La paraula alcohol designa un gran nombre de substàncies amb característiques químiques pròpies. Quan parlem de beure alcohol ens estem referint a prendre begudes que contenen un alcohol concret dels molts alcohols existents. Es tracta de l’etanol o alcohol etílic. Si una persona ha begut molt diem que està en “estat etílic”. En casos molt greus també parlem d’intoxicació etílica o de coma etílic. Com que antigament, una forma comú d’obtenir l’alcohol etílic era a partir del vi o de la brisa, s’emprava el nom d’esperit de vi, denominació avui dia gens habitual.
L’etanol és un dels dos alcohols més simples. El més simple d’ells és el metanol o alcohol metílic (té una massa molar de 32 g/mol) i el següent en complexitat és l’etanol o alcohol etílic (té una massa molar de 47 g/mol). Aquests alcohols tenen característiques comunes: són molècules orgàniques petites que es poden barrejar fàcilment amb aigua.
Donada la seva dimensió i pel seu caràcter orgànic, aquests alcohols poden travessar les membranes de les cèl·lules del nostre cos molt fàcilment. Per això, quan ingerim etanol amb la beguda o ens intoxiquem amb metanol, en pocs minuts aquests alcohols arriben a totes les parts de l’organisme, entre elles el cervell. La majoria haureu comprovat com una petita quantitat d’etanol en forma de vi o cervesa fa canviar en pocs minuts la nostra percepció de les coses. Sovint els que estan habituats no ho noten, però sí els que els envolten.
El metanol, altament tòxic, es fa servir com a dissolvent industrial i també com a primera matèria en la fabricació d’alguns productes orgànics. També s’empra com a anticongelant en vehicles i com a combustible.
L’etanol és un producte sobre el que s’apliquen molts impostos per reduir el seu consum. Per fer-lo servir de forma industrial, a preu més econòmic, l’etanol es desnaturalitza per tal que no sigui apte per al consum. La desnaturalització es fa afegint petites quantitats de productes que el fan repulsiu i així no es pot fer servir en la fabricació de begudes, ni tan sols adulterades. El metanol pot ser també afegit a l’etanol per desnaturalitzar-lo i és quan l’alcohol industrial es fa més perillós per a la salut perquè no adquireix un gust que repugni. Aquest etanol desnaturalitzat el coneixem com a alcohol de cremar.
A causa dels impostos, l’etanol apte per al consum és car. Ocasionalment, s’havia fet servir el metanol o l’alcohol de cremar en comptes d’etanol, substàncies tòxiques i barates, però amb conseqüències funestes. Un cas ben conegut va tenir lloc a Galícia fa 55 anys. Allà, segons la versió oficial, van morir 51 persones. No se sap quantes van morir o varen quedar cegues a l’Estat. El metanol es va afegir al rom i aiguardent, a més de moltes altres begudes i, fins i tot, s’havia afegit al vinagre. El franquisme ho va intentar amagar. De fet, la distribució devia afectar a molts llocs i anys abans, donat que ja s’havien detectat morts estranyes. Actualment aquest engany ja no es fa.
A la vida ordinària, sempre que parlem d’alcohol ens referim a l’etanol. Es tracta de la droga legal més perillosa. Mata gairebé tantes persones com el sucre. Resultats científics recents indiquen que 100 g d’etanol a la setmana ens fan entrar en zona de risc cardiovascular. Clar que prendre 100 g de sucre a la setmana no és tampoc gens aconsellable. Serien unes 12 bossetes de les que habitualment serveixen a les cafeteries amb el cafè o el te. Els efectes de l’alcohol s’han estudiat bastant, però, sota la perspectiva de toxicitat respecte al sucre s’han fet pocs estudis i és per això que a la llista de substàncies addictives trobareu l’etanol, però no la sacarosa. Recentment, però, les coses estan canviant. El passat mes d’agost uns investigadors americans van publicar al British Jounal of Sports Medicine l’article Sugar addiction: is it real? A narrative review. En aquest article de revisió es diu que en estudis fets amb animals, s’ha trobat que el sucre produeix més símptomes del que es requereixen per tal de ser considerat com una substància addictiva. Els resultats mostren que el consum de sucres afegits provoca els efectes psicològics propis de les drogues. Els investigadors creuen que l’addicció al sucre la provoca l’alliberament ràpid de substàncies opioides naturals del nostre cervell, les endorfines, immediatament després de la ingesta de sucre. El tema donarà que parlar pels efectes nocius evidents del sucre.
