L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estima que el salari mínim de referència “per viure en condicions dignes” hauria de ser de 1.322,52 euros. L’ens ha presentat aquest dimarts els indicadors salarials bàsics del 2020, calculats amb dades de l’any anterior. La proposta de sou creix un 0,1% en comparació a fa un any, mentre que l’augment és del 26% respecte al 2016. Segons les dades recollides, actualment el 32,8% dels treballadors de Barcelona i l’àrea metropolitana amb feina a temps complet cobren menys dels 1.322 euros considerats bàsics. La proposta de l’AMB es basa en les despeses mensuals que hi ha a les llars. D’aquestes, el gruix recau en l’habitatge, que puja a 734 euros en el cas de les persones que viuen soles.
El salari mínim de referència (SMR) actualitzat aquest dimarts per l’AMB matisa l’import en funció del lloc de residència dels treballadors. Així, en el cas de les persones que viuen a Barcelona ciutat, s’estima que aquest sou digne estaria situat en els 1.420 euros, mentre que a la resta de l’àrea metropolitana seria de 1.268 euros. Les propostes han crescut un 30,5 i un 22,8%, respectivament, des del 2016.
En paral·lel, l’estudi també analitza quin hauria de ser el sou mínim segons la casuística de cada llar. Si es tracta d’una persona que viu sola amb fills, es calcula que necessita un salari de 2.168 euros per poder afrontar totes les despeses. A l’altre extrem, hi ha el cas d’una llar de tres adults sense fills, on s’estima que seria suficient si cadascun d’ells cobrés 818 euros.
Entremig, la proposta de sou mínim per a una llar unipersonal és de 1.508 euros, mentre que si a l’habitatge hi viuen dos adults s’estima que el salari per a cadascun d’ells hauria de ser de prop de 1.015 euros. En el cas d’una parella sense fills, el sou idoni seria de 1.039 euros, i el d’una parella amb dos fills se situa en gairebé 1.585 euros.
3 de cada 10 empleats són “treballadors pobres”
Segons l’estudi, el 32,8% dels treballadors a temps complet cobren menys dels 1.322,52 euros proposats per l’AMB. Són els considerats “treballadors pobres”, ha apuntat la vicepresidenta de l’àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín. D’aquests, la precarietat colpeja especialment els que tenen menys antiguitat a l’empresa, els que tenen un contracte temporal o en una empresa amb menys de 10 treballadors.
Per sectors, els més castigats són l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca. Diferenciant entre l’ocupació pública i la privada, l’anàlisi de l’AMB conclou que el 12% dels treballadors públics cobren per sota del salari mínim de referència. En el cas dels empleats del sector privat, els treballadors pobres representen el 39% dels casos.
La llar, la despesa principal
Els autors de l’estudi remarquen que les propostes de SMR es basen en el conjunt de despeses que actualment han d’afrontar els treballadors de Barcelona i l’àrea metropolitana. De mitjana, la llar concentra el 45% d’un sou, tenint en compte el lloguer o hipoteca i les factures dels subministraments bàsics. Pel que fa a l’alimentació, representa el 20% de les despeses, mentre que l’oci suposa el 7%, l’educació és el 5% i el transport ocupa el 4%.
Montserrat Ballarín ha destacat que la despesa familiar en transport ha caigut un 20% respecte l’any anterior. Un descens que ve donat per la integració tarifària del transport públic als 36 municipis de l’àrea metropolitana, on des de l’1 de gener del 2019 s’hi aplica el preu de la zona 1.
Amb tot, Ballarín ha admès que la proposta de salaris i el càlcul de despeses està desvirtuat respecte la realitat actual, ja que tot l’estudi es basa en dades del 2019 i no recull els efectes de la pandèmia de la covid-19. Ballarín ha remarcat que el desfasament es deu a les dades amb què treballa l’AMB -provinents de l’enquesta de població activa, EPA-, les quals no estan disponibles fins el mes de juny de l’any vençut.
Crida a fomentar l’ocupació de qualitat
Ballarín ha lamentat el gruix de veïns que actualment cobren per sota del salari mínim de referència. “Cal esmerçar esforços en la reactivació econòmica per a què sigui potent i després arribi una ocupació de qualitat per a tothom”, ha assenyalat, fent una crida a la col·laboració público-privada. En aquest sentit, ha defensat l’ús dels fons europeus Next Generation “per ser capaços de convertir els llocs de treball en feines més ben remunerades”.
