ha estat d’un 67% i la caiguda de les importacions de béns i serveis, d’un 15,7%.
Des de la perspectiva de l’oferta, els serveis han caigut un 11,7%. La davallada registrada és “insòlita” per la seva intensitat, ja que durant la crisi anterior cap any va disminuir més d’un 1%. El descens del 2020 prové, sobretot, de la caiguda del 25,2% en el comerç, el transport i l’hostaleria i, en particular, la davallada del transport aeri i l’hoteleria.
Per altra banda, la reducció del 8,5% de les branques d’activitats immobiliàries, professionals i altres ha afectat de manera irregular els seus components. L’administració pública, educació, sanitat i serveis socials és l’única branca que creix, un 3%, i fins i tot supera l’increment de l’any anterior.
La indústria i la construcció han registrat taxes de variació negatives, amb caigudes del 9% i el 15,4%, respectivament. Tot i això, aquestes han estat inferiors a les assolides durant la crisi de 2008. Per la seva banda, el sector agrari ha disminuït un 2,6%. La indústria ha estat molt condicionada per les afectacions de l’activitat no essencial en el primer semestre de l’any. En concret, ha estat important la caiguda de la producció de la indústria de l’automoció, metal·lúrgia i tèxtil, que contrasta amb una certa estabilització de l’activitat en la indústria alimentària o farmacèutica.
Evolució de l’economia en el quart trimestre
En el quart trimestre, la caiguda ha estat d’un 9% en termes interanuals i un 0,6% en comparació amb els tres mesos anteriors. Al llarg del 2020 l’evolució trimestral és especialment abrupta en el segon trimestre de l’any, amb una davallada del 21,6%, a conseqüència de les mesures adoptades per prevenir la pandèmia. En el tercer trimestre es va recuperar l’activitat econòmica, amb un retrocés del 9,6%, una tendència que s’ha mantingut en el darrer trimestre de l’any.
Des de l’òptica de la demanda, el component que més ha influït en la dinàmica ha estat la caiguda de la demanda interna, d’un 7%, per la reducció del consum de les llars fins al 10%. La formació bruta de capital també presenta una taxa negativa del 10,4%, principalment per la formació bruta de capital fix de la construcció (-15,9%).
D’altra banda, el consum de les administracions públiques ha crescut un 6%, un punt i dues dècimes més que el trimestre anterior. Les exportacions han caigut un 11,8% i les importacions totals un 7,7%. Tot i això, aquestes dades suposen una millora respecte al tercer trimestre. Això es deu a la millora de 7,5 punts respecte al trimestre anterior de les exportacions de béns i serveis i l’increment de 14,4 punts en les importacions de béns i serveis.
Des de la perspectiva de l’oferta, la indústria ha caigut un 4,8% interanual i ha millorat el descens del 7,6% registrat en el tercer trimestre. Els serveis han presentat una variació negativa del 10,1% respecte a l’any anterior, a causa principalment de la davallada del 22,6% en la branca de comerç, transport i hostaleria.
Les branques d’activitats immobiliàries i professionals han mantingut el nivell del trimestre anterior, amb una caiguda del 7,3%, mentre que la branca dels serveis d’administració pública, educació, sanitat i serveis socials ha presentat un creixement del 2,9%. La construcció ha experimentat una caiguda de 6,9 punts respecte el trimestre anterior, amb una variació interanual de -16,3%. El sector agrari ha millorat en 1,8 punts els resultats del trimestre anterior, amb un descens del 0,9% interanual.
