L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va fer aflorar 1.055 milions d’euros procedents del frau fiscal entre 2019 i 2022, xifra que representa un 42,5% més en relació al període 2015-2018 i un màxim històric. En total, s’han dut a terme 208.331 actuacions de prevenció i reducció del frau. Per contextualitzar aquesta xifra, la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha destacat que equival al pressupost anual del Departament d’Universitats, a tota la partida anual destinada ala suma de dotacions per als hospitals públics o més del doble del pressupost del Departament de Cultura. L’any 2021 va resultar “excepcional” en la detecció de frau, amb 330 milions, mentre que el 2022 en van ser 294.
Per figures tributàries, en els darrers quatre exercicis aflorats, 416 milions corresponen a l’impost de successions i donacions; seguit del de patrimoni, amb 329 milions, i el d’ITP i AJD, amb 289 MEUR. La resta, 6 milions, correspon a altres tributs.
En total, la Generalitat va implementar 75 mesures en quatre àmbits d’actuació per fer front al frau fiscal, de les quals se’n van complir un 78% (59) mentre que el 15% van ser parcialment assolides (11) i un 3% no es van poder complir (2). Les tres restants no es van avaluar pel canvi de context respecte al 2018, quan es van dissenyar, segons ha detallat la secretària d’Hisenda. Concretament, els àmbits d’actuació de les mesures corresponen a la prevenció del frau; el control, detecció i correcció del frau; la implicació social en la prevenció i reducció del frau i l’organització i la dotació de recursos i mitjans.
D’entre totes les mesures ja plenament assolides, la secretària d’Hisenda, Marta Espasa, ha ressaltat el segon estudi a càrrec de l’ATC i l’Institut d’Economia de Barcelona sobre la bretxa fiscal o ‘tax gap’ del 2018 i que determina la diferència entre el que paguen els contribuents ni el que realment van abonar voluntàriament. Aquesta bretxa se situava en els 511,3 milions d’euros aquell any, que equival al 14,5% de la recaptació potencial i suposa una reducció de sis punts percentuals respecte la del 2014.
Espasa també ha explicat que des del 2019 la plantilla de l’ATC s’ha reforçat fins a les 816 persones, és a dir, un 7% més que fa quatre anys; i que encara hi ha oberts alguns processos per a la incorporació d’inspectors i gestors tributaris.
124 milions aflorats per canvis de residència ficticis
D’altra banda, també destaca la detecció de 124 milions de frau per canvis de residència ficticis, dels quals només 11 milions d’euros són a altres comunitats autònomes mentre que 113 milions són per falsos trasllats a l’estranger. Entre 2019 i 2022, l’ATC va fer 814 requeriments d’informació que van derivar en 146 liquidacions. Pel que fa als béns situats a l’estranger, es va descobrir un frau de 60 milions d’euros repartits en 88 liquidacions.
Un 2021 “excepcional”
En roda de premsa des de la seu del Departament d’Economia, la consellera Natàlia Mas ha ressaltat que el pla 2019-2022 s’ha emmarcat dins del procés de transformació de l’ATC basats en els principis de “la transparència, el rendiment de comptes, la col·laboració i la cooperació”. Aquests anys també han estat marcats pels efectes de la covid-19 i que, segons el Departament, ha “condicionat” l’assoliment dels objectius.
Amb tot, el 2021 va ser “excepcional” en recaptació per frau, en especial en l’impost de successions i donacions, amb 146 milions d’euros davant els 102,8 del 2022. La secretària d’Hisenda, però, ha negat que sigui per l’increment de mortalitat arran de la pandèmia ja que són quantitats que procedeixen d’actes obertes en exercicis anteriors, per una banda, i perquè cal sumar-hi altres procediments que van quedar aturats el 2020 com a conseqüència del confinament i de l’aturada de l’activitat. “El 2020 no és un any complert, és com si tingués 9 o 10 mesos o menys”, ha dit.
En la presentació del balanç del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques, la secretària d’Hisenda també ha avançat algunes de les novetats de cara al següent pla, entre aquest any i el 2026. Espasa ha comentat que les mesures es reduiran a 70 i que aquesta vegada es farà una revisió anual del Pla per adaptar-lo a un pla més canviant.
Entre les noves mesures, hi haurà un foment a l’educació tributària als alumnes de Primària, fins ara es feia només a Secundària; es difondrà la destinació d’alguns impostos propis; es consolidarà el servei de finestreta única amb els ens locals; es donarà una atenció preferent a les persones grans; es permetrà a l’accés a les dades tributàries en obert (respectant la LOPD), s’ampliaran els sistemes de pagaments dels tributs i es crearà una app de l’ATC.