Tornant a l’alcohol, en la majoria de les cultures, les begudes alcohòliques han passat a ser habituals. Tant és així, que algunes persones ingereixen més calories en forma d’alcohol que d’altres substàncies. Per fer-nos una idea, cada gram de sucre que prenem ens aporta unes 4 kcal, mentre que cada gram d’alcohol ens proporciona 7 kcal. Una beguda que prenen algunes persones és el cigaló, la barreja de cafè i rom, anís o brandi. Si es pren amb una bosseta de sucre la ingesta serà d’unes 70 kcal, la meitat aportades pel sucre i l’altra meitat per la beguda alcohòlica. Molta gent deu la seva obesitat a “miquetes” d’alcohol que pren amb, i entre àpats.
L’alcohol sembla que es va introduir de forma accidental en la vida de l’home. Emmagatzemar vegetals rics en sucre en llocs humits, fenomen que els fa molt “atractius” per als microorganismes, que, per créixer, el fermenten i produeixen diverses substàncies entre elles l’etanol.
No cal dir que probablement ingerir la beguda resultant contenint aquestes substàncies devia produir-los alguna alegria i el bruixot de torn, per ser el més poderós, devia reservar els fermentats i altres drogues per a cerimònies especials. Els jueus utilitzaven el vi en els rituals religiosos i els cristians van seguir la tradició. En moltes cultures d’arreu del món les substàncies psicoactives permetien que els déus estiguessin més a prop i els fidels adoradors i oficiants perdessin inhibicions.
Contra el que es pugui creure, l’alcohol no és un estimulant, tot el contrari, l’etanol és una substància depressora, que inhibeix les funcions cerebrals amb pèrdua de l’autocontrol. Mitjançant el fàcil procés de producció, l’alcohol, es va socialitzar i egipcis, grecs i romans, per no citar el víkings, en consumien en quantitat important. L’addició a l’etanol i a altres substàncies psicoactives, és, doncs, tan antiga com la comunitat humana. La convivència amb l’etanol ha fet que li hàgim atorgat tant efectes beneficiosos com perjudicials: L’alcohol esdevé com el Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Avui sabem moltes coses de l’etanol i la seva química a l’organisme, per això convé ara recordar algunes coses de fisiologia i bioquímica. Quan prenem alcohol l’absorbim ràpidament anant a parar al torrent sanguini. Com tothom sap, per determinar la concentració d’alcohol hi ha dues maneres. La més comuna és bufar en un detector, l’alcoholímetre, un senzill aparell que es pot comprar per menys de 10 euros. La concentració a l’aire expirat és proporcional a la concentració en sang. Si l’alcoholímetre indica 0,1 mg d’alcohol per litre d’aire voldrà dir que hi ha 0,2 g d’alcohol per litre de sang. L’altre mètode és determinar directament l’alcohol mitjançant una anàlisi de sang. A la pràctica diària, l’alcoholímetre serveix per determinar si els conductors es passen els límits legals, que en la majoria d’Estats europeus, l’espanyol entre ells, és de 0,5 g/L en sang, que equival a 0,25 mg/L en aire expirat. El contingut d’alcohol en sang es coneix científicament com a BAC (Blood Alcohol Concentration).
Aquesta prevenció legal respecte a prendre alcohol deriva del fet que les percepcions i reflexos del conductor amb alcohol en sang són menors que els del conductor abstemi, a més, la pèrdua d’autocontrol els fa més imprudents. Aquests efectes deriven de la interacció de la molècula de l’etanol amb uns receptors cerebrals. El dany que causa l’alcohol al cervell en part és transitori, si deixem de banda l’addicció que provoca i no es pren de manera excessiva i habitual. A partir de l’observació, tothom sap que després d’unes hores l’alcohol s’elimina i, tret de la ressaca, en cas d’excés, es recupera la normalitat. La principal causa de la ressaca té un explicació ben senzilla: el cos elimina per l’orina més aigua de la normal, la qual cosa provoca una deshidratació de les meninges (membranes de teixit connectiu que cobreixen tot el sistema nerviós). Aquesta deshidratació s’explica perquè l’alcohol és un potent diürètic. Aproximadament s’eliminen 10 ml d’orina per cada gram d’alcohol que es pren. Conseqüentment, la millor manera d’eliminar la ressaca és beure molta aigua i rehidratar-se. Una de les conseqüències d’aquest augment d’orina expulsada és que es perden minerals i una altre símptoma que es pot tenir són les rampes, cas aquest últim de beure habitualment. Convé, però, recordar que les begudes alcohòliques, a més d’alcohol, contenen altres substàncies que les confereixen les seves propietats organolèptiques característiques. Aquestes substàncies, en general tòxiques, poden ocasionar efectes que es perceben de manera diferent segons la persona i la beguda que hàgim ingerit.
Enric I. Canela és catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, ha ocupat diferents càrrecs acadèmics entre ells director del departament de Bioquímica i Biologia Molecular, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques, vicerector d’Economia i Organització, vicerector de Política Científica i director de l’Escola de Doctorat. Investiga en Neurobiologia Molecular i és especialista en Bioquímica de la Nutrició.
