L’amenaça de mobilitzacions a CaixaBank conviden als sindicats a ser optimistes de cara a la negociació de l’ERO que afecta gairebé 8.300 treballadors. Si bé les organitzacions sindicals reconeixen que el sector està “poc acostumat” a manifestar-se, també subratllen que les seves accions “sempre han derivat en canvis”. “CaixaBank es preocupa molt per la seva imatge social; l’entitat no vol ser l’aneguet lleig”, comenta la presidenta del Sindicat d’Empleats de CaixaBank (SECB), Begoña Peiro, qui confia a arribar a un acord amb l’entitat per la via de la negociació. De moment, la plantilla ja ha posat sobre la taula la possibilitat de sortir al carrer el 6 de maig si les negociacions s’encallen, coincidint amb la presentació de resultats.
L’últim precedent juga a favor de la plantilla. L’any 2019, CaixaBank va proposar un ERO a base d’acomiadaments forçosos que afectava 2.157 treballadors, indemnitzacions de cinc anualitats al 50% amb descomptes per desocupació i recol·locacions forçoses de fins a cent quilòmetres per cobrir els desajustos de plantilla. Després que nombrosos treballadors sortissin al carrer per manifestar-se contra l’expedient, els sindicats van aconseguir un acord que es va qualificar de “bo”. L’ERO va passar a ser voluntari i a afectar 2.023 treballadors, les indemnitzacions van ser al 57% -ampliant les anualitats i sense descompte per desocupació- i les recol·locacions es van acotar fins als 75 quilòmetres, juntament amb el cobrament d’una prima per mobilitat voluntària.
Pels sindicats, la mobilització té ara més sentit que mai. “Ens toca ser durs amb la negociació; les propostes del banc són inacceptables”, subratlla el responsable estatal del sector financer de la Unió General de Treballadors (UGT), Víctor Miravete. En aquest, sentit recorda que es tracta de l’ERO més gran en la història del sector bancari a l’Estat i, alhora, el que ofereix les condicions dels últims anys. “Ens estan exigint la reducció de certes condicions que es van firmar fa pocs anys”, lamenta.
La carta de la imatge social
Des de SECB confien que la importància que dóna CaixaBank a la seva imatge social jugarà a favor dels sindicats. “Encara que el sector no estigui tan ben valorat, CaixaBank té una imatge de grandesa i ha de seguir mantenint el suport dels seus accionistes”, comenta Peiro. “L’entitat destina més de 500 MEUR a obra social, i quan es qüestioni aquest tema, creiem que hi haurà canvis en la negociació”, afegeix.
Per altra banda, la presidenta de la SECB afirma que els treballadors de l’entitat estan més disposats que mai a sortir als carrers. “De fet, és la plantilla qui ens demana que organitzem mobilitzacions perquè l’empresa entri en raó; els treballadors perceben aquest ERO de forma molt diferent de la resta”, afirma. En aquest sentit, Peiro pensa que l’empresa “finalment raonarà” i pactarà unes noves condicions de sortida pels treballadors.
Altres veus com la del responsable del sector financer de Comissions Obreres (CCOO), Joan Sierra, són un pèl més prudents. Si bé confien a arribar a un acord que millori les condicions presentades inicialment per l’entitat, creu que la imatge social de CaixaBank està quedant en segon terme. “Les direccions dels bancs tenen ara menys vergonya a la crítica reputacional”, indica. No obstant això, segueix apostant per la mobilització com a eina de pressió per arribar a un acord amb l’entitat. Aquest dijous, sindicats i direcció celebraran la quarta reunió on es decidirà si el conflicte laboral va a més o si la via de la negociació torna a agafar protagonisme.
