Dissabte, 02 de novembre del 2024

L’AP-7 ja és lliure de peatges entre Salou i Alacant

Les barreres s'aixequen dues hores abans que la concessió venci a la mitjanit

|

L’autopista AP-7 ja és una via lliure de peatges en el tram entre Salou (Tarragonès) i Alacant, més de quaranta anys després. Les barreres s’han aixecat al voltant de les deu de la nit d’aquest dimarts, dues hores abans que la concessió a Aumar (filial d’Abertis) venci a la mitjanit. Els treballadors de la concessionària s’encarregaran de desmantellar els peatges en les pròximes setmanes mentre el Ministeri de Foment prepara nous concursos de licitació per al manteniment de la via i l’explotació de les àrees de servei. Els moviments veïnals que han lluitat per la gratuïtat de la via celebren “el moment històric” accedint a l’autopista abans de l’alliberament i sortint-ne quan les barreres s’han aixecat.

Alliberat ja de peatges el tram de l’AP-7 entre Salou i Alacant, el govern espanyol haurà de definir el model de gestió de les vies d’altes prestacions que comencen a aixecar barreres. Mentre la Generalitat aposta des de fa mesos per un model d’eurovinyeta, una tarifa plana per utilitzar autopistes i autovies, l’estat espanyol no ha fet una proposta clara i, en canvi, el manteniment d’aquestes vies, vençuda la concessió, s’haurà de tornar a licitar, com apunten fonts governamentals. La Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT) recorda que l’Estat recapta cada any 13.000 milions d’euros mitjançant l’impost als hidrocarburs, un finançament que hauria de servir per mantenir tota la xarxa i fer-hi les obres de millora necessàries per garantir-ne la fluïdesa i la seguretat.

 

La plataforma veïnal ‘Prou! AP-7 Gratuïta ja’, com altres moviments del País Valencià, han celebrat l’alliberament de la via, amb accions durant l’aixecament de barreres que han compartit a les xarxes socials. Les seves reivindicacions, com van recordar quan van fer l’últim tall a l’N-340, no s’acaben amb aquesta fita. Abertis ha construït un nou peatge troncal a Vila-seca en el punt on comença la seva concessió, mentre que el 31 d’agost del 2021 quedarà alliberada la resta de l’AP-7, la C-32, al Maresme, i la C-33, a l’altura de Mollet del Vallès, vies que són titularitat de la Generalitat.

 

Insisteixen que el tram de l’AP-7 que s’acaba d’alliberar necessita un tercer carril per absorbir l’increment de trànsit que implicarà la gratuïtat. Aquests mateixos recels els comparteixen les federacions de transportistes. Adverteixen que un increment del trànsit a l’AP-7 pot comportar un risc de saturació, atès que aquest és un tram amb dos carrils per sentit –i no tres com hi ha de Tarragona cap al nord.

 

Com reconeixia el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, la previsió és un augment del 30% del trànsit, entre Salou i Alacant, el que suposaria fins a 13.000 vehicles diaris més en temporada alta, els mesos d’estiu, i prop de 7.000 la resta de l’any, aproximadament. Ábalos assegurava que és un volum “absorbible”. En canvi, la plataforma augura que l’autopista repetirà situacions les denunciades a l’N-340 i o l’actual C-12. Altres peticions que fa el moviment veïnal per a l’AP-7 són nous accessos a la comarca del Montsià, àrees de descans de vehicles i serveis que permetin que l’autopista “desintoxiqui de sinistralitat les altres vies”.

 

Mentrestant, Abertis i els sindicats UGT i CCOO han interposat recursos pels contractes de conservació i explotació del tram alliberat de l’AP-7 arran d’un desacord en la subrogació dels treballadors. Això ha obligat el Ministeri de Foment a optar per un contracte d’emergència –adjudicat a Sacyr- fins que no es resolguin els recursos, més enllà de l’1 de gener. La finalització de la concessió del tram de l’AP-7 entre Alacant i Salou també s’ha traduït en un ERO a Aumar, que també veu com expira el tram de l’AP-4 entre Sevilla i Cadis. Els sindicats UGT i USO van pactar 136 baixes de treballadors, que han rebut una indemnització per acomiadament improcedent. La finalització de les concessions de les autopistes fins al 2021, fan perillar més d’un miler de llocs de treball directes a Catalunya.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,483